Col·laborar amb el procés
Recomanaria que les institucions no governamentals partidàries de la independència portessin la iniciativa en la recaptació de diners per fer front a les despeses del procés. Està demostrat, en els judicis contra Mas i Homs, que només els preocupava qui havia pagat les despeses del 9-N.
Si tots els independentistes contribuïm amb una aportació econòmica (10 €) el mateix dia de la consulta, en una guardiola al costat de l’urna, ja tindrem el pressupost cobert i la boca tapada als detractors del procés.
N’hi ha per llogar-hi cadires i fotre el barret al foc davant l’assetjament de l’estat espanyol als ciutadans de Catalunya, en contra del procés per la independència que el poble català vol portar a terme, amb un referèndum en què també hi ha possibilitats que surti el no com a guanyador. Multant l’ANC i Òmnium Cultural no s’aconseguirà res més que augmentar la predisposició a deslliurar-nos d’aquesta persecució.
De tot el que havien promès portar a terme la legislatura passada no s’ha complert res, i el que s’ha anunciat que es farà en aquesta que acabem d’encetar és probable que tampoc es compleixi. Els mentiders també haurien de respondre davant els jutges per haver enganyat els votants.
MÀRIUS VIELLA SABATER
LA BISBAL D’EMPORDÀ
Cinema en VOS
A les pel·lícules els diàlegs solen ser molt importants, però la imatge ha d’expressar tant o més que els diàlegs, és fonamental per al sentit de l’obra.
En la Torre de Babel que és el planeta, els que poden prefereixen veure una pel·lícula en versió original, naturalment. Ara bé, subtitulada també?
Les persones que es mouen en els cercles culturals solen manifestar la seva preferència per la subtitulació i abominen del doblatge. Hi ha els que diuen que les pel·lícules “s’han de veure” en versió original subtitulada i n’hi ha que hi opten com a gust personal, argumentant que així es gaudeix de l’obra tal com l’han creat.
Diuen que estimen el cinema, però haurien de tenir en compte que originalment tampoc va ser creat amb els subtítols. L’obra original no incorpora la corrua de lletres a la part inferior de la imatge (al cinema mut posaven el text a part).
Si ningú no pot negar que amb el doblatge es perd el treball oral de l’intèrpret, tampoc podem obviar que mentre llegeixes només veus les imatges de cua d’ull.
Alguns, amb una confiança sorprenent en la seva capacitat de percepció, diuen que a ells això no els passa, que no es perden cap dels valors interpretatius dels actors ni els detalls essencials del pla. Em sembla, però, que no tenen raó quan neguen que els subtítols representen una greu interferència al llenguatge cinematogràfic.
JORDI TURON
GIRONA
Carme Chacón: una gran política
La mort sobtada de Carme Chacón el diumenge 9 d’abril, a causa d’una malaltia cardíaca, ha commocionat absolutament a tothom. I és que, més enllà de les discrepàncies que es poguessin tenir amb ella, la Carme va ser una gran política que va revolucionar el nostre panorama polític.
El caràcter que va demostrar per arribar a ser ministra de Defensa és digne d’admiració, com també ho és la seva decisió de passar revista, embarassada, a les tropes espanyoles que eren a l’Afganistan.
Sobretot em quedo amb les ganes de viure lliurement que tenia, ja que, tot i saber que patia aquesta malaltia i que el seu cardiòleg li recomanava que no visqués al màxim, ella continuava gaudint de la vida al 100% sense parar.
El meu condol a la família de la Carme.
ARNAU SOLER I SALES
BARCELONA
