Publicitat
Publicitat

BorjaGarcía-Nieto: "És veritat que Barcelona, per caràcter, és una ciutat endogàmica"

Representació "El Círculo no representa una burgesia antiga que ja no existeix" Perill "Catalunya podria empetitir-se si no parem atenció" Reptes "Necessitem empreses més grans, que guanyin dimensió, per tenir més eficiència"

Borja García-Nieto (Barcelona, 1959) conversa sense mirar el rellotge. Canvia d'una qüestió a una altra perquè intenta relacionar i explicar el que passa amb el màxim detall. Creu que, en definitiva, el problema que amaga la greu crisi econòmica està relacionat amb els valors. El seu cognom és revelador. Un dels seus tiets va ser el jesuïta Juan Nepomuceno García-Nieto, cofundador de CCOO al Baix Llobregat i d'Esade, i animador, amb Alfonso Carlos Comín, de Cristians pel Socialisme. La seva família va ser fundadora de la Banca Riva y García al segle XIX, que va derivar a finals del XX en el grup financer Riva y García que presideix. Tot ha marcat Borja García-Nieto, també com a president del Círculo Ecuestre, un club privat fundat el 1856 que, per dinamitzar l'economia i la societat catalanes, vol ser "una de les principals finestres de Barcelona", jugant amb l'enorme finestral de l'antic palauet modernista Casa Pérez Samanillo, la seu del Círculo Ecuestre, a la cantonada de Balmes amb Diagonal, a Barcelona.

La crisi econòmica és forta però, respecte a altres crisis, hi ha liquiditat. El problema més greu potser és la incertesa?

La corba d'estalvi ha augmentat, ha crescut, i això vol dir que hi ha més diners, que hi ha liquiditat, encara que les situacions són molt diferents entre els col·lectius socials. El que ha passat és que hi ha molta incertesa, és cert. Hi ha menys consum. Ningú sap si podrà cobrar la pensió ni si el seu fill tindrà feina després d'acabar la carrera. Però la gran perjudicada és la classe mitjana, els petits i mitjans empresaris i els autònoms. Gent preparada, no marginal, que està patint amb molta virulència la crisi.

Els socis del Círculo Ecuestre pateixen la crisi?

El Círculo Ecuestre el formen uns 1.900 socis. Hi ha empresaris, emprenedors i professionals liberals de Barcelona. La quota mensual no és cara i no hem tingut més baixes que en altres anys. Vam perdre socis els anys 2008, 2009 i 2010, però no gaires. I ara fem membres nous, una trentena en l'últim any, que compensen les poques baixes. El que volem, perquè la crisi afecta tothom, és mirar que entri gent jove, perquè som, en definitiva, una de les finestres d'aquesta ciutat, gent emprenedora i lluitadora.

A qui representa avui el Círculo?

La gent a qui volem donar veu és la més jove. Volem ser un lloc de trobada, de debat, representar una de les veus d'aquesta ciutat. No representem una burgesia antiga que ja no existeix. Som ciutadans inquiets, que estimem la nostra ciutat, que defensem una economia de lliure mercat, dinàmica i oberta sense una posició política concreta. No l'ha tingut i no la tindrà. Els estatuts de l'entitat defineixen aquesta elecció. No fem el paper del Cercle d'Economia, que té un pes específic en el conjunt de l'economia i del qual jo em sento com un fill, ja que vaig ser vicepresident amb la presidència de José Manuel Lara.

Ara que recorda el seu pas pel Cercle d'Economia, no creu que hi ha una situació de certa endogàmia, de persones que acaben estant a moltes institucions?

El que jo dic a la gent és que s'incorpori a les institucions. Amb vint i pocs anys formava part del Cercle d'Economia amb la idea de prestar un servei, una idea que he viscut en la meva família, amb els meus tiets i el meu pare. El que veig és que hi ha un cert involucionisme, un canvi de paradigma social que porta molta gent a mirar més cap a dintre, cap a la seva vida privada. Hi ha una crisi de valors evident.

Però no és Barcelona molt endogàmica, més que altres ciutats com Madrid?

És veritat que Barcelona, per caràcter, és una ciutat més endogàmica que altres llocs . I Catalunya, pivotant sobre Barcelona, podria empetitir-se si no parem atenció. Ens convé gent de fora, que sacsegi la situació, gent capaç i intel·ligent.

Pel que diu, considera, per tant, que s'ha de produir un cert xoc, de gent que vulgui participar més en la vida pública, pressionant els que ja hi són?

Sí, és evident que necessitem aquest xoc. Nosaltres hem creat grups de gent jove, més de 400 persones de menys de 40 anys organitzats en diferents comitès temàtics, per oferir idees, per impulsar iniciatives. La societat és forta i dinàmica en la mesura que pot crear posicions intermèdies davant del poder. Catalunya n'està plena, d'aquestes associacions. L'Ecuestre n'és una més. No es pot negar, però, la característica de club privat, hereva d'una tradició que combinem amb els nous temps.

Un dels principals problemes de l'empresa catalana és que necessita guanyar dimensió?

És cert que necessitem empreses més grans. A Riva y García tenim activitat de capital risc, amb diversos fons, i el que veiem és que la dimensió, entre d'altres factors, és important per guanyar eficiència. Catalunya, però, a causa de la seva riquesa en comparació amb la resta d'Espanya, ha tingut sempre una certa aversió al risc, pecant de prudència, que jo ja havia criticat. Ara, amb la crisi, reconec que no ha estat tan dolent, si veiem l'endeutament de les empreses espanyoles, per exemple, de l'Íbex-35.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT