L'Estat espanyol o l'estat espanyol?
Els canvis de criteri mereixen una explicació. Hi som contraris i en fem molt pocs, però quan mantenir una convenció és clarament incoherent, preferim fer el pas i assumir el risc de crear un cert desconcert inicial.
Fa uns mesos, a l'ARA hi trobàveu sovint "Estat espanyol", ara hi hauríeu de trobar "Espanya", "l'Estat" i, en casos molt excepcionals, "l'estat espanyol".
Un cop decidit que no escrivim sempre Estat quan vol dir país per diferenciar-lo d'altres sentits de la paraula, i que, per tant, escrivim "els estats europeus", "un estat en fallida" o "una qüestió d'estat", l'únic que justifica escriure l'Estat és que es tracti d'un nom propi equivalent a l'estat espanyol.
En totes les llengües, certs noms comuns es fan servir com a nom propi per designar l'exemple més proper i emblemàtic del concepte per a aquella cultura. I així en català escrivim la Península, el Delta, la Guerra Civil o la Transició.
Ara bé: com que la Transició ja vol dir la transició espanyola, no té cap sentit escriure la Transició espanyola. Com tampoc en té escriure, com trobem sovint, la Guerra Civil espanyola. I per aquest motiu parlarem de l'Estat (o Espanya) en clau de política espanyola, i d'Espanya en clau internacional.
Perquè cap ideologia justifica que fem el ridícul, i el fem quan escrivim "els ministres de França, Alemanya i l'Estat" o bé "l'atleta etíop supera l'estatal".
