Publicitat
Publicitat

INFRAESTRUCTURES

Allargar els peatges a Catalunya, una via per ajudar les deficitàries

Al rescat de les autopistes madrilenyes

El govern espanyol obre la porta a assumir les concessions d'autopistes amb risc de fallida. És a dir, les que envolten Madrid. Per evitar-ho, podria allargar les que donen diners, com les de Catalunya.

La ministra de Foment, Ana Pastor, s'ha donat sis mesos de coll per presentar un ambiciós pla que eviti la fallida de les concessions de diverses autopistes espanyoles, la majoria concentrades al voltant de Madrid. És un dels problemes més seriosos que té la titular del ministeri sobre la taula. Tant és així, que en un esmorzar informatiu va admetre ahir obertament que no descarta que l'Estat acabi fent-se càrrec d'alguna d'aquestes concessions.

Ara mateix hi ha nou autopistes amb risc d'acabar en un concurs de creditors: les radials madrilenyes, la que uneix la capital espanyola amb l'aeroport de Barajas, l'autopista Madrid-Toledo i la Cartagena-Vera. En total sumen un passiu de 3.000 milions d'euros. Una bomba de rellotegria que la ministra vol solucionar abans que li exploti a les mans.

Aquest rescat, de facto una nacionalització, es faria mitjançant la compra de valors negatius a través de la Societat Estatal d'Infraestructures del Transport Terreste (Seittsa), una empresa pública que depèn de Foment. Aquesta opció, però, seria l'última si les empreses concessionàries no troben una solució a la caixa d'eines que està preparant el govern espanyol.

La mesura més significativa per "reequilibrar" la situació és l'ampliació de terminis previsiblement en les autopistes que són rendibles, és a dir, sobretot en l'arc mediterrani: Catalunya i el País Valencià. Algunes de les grans companyies que gestionen les vies de peatge madrilenyes (Abertis, ACS, Ferrovial) també tenen la concessió d'autopistes importants en aquests dos territoris.

L'objectiu és compensar les pèrdues que aquestes empreses han tingut a les radials madrilenyes, fruit d'unes expectatives d'usuaris massa optimistes: les alternatives de no pagament a Madrid són molt bones. En alguns casos, per la crisi, la recaptació del trànsit és un 40% inferior al que s'havia previst. L'altre element que desequilibra la balança és l'elevat cost de les expropiacions, que en alguns casos van encarir el preu del sòl fins a un 250%.

Crèdits i fusions

El problema ja fa temps que s'arrossega. A finals del 2010, CiU va presentar una esmena al projecte de pressupostos del 2011 perquè es busquessin formes de compensació que es poguessin tornar quan les empreses tinguessin beneficis.

L'exministre socialista de Foment José Blanco va establir una via de 200 milions en crèdits participatius per ajudar les companyies amb problemes que ara el ministeri mantindrà als pressupostos del 2012.

També conservarà els anomenats comptes de compensació, que cobreixen la diferència entre la facturació real i el 80% dels ingressos estimats. L'altra proposta que hi ha sobre la taula, i que la ministra Ana Pastor ja ha començat a explorar, són les fusions entre concessionàries, tot i que en un estat embrionari la idea és que les que estan en més bones condicions puguin acabar absorbint les altres.

Més enllà de les iniciatives urgents per salvar de la fallida in extremis les autopistes de Madrid -i evitar que se n'hagi de fer càrrec l'Estat-, Pastor va avançar ahir que modificarà a fons la llei del model concessional amb l'objectiu de donar entrada a capital de fons d'inversió. Va garantir buscar fons europeus. Al juny elevarà al consell de ministres el Pla d'Infraestructures, Transport i Habitatge, en què, segons va explicar ahir, quedarà plasmada una "inversió realista i ajustada", amb un finançament "equilibrat i viable", que combini el sector públic i el privat. Serà el moment d'obrir la caixa d'eines d'un departament clau en època de pocs recursos.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT