BarcelonaAl final, PP i Ciutadans van tancar un acord abans que, demà dimarts a les 16.00 h, comenci el debat d’investidura de Rajoy. Quina sorpresa! Ha acabat bé una negociació que va començar amb el negociador popular dient: “Això és el principi d’un gran amor”.
No en podem dir un acord per la investidura perquè, com saben, PP i C’s sumen 170 escons i la majoria absoluta s’obté a partir de 176 vots, i tot i així, ahir, tant Rajoy com Rivera el venien com un gest de responsabilitat històrica. Rivera va arribar dir, en al·lusió als socialistes, que després d’aquest pacte el que no s’hi valia era a “abstenir-se d’Espanya”. Frase solemne i gruixuda. Massa gruixuda.
Per dues raons: primer perquè, com hem dit, l’acord no serveix per investir Rajoy. I segon perquè en contra del que diu Rivera, aquest acord és entre iguals i tanca les portes a qualsevol consens amb els diferents. Rivera diu que no és hora d’“abstenir-se d’Espanya”, però en realitat el que està dient als socialistes és que no és hora d’abstenir-se “d’aquesta” Espanya, l’Espanya neocentralitzadora que suposen PP i Ciutadans.
El Pactòmetre de l'ARAI als socialistes els cau una doble ració d’insistència perquè Sánchez ordeni almenys l’abstenció d’uns quants diputats seus i fer que Espanya tingui govern.
Vegin la portada d’'El País’ d’avui:
“Rajoy i Rivera firmen un pacte dissenyat per guanyar-se el PSOE”, com dient al PSOE: no pots dir que no, han treballat pensant en tu.
En la sessió d’investidura de demà assistirem al món al revés. Al març, quan hi va haver l’intent d’investidura de Sánchez, Rivera va dir al Congrés: “Senyor Rajoy, crec que vostè no és creïble per liderar la nova etapa”. I Rajoy es va enriure de Sánchez i Rivera per haver firmat un acord que no obtenia els vots! No es perdin aquest minut de Rajoy del març, escoltin-lo pensant en el pacte que acaba de fer Rajoy amb Rivera. El dia 2 de març d’aquest any.
Mariano Rajoy: "No ha movido usted un dedo para formar gobierno y a lo mejor ustedes pretenden que alguien se lo regale hoy. Y la farsa no sería genuina si faltaran en ella buenos y malos. En efecto, lo que pretende hacernos creer el señor candidato es que si hoy España no tiene gobierno, si no completa una mayoría, si él no es elegido presidente, será por culpa de todos los demás, que son los malos. Y toda esta representación ha venido precedida de otra no menos teatral y altisonante. Me refiero a la solemnísima firma de un acuerdo de muy limitada relevancia pero que se ha presentado sin el menor sentido del ridículo, con una escenografía que nos hacía pensar que estábamos ante una página histórica solo comparable con el pacto de los Toros de Guisando".
Demà, doncs, estarem davant PP i Ciutadans fent el contrari del que deien al març. Però del que diuen ara, també n’hem de parlar.
Han firmat un acord titulat “150 compromisos per millorar Espanya”. Ciutadans l’ha fet recordant sovint l’esperit de la Transició, l’acord entre diferents en un moment clau de la història d’Espanya que passava de la dictadura a la democràcia. No és el cas d’avui.
Quan l’acord parla de la unitat d’Espanya, s’oposa al referèndum i suggereix una reforma de la Constitució, és per tirar enrere, és per retallar el model d’estat existent, que com és sabut ja és prou aigualit. Quan consagra el trilingüisme, fa servir el terme per no dir acabar amb el català com a llengua vehicular de l’ensenyament. És a dir, el pacte d’ahir entre PP i C’s és un pacte de part, no de consens. No és un acord en nom d’una Espanya diversa, sinó un acord entre iguals d’un nacionalisme espanyol recentralitzador. La Transició, que tant agrada a Rivera, va ser diferent, amb totes les seves renúncies, sobretot la renúncia a portar a judici els responsables de 40 anys de pressió, però els republicans van haver d’acceptar la monarquia i els guanyadors de la Guerra Civil van haver d’acceptar els comunistes i l’estat de les autonomies. Em volen dir què hi ha d’aquest esforç de consens en el pacte d’ahir? Això per no parlar del fet que un pacte que inclogui Rajoy, president d’un partit arnat pels casos de corrupció, no pot ser un pacte per a la regeneració. Regeneració amb Rajoy, Sr. Rivera, quan avui l’ARA publica la declaració al jutge dels banquers andorrans que tenien els quatre milions i mig d’euros de la família Pujol, on aquests banquers expliquen que la policia espanyola va aportar a la nord-americana dades falses perquè els americans pressionessin el sistema bancari andorrà. Que no ens venguin motos.
I malgrat tot, ¿té efectes nuls aquest pacte? No. PP i Ciutadans són moderadament rellevants a Catalunya, però a Espanya són 170 diputats. Tot l’'estatu quo’ econòmic, el sistema financer internacional, Frankfurt, la vella guàrdia socialista, estan desitjant que Rajoy sigui investit amb un acord semblant, encara que el preu sigui deixar fora la majoria de catalans o el 15-M. O sigui, que no està descartat que Rajoy pugui investir-se abans de Nadal.
El que és clar és que allà on Rivera diu als socialistes que no poden “abstenir-se d’Espanya”, ens diu a la resta: “Abstingueu-vos de la nostra Espanya”.
