Se celebra el setè centenari de la mort de Llull quan les salvatjades religioses han arribat al cor d’Europa i s’han convertit en el nostre pa de cada dia. És un bon moment per pensar de quina manera la religió ens posa en contacte amb els nostres extrems enemistats, el cel i l’infern. Com a exploradora que és, la humanitat tindrà sempre una mena o altra de religió.
Llegir Llull aquest estiu pot ser reconfortant com a exercici espiritual, de purificació a través dels seus volums gruixuts i el filtre net de la seva llengua. Llull és una màquina de narrar, d’una imaginació frondosa com ben poques -i la imaginació és la matèria de l’art i el pensament-. Llegint-lo, la sorpresa és constant. Només per apuntar algunes virtuts que trobarem en la seva literatura: una senzillesa popular i pràctica, una capacitat comunicativa, una racionalitat tan incontaminada que encara es manté verge i compatible amb l’emotivitat i la ingenuïtat redemptores, un optimisme de la fe que es pot resumir en el lema “Puja ton entendre e pujaràs ton amar.” Ens convé molt, encara que sigui per contrastar Llull amb les maneres d’avui.
Podem llegir-lo a granel o anar a les novel·les. A Llibre de meravelles repassa les meravelles del món perquè aprenguem a estimar-lo, tot i els seus desastres. El Llibre d’Evast e Blanquerna és un catàleg de bondats, s’hi segueix l’amor fins a les últimes conseqüències, la pura fusió amb l’altre. “Blanc e vermell e ros fo Blanquerna”, perquè Blanquerna té el color de la puresa, és un cavaller espiritual, tal com dos segles després el Tirant, també blanc, serà el cavaller físic.
També podem anar directament al Llibre d’Amic e Amat, una de les fites més altes que ha donat mai la cultura catalana i “un dels tres o quatre grans poemes d’amor d’Occident”, en paraules de Casasses al pròleg de l’edició de Perles del Llibre d’Amic e Amat de Verdaguer. Perquè l’altre gran fundador de la literatura catalana, Verdaguer, va llegir i reescriure el Llibre d’Amic e Amat l’any 1896, en uns moments de calvari personal i de commoció pels atemptats terroristes que s’estaven produint per primer cop a Barcelona. Aconsello molt buscar-ne una edició amb els textos de Llull i Verdaguer de costat. És un bon llibre per ara mateix. El diàleg entre l’Amic i l’Amat, que és una conversa entre el creient i la divinitat de la mateixa manera que ho és entre qualsevol persona enamorada i la persona estimada, es converteix aquí en un diàleg entre Verdaguer i Llull, en un diàleg entre nosaltres i Llull a través de Verdaguer.
