Roses, un poble dividit pel tracte als animals

RosesDel 9 al 16 d’agost Roses celebrarà la seva festa major, que podria ser l’última en què es fa la tradicional empaitada d’ànecs i el correbou. A principis del 2016 l’Ajuntament farà una consulta vinculant per preguntar als veïns si volen mantenir aquestes activitats, que fa anys que provoquen les protestes dels defensors dels animals. “Personalment, estic en contra de les festes i diversions amb animals. Som al segle XXI i crec que les tradicions d’aquesta mena ja no són defensables”, diu Francesc Giner, regidor de Cultura i Festes, de Gent del Poble (GdP), que sempre hi ha estat en contra. L’alcaldessa, Montse Mindan, de Convergència Democràtica (CDC), diferencia l’opinió personal de la institucional. “Com a alcaldessa, defenso que es resolgui votant. A nivell personal i per tradició familiar, estic a favor de l’empaitada d’ànecs. Em costa d’entendre que es vegi com un maltractament, però és una posició personal. Al meu grup hi ha llibertat de vot en aquest tema i s’exerceix”, diu Mindan.

L’equip de govern en ple, format per CDC i GdP, creu que el tema s’ha de resoldre votant. “El poble està molt dividit i no tinc gens clar si guanyarà el sí o el no”, explica Giner. “El tema es va debatre fa un temps al Consell de Participació Ciutadana i hi va haver un empat tècnic. Jo tampoc tinc gens clar quin pot ser el resultat”, afegeix Mindan.

Consulta “innecessària”

Pel que fa a les associacions locals, hi ha coincidència en el fet que la consulta no cal, tot i que per motius diferents. “El que s’hauria de fer és eliminar totes dues pràctiques i s’ha acabat”, opina Mercè Homs, dels Amics dels Animals. “És innecessària i ens podríem estalviar els diners, però no em preocupa perquè sabem que el poble ens donarà la raó”, replica Joan Prats, dels Amics de les Tradicions i les Festes, que defensa l’empaitada d’ànecs. “No s’hauria de fer, ja fa 30 anys que hi ha correbou”, defensa Joan Gasparin, un dels organitzadors. Homs no sap què pot sortir. “El cor em diu que el no, però el cap no ho té tan clar”, reconeix.

Així com l’empaitada d’ànecs és una tradició centenària -fa 97 anys que està documentada i es creu que és anterior-, el correbou té uns 30 anys i se celebra perquè una part important dels rosincs tenen els seus orígens a Beas de Segura (Jaén). “El PSC mai prohibirà el correbou, igual que Convergència mai prohibirà l’empaitada. Els podria costar un miler de vots”, opina Giner. “Conec gent amb arrels a Beas que està en contra del correbou. En canvi, van eliminar una festa andalusa ben maca que feien”, lamenta Homs. Els orígens familiars de Gasparin són a les Terres de l’Ebre: “Un correbou no és com els toros de lídia”, diu. “Tothom que ha vist l’empaitada sap que no es maltracta els ànecs -diu Prats-. Al contrari, se’ls tracta bé”. Homs, en cavi, assegura: “Fa gairebé 40 anys que sóc a Roses. Al principi podia entendre-ho perquè la gent no anava bé de diners i es tirava a l’aigua a matar per l’ànec, però avui no és així”.

Pregunta única per bous i ànecs

L’equip de govern vol la consulta amb una sola pregunta sobre si s’han de mantenir o no totes dues tradicions. “Això ens ho pot posar una mica més difícil”, admet Prats. “El que haurien de fer és preguntar per altres coses”, afegeix. Precisament l’equip de govern es planteja aprofitar la consulta per preguntar als veïns sobre altres matèries, però encara no han consensuat quines.