Publicitat
Publicitat

CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 08/01/2017

Benvinguda a casa

Home is where the heart is ” [Casa teva és on tens el cor]. Hi ha d’haver alguna cosa de veritat en aquest proverbi perquè, si no, no sé com explicar la meva reacció instintiva quan inspiro profundament des de la pista d’aterratge, com si esperés sentir l’olor de l’arròs de la iaia.

Però és al control de passaports quan m’adono que em falta alguna cosa. Hem crescut veient pel·lícules americanes en què el policia, després de revisar la documentació, dibuixa un gran somriure i diu: “Benvingut a casa”. D’alguna manera sempre tinc l’esperança que el policia llegeixi als meus ulls la il·lusió de ser a casa i m’ho desitgi. Aquest Nadal estava decidida a respondre al policia que m’atengués i demanar-li de compartir la il·lusió. Però vaig dubtar, potser ho interpretaria com una actitud de poc respecte a l’autoritat. Penseu uns instants en els coneguts que viuen fora. Arrenqueu-los aquell somriure en sentir “Benvingut a casa”. Recordeu-los que, com a casa, enlloc.

ALBA PUIG I CASTRO

GIRONA

L’economia de les vaques

L’economia de les vaques pot oferir una explicació pedagògica del que practica Montoro amb les autonomies i de les diferències en el repartiment dels recursos entre els diversos territoris.

Economia basca: tens dues vaques. Les munys. Et beus la llet que necessites i envies la que et sobra a Madrid.

Economia catalana: tens dues vaques. Les munys. Envies tota la llet a Madrid i et tornen la que volen.

Economia valenciana: tens dues vaques. Et vens les vaques, requalifiques el prat on pasturaven i fas un bloc d’apartaments. Creus que amb els diners podràs comprar tota la llet que vulguis, però com que els apartaments no es venen ni per casualitat, t’acaben portant la llet des de Madrid.

Economia extremenya: tens dues vaques... i creus que si no fos pels catalans en podries tenir tres.

Economia gallega: tens dues vaques, una és teva i l’altra està subvencionada per Brussel·les.

Economia madrilenya: per què vols tenir cap vaca, si a Madrid hi arriba la millor llet d’Espanya?

Reflexió final: no volen que marxi la vaca més lletera, que és Catalunya. Ara comencen a prohibir i a no parlar amb nosaltres. És tot un monòleg.

RAMON MASAGUÉ ARRIBAS

BARCELONA

Ells, el fuet; elles, a la gàbia

Llums, caramels, regals, somriures i molta, molta màgia. La Cavalcada de Reis és, sens dubte, un dels esdeveniments més il·lusionadors de l’any per a molts nens i nenes de la ciutat. Un any més, els carrers de Barcelona s’omplien abans-d’ahir a la tarda per rebre Ses Majestats els Reis Mags d’Orient, acompanyats de patges i ajudants carregats de regals per a tothom. Enguany, la presència d’una carrossa patrocinada pel Circ Raluy al tram final de la rua tacava el transcurs d’una Cavalcada amena i emotiva. La imatge d’una noia disfressada de lleona i assotada amb un fuet per un domador de circ feia saltar les alarmes d’alguns dels espectadors.

Seré breu: en primer lloc, quina és la relació temàtica entre el circ i la festa dels Reis d’Orient? D’altra banda, quin sentit té voler recrear l’espectacle del circ amb animals salvatges quan aquest és un fet prohibit a Catalunya? I finalment, què volem mostrar als nostres fills i filles, nebots i nebodes, germans i germanes... amb la imatge d’una dona domada per un home, que la controla i posa límits a la seva llibertat? Tot i que no és una alternativa millor, ¿hauria sigut poc natural optar per l’escenografia d’un lleó i una domadora de circ? Un cop més i enguany de la mà d’un govern de la nova esquerra, seguim perpetuant els rols de gènere. Ells, el fuet; elles, a la gàbia.

PEPA VILLAMAYOR

BARCELONA

Un 2017 mortificador

La idea que el 2017 serà una continuació del que hem conreat, a casa nostra, durant el 2016, afegit a una profunda inestabilitat, política i social, en l’àmbit internacional, és una realitat palpable.

Segons l’editor del Financial Times Lionel Barber, el 2016 es podria definir com l’any de la demagògia i la mortificació. Hem viscut dos esdeveniments cabdals en el terreny internacional que han sacsejat el panorama polític global: el triomf de Donald Trump als Estats Units i la victòria del Brexit al Regne Unit.

Es tracta de dos fets inesperats que han carregat el món d’una inestabilitat suplementària, afegida a problemes gegantins com per exemple el canvi climàtic, l’islamisme radical, totalment globalitzat, o l’explosió demogràfica al Tercer Món.

Tot plegat pot tenir una influència mortificadora també a casa nostra en aquest 2017 que acabem de començar.

JOSEP M. LOSTE

PORTBOU

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT