Transició
La transició és el canvi gradual d'un estat a un altre i, en política, el procés no violent pel qual una comunitat canvia la seva manera de governar-se. Al contrari de la ruptura o la revolució, permet, en teoria, un canvi profund i substancial sense fer trencadissa.
És un concepte recobert de connotacions positives. La lentitud i reflexió que s'hi associa porta implícita la idea de millora. No es té constància escrita de cap transició de la democràcia a la dictadura, que sol entrar amb la fúria del cavall de l'Espartero.
Pretén posar fi a l'espiral d'odis a l'altíssim cost de cobrir d'impunitat els botxins i donar a les víctimes un rajolí de justícia. Viu de la il·lusió de fer truites sense trencar ous. I ningú pot dir fins a quin punt la seva clemència és covardia.
Si mirada en retrospectiva ja és enganyosa -¿qui, si no, permet als que ens governaran d'aquí dos dies anar pel món amb la cara alta?-, quan ens la venen com a programa polític té la consistència vaporosa de la música celestial.
En l'estret horitzó de quatre anys, és la perfecta coartada per legitimar totes les renúncies i fer passar per hàbils marrades flagrants desviacions del camí marcat. Dóna tants allargs a les promeses que quan tocaria complir-les han caducat com els iogurts.
D'aquesta gran troballa del màrqueting polític podem esperar que ens dugui a l'objectiu desitjat a la velocitat meteòrica amb què els fulls de ruta posen fi a certs conflictes internacionals.
