Publicitat
Publicitat

CELEBRACIÓ DEL 9 DE MAIG

El Dia d'Europa, entre la crisi i la nostàlgia

Hi ha petits moments que et reconcilien amb les idees i la política. Amb l'euro en hores baixes i Grècia pendent d'un segon rescat financer, amb una Unió Europea aixecant encara més els murs de Schengen i demanant poder restablir fronteres interiors, amb una política exterior absent i desavinguda, ahir es va celebrar el Dia d'Europa.

Gairebé 200 persones es van reunir a la seu privilegiada de la Comissió Europea i del Parlament Europeu a Barcelona, davant de la Pedrera, per homenatjar als primers eurodiputats catalans que van anar a Estrasburg en plena estrena de l'adhesió d'Espanya a la UE l'any 1986. La celebració del Dia d'Europa, en què va participar la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va ser un moment per a la nostàlgia d'aquella "edat d'or de la integració europea", com la va qualificar Concepció Ferrer. El "somni inesperat" de Joan Colom, fent "el salt de la clandestinitat als escons del Parlament Europeu".

Tots els guardonats aquest any amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat van tenir els seus tres minuts. Una eternitat per a uns eurodiputats obligats a intervencions d'un minut, que és el temps que dura normalment el torn de paraula al Parlament Europeu, i més d'un va demostrar que encara recorda com comprimir bé el seu discurs.

Records en tres minuts

Amb tres minuts n'hi ha prou per retratar la personalitat de cadascun d'ells. Un Eduard Punset que va començar parlant d'homínids, per passar després a aquell somni de l'obertura a l'exterior va que ser Europa, i acabar agraint els reconeixements que li arriben després de tants anys fora. Una Dolors Renau, directa, a qui van sobrar minuts per demanar que la política no obligui les dones a pagar el preu tan alt que moltes han hagut de pagar per dedicar-s'hi. Un Xavier Rubert de Ventós que va explicar l'ensarronada que li van fer quan ell demanava "l'oficialitat del català" a les institucions europees i li van oferir "el reconeixement oficial del català", com si calgués que algú li reconegués que el català existeix.

O el també exeurodiputat Juan de Dios Ramírez Heredia que, recordant una cita de l'escriptor alemany Günter Grass, va dir que els gitanos representen l'europeisme més genuí perquè és un poble de catorze milions de persones presents a bona part de l'Europa Central i Mediterrània. Una cita oportuna aquests dies que a Hongria, el país que ocupa la presidència de torn de la Unió Europea, hi ha una cacera oberta per part de grups d'extrema dreta contra la població gitana.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT