Publicitat
Publicitat

Maria Assumpció: Vilà:

"Em sento una mica com el corcó de l'Ajuntament"

Dificultats "L'administració no ens respon en els 15 dies reglamentaris i els tràmits són lents" Gestió privada "Si l'Ajuntament ha de fer partenariat, que en faci abans amb entitats que amb empreses" Nudisme "Una cosa és el carrer i l'altra la platja"

Maria Assumpció Vilà (Barcelona, 1944) és la Síndic de Barcelona des de fa un any, quan va rellevar Pilar Malla d'un càrrec que es va crear el 2004 per defensar les queixes dels ciutadans de la capital catalana, a l'estil del que fa el Síndic de Greuges a tot Catalunya. Vilà és una veterana activista de l'anomenat tercer sector, ha treballat ajudant discapacitats al seu barri, la Sagrada Família, i ha dirigit la Lliga Catalana de Malalts de Càncer i la Federació Catalana del Voluntariat Social.

S'han trucat moltes vegades amb Pilar Malla?

Hem tingut bastant contacte. Quan tinc algun dubte, li truco i segueixo els seus consells. De fet, he conservat el mateix equip que ella tenia.

Què li ha dit de bo i de dolent d'aquesta feina de Síndic?

La part positiva és la col·laboració de l'Ajuntament i la llibertat a l'hora de triar l'equip, i la negativa és la lentitud de resposta de l'Ajuntament mateix. Si en quinze dies és impossible que et responguin, potser haurem de canviar el reglament.

No li responen en els quinze dies reglamentaris?

No. I el recorregut que fan els nostres expedients continua sent llarg.

Se sent una mica el corcó de l'administració municipal?

Doncs una mica sí.

L'hi dic perquè, a sobre, vostè no era la candidata de l'equip de govern. Ho era Joan Coscubiela.

No crec que això m'hagi perjudicat, perquè els polítics han estat respectuosos. Més aviat m'ha beneficiat, perquè tots s'han sentit còmodes.

Què li va dir l'alcalde, Jordi Hereu, la primera vegada que es van trobar després del nomenament?

Em va telefonar i em va felicitar pel nomenament, després de tanta espera. Jo li vaig dir que es decidissin, perquè estava a punt de jubilar-me.

Però des del moment que vostè va ser l'única que molt abans va anunciar la seva candidatura a la web de la seva entitat, és que estava ben decidida.

Sí, sí. Jo sabia que hi havia molts aspirants. Sé que algun regidor deia que no els venia d'un any de prendre la decisió, però Pilar Malla tampoc volia estar més temps en funcions.

I al marge d'aquest regidor... fanfarró, vostè ha rebut alguna indicació o pressió des de l'Ajuntament?

No. A partir d'aquí, tothom es va mostrar molt d'acord, tot i que al principi no ho veiessin tan clar.

I què tal aquest primer any. Dur?

Sí. Sóc una persona treballadora i hi dedico i hi puc dedicar moltes hores per la meva situació familiar. He tingut a càrrec dues entitats i 30 persones els últims set anys. I això em va fer decidir jubilar-me, però la proposta de seguir a prop de les persones en risc d'exclusió em va fer acceptar la nova feina. I ara encara m'hi fixo més.

Ara que estem en campanya hi ha qui dirà que Barcelona és fantàstica i d'altres diran que està fatal. Vostè quin retrat fa de la ciutat?

Barcelona és molt maca, i ha progressat moltíssim. Té temes que funcionen bé, com el transport o l'accessibilitat, i altres que no tant. Per exemple, en neteja, hem de seguir fent pedagogia, però ja diuen que la ciutat més neta també és la que menys s'embruta.

Quin racó li agrada de Barcelona?

Diferents llocs depenent del moment: a la Rambla de fa deu anys, al migdia anar a comprar la premsa. Ara, als matins, qualsevol lloc a prop del mar; i tot el dia, les places tranquil·les.

De l'informe del 2010, l'únic que fins ara té el seu segell, hi ha una frase que em va deixar glaçat: "Sense habitatge no hi ha civilització".

És una mica forta.

Ve al cap tot el problema dels desnonaments, que en algun cas ha acabat de manera molt dramàtica.

Tothom ha de tenir un sostre i un lloc on viure. Si no, comencen molts problemes familiars que fan que la convivència i la civilització grinyolin. Ara bé, que un desnonament acabi en suïcidi em costa acceptar, perquè jo crec que qui agafa aquest camí té un problema de salut mental afegit.

Civilització també és anar ben vestit pel carrer?

Sí, una cosa és anar pel carrer i una altra per la platja o per casa.

Què li falta a la feina de la Síndic perquè les seves recomanacions no es vegin com una homilia?

Explicar-les bé i parlar amb els diferents responsables. Amb el nou govern vull fer una ronda de partits per insistir en les coses que són possibles d'arreglar i també plantejar les que són impossibles. De tota manera, hi ha un balanç correcte de coses solucionades, en vies de solució i pendents.

Vostè prové del tercer sector. Què li sembla aquest discurs sobre el partenariat públic-privat, de l'entrada de les entitats i dels agents privats en la gestió de la cosa pública?

L'administració sola no se'n surt i té dues vies per actuar amb les entitats: a través de les subvencions -tot i que després és un calvari de justificacions-, i a través de contractar empreses o entitats per donar serveis. I aquí jo dic: primer les entitats.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT