Asfíxia premeditada
Vaig ser funcionari del departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya des del 1978 fins al 1988, i vaig tenir l’oportunitat de treballar, entre altres consellers, amb Ramon Trias Fargas, primer a la plaça Antonio López i després a la rambla Catalunya.
Quan ahir em vaig assabentar de l’entrada de la Guàrdia Civil al que va ser el meu lloc de trebal l durant deu anys, cosa que em va obligar a anar a presenciar-ho i manifestar-me personalment, vaig recordar un llibre que em va regalar i dedicar el febrer del 1985 Ramon Trias Fargas: Narració d’una asfixia premeditada. Fa 32 anys el doctor Trias ja deia: “El centralisme ens espera a la cantonada amb l’arma més subtil, més solapada i més eficaç de totes: l’escanyament financer, i això ho han preparat des del primer dia”.
L’entrada de les forces d’ocupació a casa meva em va indignar i alhora em va recordar la visió de Trias Fargas. Un poble unit, alegre i combatiu com el nostre aconseguirà sortir de l’asfíxia no tan sols financera sinó cultural social i lingüística.
ANTONI VILANOVA
BARCELONA
El dia 2 o més enllà
Som molts els catalans que esperem que el 2 d’octubre sigui el primer dia d’un gran futur per al nostre país i, per tant, per a tots els seus ciutadans. Però tot pot passar, i una hipòtesi és que les coses no vagin com volem i que finalment tinguem convocatòria d’eleccions autonòmiques, amb la consegüent victòria -ara més aclaparadora- del sobiranisme, independentisme o com cadascú n’hi vulgui dir. I tornem-hi a ser: novament s’obre una continuació del Procés i... sant tornem-hi.
Sembla mentida que els governants espanyols no s’adonin que facin el que facin ja han perdut. El procés independentista no té retorn. Una gran majoria de la ciutadania catalana ja ha desconnectat, ja és independent. Només falta materialitzar amb acords el que democràticament és present en la majoria de ciutadans.
Malgrat algunes “bones maneres” d’alguns ambaixadors del Madrid polític, que proposen reformes de tota mena i varietat, no hi confiem, no ens deixem entabanar amb cants de sirena. Espanya no compleix mai el que promet.
JORDI BUFURULL
BARCELONA
Clavells vs. repressió
Ahir va ser un dia trist per a la democràcia. Els atacs a les institucions catalanes no tenen nom. Per sort, vam reaccionar de la millor manera possible. No cedirem i no caurem en provocacions. Guanyarem, i ho farem democràticament i pacíficament.
JOAN GARCIA
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
‘Terra de somnis’
Terra de somnis és l’exposició que s’acaba d’inaugurar aquest mes de setembre al CaixaForum de Girona. La vàrem poder veure el Nadal passat al CaixaForum de Barcelona. Es tracta d’una exposició que convida a la reflexió pel tema mostrat, però permet gaudir d’una estètica d’una gran bellesa per l’estil personal de la seva autora.
Són fotografies d’un gran cromatisme de la reconeguda fotògrafa Cristina García Rodero que mostren l’obra de la Fundació Vicenç Ferrer amb les persones més vulnerables d’Anantapur, a l’Índia. El tema de la dona en un entorn social i cultural tan diferent del nostre és cabdal en aquesta mostra per entendre com es viu a Anantapur. La Fundació Vicenç Ferrer treballa a la comunitat ajudant en hospitals, centres d’acollida, tallers i escoles, que posa al servei dels més necessitats. Les imatges d’aquest reportatge de Cristina García Rodero són el testimoni d’aquesta gran tasca humanitària.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
