Cisma pel paper bancari en el rescat de Grècia
Els gairebé 25.000 milions d'aportació privada del segon pla d'ajuts a Grècia va obrir ahir ferides a l'eurozona. Alemanya exigeix la imposició a la banca d'un sistema d'intercanvi de bons a set anys.
Brussel·les.La unitat inequívoca dels socis de la moneda única a l'hora de rescatar les seves economies més endeutades comença a ser cosa del passat. El segon pla de rescat grec ha deixat entreveure les discrepàncies entre els ministres d'Economia de l'eurozona. El moll de l'os és la participació privada en el programa d'ajuts a Grècia, és a dir, la contribució de la banca i d'altres inversors privats en el nou rescat a Atenes amb la compra de bons de deute grec. Mentre Alemanya aposta per fer un intercanvi anticipat de títols públics amb les entitats bancàries, altres països com França segueixen les tesis del Banc Central Europeu i aposten per una aportació voluntària de la banca.
El ministre alemany d'Economia, Wolfgang Schäuble, va deixar clar ahir als seus socis de l'Eurogrup que Berlín només participarà en el segon pla de rescat si els bancs i inversors privats accepten intercanviar els bons grecs que ara tenen al seu poder per nous bons a set anys. Aquesta operació faria guanyar temps a Atenes per millorar els seus comptes públics i dur a terme el seu pla de privatitzacions mitjançant el qual podria escurçar notablement els nivells del deute públic (per sobre del 140% del PIB).
Per contra, altres països, entre els quals França, Espanya i Bèlgica, així com el BCE i la mateixa Comissió Europea, són partidaris d'un model de participació privada que permeti als bancs comprar nou deute al ritme que vagin caducant els títols públics que ja tenen. D'aquesta manera s'aconseguiria mantenir el nivell d'inversió en bons grecs al venciment dels títols, sense l'intercanvi anticipat que defensa Berlín. Aquesta segona opció també aconseguiria posar aturador a les rebaixes contínues que les agències de qualificació fan un dia sí l'altre també del deute grec. I, en el pitjor escenari, que declaressin la temuda fallida de l'economia hel·lena. Standard & Poor's va rebaixar fa dos dies la qualificació dels títols grecs només tres esglaons per sobre de la classificació default (fallida).
Salgado, en línia amb el BCE
A favor d'aquesta doctrina també hi està el futur president del BCE, Mario Draghi, que ahir va aprofitar la seva audiència davant del Parlament Europeu per defensar la posició de la institució bancària amb seu a Frankfurt sobre els perills que Atenes incorri en impagament per la impossibilitat de pagar tots els seus creditors de deute sobirà.
Draghi va mostrar-se taxativament en contra d'una "reestructuració suau" del deute grec, com han defensat en el passat personalitats com el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker. Per la seva banda, la vicepresidenta econòmica espanyola, Elena Salgado, es va alinear amb l'encara governador del Banc d'Itàlia quan va dir que "hem de ser curosos i atendre també les raons del BCE, i intentar buscar una solució que sigui bona per a Grècia, però també per a tot el conjunt de la zona euro".
El nou rescat grec, que es dissenyarà dilluns que ve en un Eurogrup extraordinari a Luxemburg perquè pugui rebre el vistiplau dels caps d'estat i de govern a la cimera europea del 23 i 24 de juny a Brussel·les, no baixarà dels 80.000 milions, segons es va atrevir a dir ahir a la premsa el ministre econòmic belga, Didier Reynders. Un 30% d'aquesta quantitat dependria de la banca i altres inversors. Aquest segon rescat se sumaria als 100.000 milions que Atenes ja va rebre el maig del 2010, quan va convertir-se en el primer país de l'eurozona a rebre l'ajut de la UE, el BCE i el Fons Monetari Internacional (FMI).
