BanyolesDurant els anys setanta, Banyoles va ser un referent en l’art conceptual i subversiu gràcies al col·lectiu d’artistes TINT 1 i, posteriorment, el TINT 2, que van destacar pel seu paper regenerador de la cultura i del pensament intel·lectual en les darreries del franquisme. Una exposició a la Llotja del Tint de Banyoles, l’edifici que els artistes del TINT 1 van ajudar a rehabilitar per utilitzar-lo com a centre d’art, repassa l’obra i l’esperit transformador dels dos col·lectius dels anys setanta, i de l’actual grup TINT XXI. La mostra es podrà veure fins al 24 de maig i aquest dissabte s’hi celebra un concert, amb el grup Rooms (19 h).
L’edifici de la Llotja del Tint, representatiu del gòtic civil (s. XV), va ser salvat de l’enderrocament l’any 1969, quan l’Ajuntament de Banyoles el va adquirir. Dos anys més tard, un grup d’amics de Banyoles van sumar esforços per rehabilitar aquest espai amb la intenció d’utilitzar-lo per dinamitzar culturalment la ciutat, tot i que van haver de superar els obstacles econòmics i els que hi van plantejar les institucions vinculades a la dictadura, ja en clara decadència. Aquest col·lectiu, que era l’anomenat TINT 1, estava integrat per Jaume Boix, Xicu Cabanyes, Lluís Vilà, Pere Comas, Tomàs Cortada, Jordi Gimferrer, Lluís Güell, Jeroni Moner, Esteve Palmada, Lluís Pau, Raimon Planells, Josep Riera i Joan Vilardell.
El 1973 el grup es va dissoldre, però un any més tard es va crear el TINT 2, amb la participació de la majoria dels integrants de l’anterior moviment i amb la incorporació de Jaume Fàbrega. Aquest grup va protagonitzar el que seria un dels moviments socioculturals més rellevants de la història de la ciutat i del país. Les seves manifestacions, carregades d’una actitud crítica envers la burgesia i la malentesa modernitat, eren el fruit de molts mesos de documentació i debat intern. Les escenografies d’aquestes manifestacions eren molt elaborades, sovint topaven amb la censura, que evitaven fent ús d’una magnífica capacitat burlesca. Cal destacar la tasca que van dur a terme per difondre l’art conceptual i exposar conceptes com el kitsch. El grup es va dissoldre l’any 1975.
Sorgiment del TINT XXI
La Llotja del Tint es va mantenir com l’única sala d’exposicions municipal. S’hi van fer nombroses exposicions, però sense una política clara sobre el criteri de selecció, fins que l’any 2011 l’Ajuntament va decidir tancar-la definitivament.
Va ser llavors quan un grup de joves artistes banyolins van decidir recuperar-la i gestionar-la de nou, cosa que va donar pas a la formació del col·lectiu TINT XXI. Els fundadors d’aquest grup són Marc Currià, Marc Estany, Fadel, Jordi Gich, Clara Gispert, Jordi Martínez i Miquel Samaniego, amb la posterior incorporació de Josep Terrades, Albert Pascual, Natàlia Cerdeña i Marc Jordi. Per a la programació de les exposicions, aquest grup alterna autors consagrats i novells de totes les disciplines artístiques.
