Tot fa feix
El feix de vares d’om o de bedoll lligades amb una corretja de cuir, de les quals emergeix una destral, a l’antiga Roma era portat pels lictors. El feixisme el va prendre com a emblema, i fins i tot en va treure el nom: en l’original italià, fascismo, de fascio ; en català, feixisme, de feix.
Ara les pàgines web censurades, damunt el text que diu, en castellà i en anglès, “Aquest domini ha estat intervingut i està a disposició de l’autoritat judicial”, exhibeixen tres imatges: una corona damunt la destral de lictor, emblema del feixisme, travessada per una espasa sotmesa, aquestes dues últimes tal com les va imposar a la Guàrdia Civil el 1943 el dictador que va nomenar el seu successor “a títol de rei”.
Per a qualsevol europeu civilitzat el símbol és clar. Per al Regne d’Espanya, dissortadament i encara, també: continua expressant l’origen de la Corona i l’emblema del seu braç executor. Objectivament, tot plegat fa un efecte horrorós.
A. MUNNÉ-JORDÀ
VILANOVA I LA GELTRÚ
‘A por ellos’
Ahir es van veure unes imatges que em van deixar parat: policies i guàrdies civils sortint de les seves casernes acomiadats amb cants patriòtics i amb la frase que titula aquest escrit. On van, que els acomiaden tan èpicament?, a Cuba?, a les Filipines?, al Rif?, a rescatar Perejil? Doncs no, aquests aguerrits lluitadors venen a Catalunya a impedir el referèndum de diumenge. Missió perillosíssima, pel que es veu: el nostre país està ple de gent normal, des de jovenets fins a avis fràgils com fulles a punt de caure de l’arbre, que tenen la dèria de sortir el dia 1 de casa seva i anar als col·legis electorals armats de perilloses paperetes per dipositar-les en unes no menys perilloses urnes. Tot això, si no ho rebenten aquests guerrers vinguts de llunyanes terres, serà en un ambient pacífic i festiu com a pocs llocs es podria veure. Com ha arribat aquesta gent a aquesta deformació de la realitat?; i no va pels que canten i criden el que dic més amunt, ni tampoc pels funcionaris policials, que al cap i a la fi suposo que més s’estimarien quedar-se a casa, no, em refereixo als polítics i mitjans de comunicació que han creat aquest ambient. S’ho haurien de fer mirar.
AGUSTÍ VILELLA I GUASCH
CAMBRILS
Per la convivència
El terme convivència fa referència a l’acció de conviure, i això vol dir compartir constantment amb les altres persones que pensen diferent que tu, que són diferents de tu. Aquesta coexistència ha de ser pacífica, harmoniosa i serena. En aquests dies vivim això d’una manera important, i ho podem posar en pràctica a dins de la mateixa família, amb els amics, a la feina, al carrer, arreu... No tothom veu ni viu les coses de la mateixa manera.
A vegades pot ser que el nostre interlocutor vulgui imposar el seu criteri; tot és vàlid, tot és opinable... Escoltar, parlar si ens deixa, explicar el nostre punt de vista, però mai de manera malcarada ni grollera. Hem de tenir preparació i criteri, perquè la verdadera i autèntica llibertat consisteix a ser amos de nosaltres mateixos.
ISABEL ÁLVAREZ OCTAVIO DE TOLEDO
BANYOLES
Piuet
Els dibuixos animats són tot un art quan es fan bé, quan emocionen, diverteixen i es fan amb sensibilitat. El món de l’animació té obres d’art úniques i molt valorades tant pels petits com pels adults.
El Piuet forma part de la infància de molts de nosaltres. El veiem a la televisió i val a dir que ens ho passàvem molt bé, tot i que en el fons ens queia del tot antipàtic per allò que tenia de repel·lent amb la seva veueta i perquè sempre esdevenia triomfador davant d’aquell bonàs de suposat gat dolent que era el Silvestre. Per cert, aquests últims dies no hi deixo de pensar, encara que enmig d’una situació molt més repel·lent
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
