Zaplana, Camps, Fabra i la manca de respecte del PP per l'autogovern
BarcelonaQuan Eduardo Zaplana va abandonar a corre-cuita la presidència de la Generalitat valenciana per anar-se'n a fer de ministre de Treball, molta gent va pensar que, vingués qui vingués, no podia ser pitjor. Malauradament, s'equivocaven. L'indigne adéu de Camps ha estat a l'altura d'un personatge que ha estat sofrint els darrers anys una degradació personal i política accelerada. Un adéu marcat per la resistència fins al darrer moment i pel patetisme d'un discurs final difícil de qualificar, que va pronunciar acompanyat per una Rita Barberà amb el rostre desencaixat, Federico Trillo -l'enviat del PP que malgrat les seues insistents gestions no ha aconseguit aturar el procés judicial- i el govern de Tercera Divisió que Camps va nomenar fa poques setmanes.
Entretant, els serveis de premsa de Presidència impedien la retransmissió en directe de la roda de premsa a les càmeres de televisió. Un darrer gest que resumeix a la perfecció la política comunicativa dels governs Camps, de difícil encaix en els paràmetres ordinaris de relació entre poder polític democràtic i mitjans de comunicació.
La situació era insostenible fins i tot per a un partit de moral relaxada com el PP. Però la dimissió de Camps, transcendent com és, no resol el problema estructural de corrupció generalitzada i baixa qualitat democràtica que afecta el País Valencià. De fet, ni tan sols tanca el capítol de l'afer Gürtel: el judici que s'acosta sobre el finançament del PP té molt més abast i representa una amenaça seriosa per al conjunt del partit. Especialment perquè Ricardo Costa ha enviat clares senyals que no acceptarà el paper de cap de turc que alguns voldrien atorgar-li.
No fa ni dos mesos que els valencians van votar un Camps que proclamava la seua honorabilitat. Avui ja no hi és i això crea una situació ben estranya des de l'òptica democràtica. La llei permet tancar la situació amb una nova investidura, però la legitimitat d'un nou president designat per Camps com a successor, sense passar per les urnes és, si més no, qüestionable. Sobretot perquè haurà de governar una legislatura completa. Un mínim respecte per la dignitat de les institucions d'autogovern valencianes aconsellaria repetir les eleccions amb Alberto Fabra com a candidat a la presidència.
