Fem una marató
El govern espanyol no fa altra cosa que barrar tots el camins per fer un referèndum. Ara la partida econòmica destinada a la consulta també l’han portat al TC i, per tant, ja no tenim pressupost.
Doncs actuem pel nostre compte: fem una marató per recollir diners per poder fer el referèndum pagant de les nostres butxaques; així, si ens han d’inhabilitar a tots, tindran una feinada de por.
Que el món vegi que quan un país vol ser lliure res no s’interposa al seu camí. No podem seguir en mans d’antidemòcrates.
Fa quatre dies va venir Rajoy a mentir-nos novament. Sáenz de Santamaría, una mestra de l’engany, no ens ha portat cap esperança, cap acte de bona voluntat. Només insults, querelles, inhabilitacions, menyspreus insuportables, una corrua de males pràctiques polítiques.
Ja estem acostumats a ser cornuts i pagar el beure. Aquesta vegada ens podríem pagar nosaltres mateixos l’accés a la llibertat mitjançant una marató i deixar de ser cornuts d’una vegada per sempre.
Al final la veu només la té el poble de Catalunya.
ROSAMARIA CENDRÓS
BARCELONA
El pati de l’escola
En força centres docents l’espai exterior reservat al lleure dels infants no ofereix cap zona amb ombra. Aquest fet, que en època hivernal no constitueix a priori un gran problema, sí que ho és quan comença la calor i els raigs solars escalfen de valent.
Pensem que estar exposats a la insolació solar sense les degudes proteccions pot comportar greus conseqüències per a la salut a totes les persones, però amb especial incidència en els infants. És per aquest motiu que considero del tot imprescindible habilitar espais d’ombra en els patis escolars i conscienciar els infants dels greus efectes que poden tenir llargues exposicions al sol.
Potser també podríem aprofitar l’avinentesa per plantar arbres a les escoles, de manera que, pel mateix preu, aproximéssim la natura als infants i aportéssim així un granet de sorra a la millora de la qualitat de l’aire en aquests espais.
MARTÍ GASSIOT
BARCELONA
No trencarem amb Espanya
Un dels arguments que més es fan servir per anar en contra de les tesis independentistes és el “Trenqueu Espanya”, per així arreplegar més voluntats a favor de les tesis unionistes i trobar suports pel sentit negatiu que implica la frase.
Un argument que pot ser molt eficaç per contradir-lo pot ser: “No volem trencar amb Espanya”. Trenquem amb els governs espanyols, amb l’actual statu quo de la societat espanyola monàrquica, però no trenquem amb els espanyols.
Afavorim convenis de reciprocitat en la recepció i l’emissió de telecomunicacions, deixem pas a les mercaderies espanyoles per territori català sense duanes, fomentem acords d’investigació, relacions culturals, comercials, amb la medicina, les pensions o les xarxes elèctriques, tot com a bons veïns.
No es pot continuar dient, ni els uns ni els altres, “Els teus interessos són espuris, els meus són clars”.
Tots els interessos són lícits si són justos amb els dels altres. Imposar la voluntat és no entendre el problema. No es pot viure en harmonia amb qui està sotmès als designis d’un altre.
Reconèixer la dignitat de l’oponent i la seva condició de subjecte polític és la manera de poder arribar a l’entesa. Considerar Catalunya només com una part d’un estat invalida qualsevol pretensió d’avenir-nos. El diàleg ha de ser entre iguals. No serà per dret de conquesta que Catalunya se sotmetrà als dictats espanyols, i mentre no es donin unes condicions justes el conflicte entre Catalunya i Espanya serà permanent i no tindrà solució.
JORDI LLEAL I GIRALT
BADALONA
