Publicitat
Publicitat

Coralina Colom: "De no parlar gens vaig passar a viure de parlar sense parar"

VeuHa format moltes generacions d'actors i actrius durant més de 30 anys a l'Institut del Teatre. A partir del 16 d'abril Coralina Colom (Barcelona, 1936) imparteix cursos d'anàlisi de la tonalitat del text a la fundació AISGE

No ha estat gens fàcil aconseguir entrevistar la professora emèrita del departament de veu de l'Institut del Teatre. "Em fan pànic les entrevistes", es disculpa. "D'entrada sempre dic que no a tot. Jo mateixa em faig malícia. La gent gran hem de tenir molta paciència amb nosaltres mateixos", afegeix. Té una veu dolça i melodiosa. Hauria d'escriure tot el que ha viscut i tot el que sap. Si volgués.

Tota la vida parlant davant del públic i et costa parlar de tu.

Quan faig classes, m'oblido de mi, no sóc jo, sóc el que en aquell moment convé. Però a la vida quotidiana, no. Una cosa és fer teatre i l'altra cosa és la vida, i a la vida no en sé fer, de teatre.

Però volies dedicar-te al teatre?

Mai a la vida n'havia volgut fer! El meu pare, que tenia una gran veu i cada matí em recitava coses tràgiques, em va fer estudiar teatre, i jo era molt obedient. [Riu.] No he sentit ni una sola persona que, amb tots els anys que tinc, m'hagi dit que els seus pares volien que estudiés teatre.

I li vas dir que sí?

No, li vaig dir que no en sabria. Ell va reblar: "Ja n'aprendràs!" Vaig començar a l'Institut del Teatre que encara no havia fet quinze anys i m'hi he passat la vida. Em vaig jubilar als setanta anys! Ja en tenia ganes. Encara recordo el primer dia de l'Institut.

Què va passar?

La professora Marta Grau em va preguntar: " Y usted, ¿a qué viene a esta santa casa? " No sabia què dir. "Para recitar mejor las poesías ", vaig contestar. " ¡Pues aquí se viene a hacer teatro! ", va cridar enfadada. Era molt vergonyosa, mai obria la boca perquè no em sentissin, però escoltava molt.

Per timidesa?

Sí, sempre quedava al darrere. Quan vaig començar a fer alguna funcioneta, pensava: "Se'm sentirà? Se m'entendrà?" I ho preguntava als pares: "M'heu sentit bé? Se m'ha entès? Però, s'ha entès el què volia dir?" Perquè una cosa era que s'entengués el text i l'altra era la intenció, el subtext. Actuant al Romea pujava fins a les golfes per veure si sentia bé el que deien a escena. Ho feia de manera inconscient. Amb el pas dels anys i l'experiència vaig descobrir que estava mesurant les distàncies.

Ja t'interessava la veu?

L'àvia sempre deia: té una veu vellutada, o té una veu de tro, o de cristall, o aspra o eixuta. Em parlava de la qualitat de la veu! Abans hi havia una riquesa expressiva tan gran! I vaig passar de no parlar gens a viure de parlar sense parar. El que fas has de procurar fer-ho tan bé com puguis.

Quantes generacions d'actors i actrius han passat per les teves classes!

Molts, molts. El Juanjo Puigcorbé i l'Assumpta Serna, quin parell! Tenien una energia, un entusiasme, volien fer la revolució, canviar el món! La Rosa Novell, un temperament, un caràcter! El Pere Arquillué tenia unes condicions naturals; la Rosa Vila, una professionalitat, un afany d'aprendre; l'Emma Vilarasau, tan joveneta i sempre tan atenta. I el Jordi Sánchez, bon alumne i boníssima persona. Pobret! S'adormia a classe i jo no entenia què li passava. I és que era infermer i després d'un torn de 24 hores venia sense dormir. He tingut gent molt maca.

Per actuar, treballar la veu és fonamental.

Una de les lluites del treball de la veu és que són molt pocs, poquíssims!, els alumnes de teatre que veuen la necessitat de treballar la veu. Només volen actuar. Als tallers de l'Institut sempre hi ha un assessorament de veu. És una tradició que vaig imposar perquè ho considerava necessari.

¿Per què a ningú li agrada sentir la seva veu enregistrada?

Perquè no la reconeixem. Tenim fixada la nostra veu i ens sentim còmodes. Quan l'hem de modificar ens sentim estranys. Per això costa tant treballar-la. I és lògic. Quan parlem ens sentim amb l'oïda externa i interna, però la veu enregistrada només la sentim per l'oïda externa. La informació que rebem és diferent. No és res més que això.

¿Què s'aprèn amb els cursos que fas ara?

Tant a l'Associació d'Actors i Directors com a l'Institut del Teatre i a l'AISGE faig l'anàlisi de la tonalitat del text. El ritme de la parla en català és binari, o sigui iàmbic, amb alternances ternàries. El ritme és la part energètica, dinàmica, del text, com les pulsacions del cor són la base de la vida. Després ve la part expressiva, la tonalitat, les inflexions melòdiques amb què expresses els diferents estats anímics del personatge. Pedagògicament, començo amb els versos per aplicar-ho a la prosa.

A banda d'actors i dobladors, qui pot apuntar-s'hi?

Qualsevol que tingui interès per la seva veu. La veu és control auditiu. L'oïda científica en relació a la veu és la que analitza, i dominant el cos dominaràs la veu. Per exemple, la manera de caminar pot canviar la veu. L'actitud mental i la física han d'anar alhora, com els instruments d'una orquestra. Ment, cos i veu han de ser un.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT