Publicitat
Publicitat

FINANÇAMENT EMPRESARIAL Reportatge

Les exigències de capital a bancs i caixes dificulten encara més que flueixi el crèdit

Empreses amb L'aigua al coll perquè els diners no circulen

Les entitats financeres diuen que les empreses no sol·liciten crèdits. Les companyies, per la seva banda, asseguren que, amb la crisi, la banca ha tancat l'aixeta del finançament. Segurament, autònoms i petites i mitjanes empreses demanen menys préstecs que abans, de la mateixa manera que és cert que caixes i bancs posen el llistó més alt a les companyies per obtenir finançament. La falta de liquiditat ha pressionat amb força el sistema financer espanyol. Ara les normes de Basilea II, que exigeixen més garanties de solvència, també pressionen bancs i caixes perquè no afrontin riscos. Si ho fan, poden veure's penalitzades.

Però entretant, les empreses segueixen necessitant liquiditat per fer inversions i ser més competitives o, simplement, per mantenir el negoci. La situació és especialment complicada per a les petites i mitjanes empreses. Les patronals es queixen que les entitats financeres deneguen crèdits aplicant una ortodòxia financera total, cosa que obliga moltes societats a abaixar la persiana o, en el millor dels casos, a sobreviure cada dia amb l'aigua al coll.

L'assessor financer de la Cecot, Enric Rius, explica que, sovint bancs i caixes no concedeixen préstecs o cancel·len pòlisses ja existents perquè només miren si l'empresa en qüestió ha tingut pèrdues en els últims dos anys. Si és així, el finançament queda denegat automàticament. La Cecot creu que, en la situació actual, calen altres solucions per avaluar un projecte empresarial, més enllà dels números de l'any anterior, que en molts casos són producte de situacions conjunturals. La patronal proposa que les entitats estudiïn el compromís dels propietaris, la viabilitat del projecte i l'equip humà de l'empresa, entre altres factors.

Rius explica que, per millorar la seva posició de tresoreria, les pimes tenen tres opcions: aconseguir crèdit, que els clients paguin en uns terminis raonables i, en cas de problemes, allargar els seus pagaments als proveïdors. Aquesta darrera opció, molt utilitzada últimament per les companyies que es veuen ofegades per la falta de liquiditat, retroalimenta el mal funcionament del sistema. Si una empresa retarda el pagament a una altra, aquesta també s'haurà d'esperar per poder satisfer els deutes que té amb els seus proveïdors, i així successivament.

Els terminis de pagament de les factures -de 60, 90 o 120 dies en molts casos- posen moltes companyies entre l'espasa i la paret. La situació encara és més complicada quan el client és l'administració pública, que pot arribar a pagar un any després, o fins i tot més. La llargada d'aquests terminis fa que moltes entitats financeres optin per no avançar aquests diners a les empreses, tot i la garantia de cobrament que els ofereix l'Estat.

Els dos últims anys han estat molt complicats per al món empresarial i sembla que el 2011 encara donarà maldecaps a unes empreses que, després d'una dècada de bonança, tenien oblidat el que suposa passar una crisi. "S'estan prenent mesures dràstiques però són les que s'havien de prendre", afirma Rius, que confia que la reforma del sistema financer retorni la confiança i faci fluir de nou el crèdit.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT