L’especulació dels oligopolis i el perill de grans migracions centren les ponències de la trobada de llotges a Girona

GironaLa trobada anual de llotges de tot l’Estat que ahir es va celebrar a la Llotja de Girona va reunir unes 200 persones, amb representació d’una quinzena d’aquestes entitats que agrupen el sector agropecuari i fixen els preus de referència de diversos sectors. La conferència de Carlos Buxadé, catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid, no va deixar ningú indiferent. Amb el llenguatge directe i explícit que el caracteritza, va dibuixar un horitzó molt complex per al mercat agroalimentari per a l’any 2.050. L’augment de la població i la longevitat auguren un creixement de 9.000 milions de persones amb uns recursos finits que es veuran agreujats pel canvi climàtic i la pèrdua de reserves d’aigua dolça. “L’escalfament global serà d’entre 8 i 11 graus el 2050 i les migracions podrien afectar 1.100 milions de persones el 2050”, va dir Buxadé. “El pitjor problema serà la manca d'aigua. Només el 2,5% és dolça. I 2/3 parts són als glacials i als pols. Conservar els recursos hídrics serà fonamental”, va dir Buxadé. Va pronosticar un brutal increment de la demanda de cereals, per als quals caldrà augmentar molt les zones de cultiu. “La carn de vacú és la menys eficient perquè necessita molta aigua en el seu cicle de vida. Em sap greu dir-ho, però la llibertat del ramader s'acabarà. Caldrà reorganitzar el sector. Per les bones o per les males”, va alertar. Buxadé va explicar que resulta molt més eficient plantar blat de moro, perquè no genera tants residus com algunes carns. No obstant això, està convençut que la carn bovina no desapareixerà, però serà molt més cara. “Sí que està condemnat a desaparèixer el model extensiu, com el de la pampa argentina, perquè necessita massa recursos”.

Insectes, animals clonats i hamburgueses de síntesi

Buxadé va dir que els insectes entraran en l’alimentació, així com els animals clonats i les hamburgueses de síntesi. “Caldrà que a les explotacions ramaderes hi entri gent més tecnificada, preparada per aquests reptes de futur”. En termes més globals, Buxadé va dir que si volem “pau social”, cal abaixar els consums en zones desenvolupades, respondre a les necessitats humanes bàsiques, i augmentar el consum de les desenvolupades. “Si no es fa això, l’allau de migracions que actualment creuen el Mediterrani no serà res comparat amb les que vindran”. També va advertir que el mercat rus vol ser autosuficient i que l’actual veto a alguns productes segurament continuarà. “Cal adonar-se que el mercat rus s’acaba”, va dir. Francesc Reguant, economista agrari, es va referir en la seva ponència a la volatilitat del mercat i als preus creixents dels cereals. Reguant va advertir de les “disfuncions oligopolistes del mercat”, que segueix fil per randa “la corba del Preu petroli”. “Quan els que dominen un mercat es poden reunir al voltant d’un cafè, segur que la reunió no anirà en favor dels que no hi som”, va dir l’economista en referir-se a l’especulació per apujar els preus. Reguant va defensar que cal “valorar la diversitat local” i “tendir a l’autoproveïment com a exigència estratègica”. Segons Reguant, “si Espanya no és autosuficient, ens ho faran pagar”. El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, va destacar en el seu parlament d’obertura la bona tasca de la institució de les Llotges i les seves expectatives de futur. Domènec Morera, president de la Llojta de Girona, va obrir les jornades explicant la història de la llotja i la seva necessitat. Vicenç Estanyol, director territorial d’Agricultura, va explicar que el sector primari gironí es troba “en un moment dolç”. També van participar a les jornades el Subdelegat del Govern de l’Estat, Juan Manuel Sánchez-Bustamante; Marta Madrenas, tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Girona; Ramon Ramos, director del Patronat de Turisme Girona Costa Brava, i Eduard Torrent, director de la Cambra de Comerç de Girona.