'Congratulations, Mr. Adelson'

Ves qui havia de dir que Catalunya, terra de gent pencaire, estalviadora i honesta, de pares de família amb sòlides conviccions i mares previsores i perfectament organitzades, pàtria del senyor Esteve i de grans visionaris dels negocis i les finances, acabaria, en una època d'estretors i incompliments clamorosos (ai, els 759 milions de l'addicional tercera!, ai, els 1.450 del fons de competitivitat!), encomanant-se a un sant força dubtós anomenat Sheldon Adelson. Aquest home, amb la seva pinta de cowboy retirat que ha descobert petroli al pati del darrere de casa seva, es passeja pel món amb un projecte sota el braç de "macrocomplex hoteler i d'oci". És a dir, casinos i locals de joc amb tota l'oferta complementària que fa al cas: des d'hotels fins a locals de table dance (forma moderna i eufemística de denominar els locals de senyoretes que fumen) i altres establiments consagrats a la vida alegre i llicenciosa (de pagament, això sí). Aquest projecte, el senyor Adelson el té venal per a qui el vulgui. I, pel que sembla, hi ha bufetades per comprar-lo.

Les bufetades, i això sí que no ha canviat, són entre Catalunya i Madrid, que qualsevol dia ens acabarà de passar la mà per la cara i declararà la seva independència d'Espanya de la mà de la indomable doña Esperanza, també coneguda com a Mariquita Terremoto. De moment, i com informava ahir Joan Serra a les pàgines de Societat de l'ARA, una vegada més els planetes s'alineen en contra de les pretensions catalanes: els consellers Mas-Colell i Recoder es van reunir amb mister Adelson, només per constatar que les preferències del magnat, ai las redéu, semblen decantar-se en principi per l'opció mesetària. Enèsim greuge! No estan les coses perquè una inversió de 18.800 milions d'euros i 276.000 llocs de treball (ni que siguin per fer de Ronald McDonald) se'ns escapin de les mans a les bones. I a sobre, i per acabar-ho d'adobar, algun dels municipis candidats a acollir l'engrescadora iniciativa tenen alcaldes díscols i més aviat tirant a rojos que només permetran la construcció del "macrocomplex hoteler i d'oci" per sobre del seu cadàver. És el que succeeix al Prat de Llobregat, amb aquest alcalde, Lluís Tejedor, disposat a plantar cara ara i sempre al ianqui invasor.

I és que entre l'oferta complementària dels macrocomplexos com els del senyor Adelson acostumen a abundar-hi, com dèiem, propostes no gaire santes que no ajuden excessivament a elevar la qualitat de vida de les ciutats on s'instal·len. Una cosa és segura, i és que si la ubicació d'Eurovegas finalment és Madrid, sens dubte la cosa serà presentada amb molta gatzara com el putiferi més complet i enorme d'Europa. Sin complejos , com diuen per allà. En canvi, si pel que sigui s'acaba construint a Catalunya, es tractarà d'un pulquèrrim negoci de "places hoteleres de qualitat" que encaixaran d'allò més bé amb el nostre immaculat model turístic. Aquí sempre hem estat així de fins. De moment, l'únic que està d'enhorabona en tota aquesta història és el tal Sheldon Adelson.