Publicitat
Publicitat

CRISI HUMANITÀRIA A LA BANYA D'ÀFRICA

Els refugiats als camps etíops asseguren que no volen tornar a la violència i la fam de Somàlia

Empaitats per la sequera i la guerra

"No, no tornaré a Somàlia. Seré una refugiada als camps etíops per sempre", diu Idimo Mohied Idivis, una dona de 47 anys amb tres fills. "No crec que trobem a Somàlia el que necessitem, pau i menjar, almenys a curt termini", explica Hadija Isaac Abdu, de 30 anys, amb un nen severament desnodrit al centre de salut. "No hi ha res a Somàlia que ens pugui fer tornar: només mines, guerra i una sequera que ens ha empaitat fins aquí", assegura Yussuf Jemale Hassan, un home de 51 anys. "Necessitem menjar, aigua i pau".

De pau no n'hi ha hagut, a Somàlia, en vint anys, un conflicte bèl·lic enquistat que ha situat bona part de la seva població al límit, depenent d'unes pluges que si no arriben deixen dues opcions: morir de gana o refugiar-se en camps a Kènia, Etiòpia o a la capital somali, Mogadiscio.

A Kènia són més de 400.000 els refugiats a Dadaab, camp creat fa vint anys. No ha deixat de créixer en les dues dècades de conflicte i s'ha convertit en la segona ciutat més gran de Kènia. A Etiòpia, a la zona de Dolo Ado, fronterera amb Somàlia, n'hi ha 114.000 i gairebé la meitat han arribat en els últims dos mesos. Petits agricultors i ramaders o pastors seminòmades que els empaitava la sequera. Les seves històries es repeteixen. "Tenia camells, cabres, vaques. Esperàvem la pluja, però no arribava mai. Quan va morir l'últim camell, em vaig posar en camí", diu Idimo Mohied. "Tenia 40 camells i 150 cabres. Me'n queden només cinc i els té la meva sogra. Quan morin, ella també vindrà a Etiòpia", lamenta Jusuf Jemale.

Van caminar durant dies. "Només havies de seguir la gent, els carros de burros, tots cap a Etiòpia", explica la Jimada Ali, que va arribar a mitjans de juny. Té 29 anys i set fills. Haurien de ser deu, però tres se li van morir a Wajid (Somàlia) de tos ferina, diu. Per arribar des de Wajid van trigar set dies caminant: "Vam vendre les últimes cabres per comprar menjar per al viatge". Tot i així, el blat, de preus astronòmics al país, no va ser suficient, i un dels fills ha de rebre aliment terapèutic per combatre la desnutrició.Van esperar les pluges fins a l'últim moment, confiats que arribarien, com havien fet altres anys.

Desnutrició infantil

Moltes criatures ja van sortir desnodrides de Somàlia. Les llargues caminades, de vegades de nit per evitar trobar-se amb homes armats, acabaven d'exhaurir les seves energies. Alguns caminaven quatre dies; d'altres, una setmana, i molts, més de quinze i vint dies. Al juny, quan l'arribada de refugiats va ser massiva i va desbordar les capacitats dels camps -només el 28 de juny hi van arribar 2.800 refugiats- van morir-ne molts tan bon punt van posar els peus al camp. "Em va colpir el cas d'una àvia, amb els seus tres néts. Els nanos van morir just en arribar. No podíem fer-hi res, era massa tard", recorda Kadir Abdi Ahmed, infermer de Metges Sense Fronteres (MSF) al camp de preregistre.

Els números parlen sols: més de 9.000 nens reben tractament terapèutic per desnutrició als centres de salut de MSF als camps. Aquest mes gairebé 200 han estat ingressats amb desnutrició severa. La cara de vell del nadó que es mor de gana, la cara de la Somàlia de vint anys de guerra.

Hadija Isaac somriu, el seu fill s'està recuperant. Amb molta febre, va ser admès per desnutrició severa. "Vam caminar set dies sense quasi menjar, només el que ens donaven per caritat pel camí. Vam sortir en cotxe però es va espatllar". La mare de la Hadija es va quedar amb les dues últimes vaques de la família. "Ja han mort i la mare també ha vingut. Està al camp de trànsit. Ha portat les pells de les dues vaques, per protegir-nos del fred. Es queixa que no té prou menjar, però no puc fer res per ella".

Saturació als camps de refugiats

Tot i que les últimes setmanes no arriben tants nous refugiats, la mortalitat continua molt elevada, sobretot entre els nens, deshidratats i amb diarrees persistents.

Els quatre camps etíops (preregistre, trànsit, Malkadida i Bokolmayo), enormes planícies de sorra que el vent converteix en tempestes de pols, estaven pensats per a un màxim de 45.000 persones. Tot i que el mes passat van obrir-ne un de nou, Kobe (i es parla d'obrir-ne dos més), encara no tenen capacitat per als més de 114.000 refugiats. Falta aigua, falta menjar i sanejament. L'amuntegament de gent complica les condicions higièniques i l'escenari d'epidèmies seria nefast.

Ningú no parla de tornar a Somàlia. Si parlen de tornar, no diuen que no hi hagi sequera, sinó que no hi hagi guerra. La Hajida diu: "Vam marxar per la falta de pau, per la pobresa, per la sequera. Necessitem pau i una mica de menjar. Això no ho trobem a Somàlia".

*Responsable de Premsa de Metges Sense Fronteres.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT