Publicitat
Publicitat

Els experts diuen que Espanya pot sostenir un temps la factura extra

Entrar en zona de risc no suposa haver de demanar el rescat

El descontrol de la prima de risc ha estès el pànic que Espanya pugui seguir els passos de Grècia, Irlanda i Portugal i es vegi obligada a demanar un rescat. Els experts creuen que la situació encara és controlable, sobretot perquè els interessos que paga Espanya de mitjana per tot el seu deute estan entre els més baixos de les dues últimes dècades.

És preocupant que pugi la prima de risc?

Sí, perquè la prima de risc és un termòmetre que, a més dels interessos, mostra la relació de confiança/desconfiança dels inversors cap a un país. I no pot ser positiu que aquest indicador es dispari un 60% en tres setmanes i salti dels 312 punts, en què estava el 27 d'octubre, als 500 punts, que va fregar en la sessió d'ahir (si bé la intervenció del Banc Central Europeu va permetre acabar la jornada en 459 punts). Quan això passa, el pessimisme s'escampa amb la rapidesa pròpia dels mercats financers. Aquest augment significa que a Espanya se li encareixen els costos per finançar-se i, per tant, la pregunta clau és si l'Estat pot permetre's aquests costos.

Els interessos que paga Espanya són assumibles?

Contràriament al que indica la prima de risc, hi ha hagut anys en què Espanya ha pagat més interessos que ara sense haver de necessitar cap rescat. Entre gener i setembre, que és l'última data disponible, el Tresor espanyol va pagar uns interessos del 3,96% de mitjana per les seves emissions de deute. Malgrat les turbulències, en els tres últims anys Espanya ha pagat uns interessos inferiors als que va pagar en els 18 anys anteriors, com es veu al gràfic que encapçala l'article. La prima de risc no és un indicador perfecte, ja que només reflecteix el que paga un país pel seu deute a deu anys i exclou tots els altres tipus de deute (a un any, tres anys, cinc anys, etc.), que són igualment importants.

Aquest és l'argument que utilitza la ministra d'Economia, Elena Salgado, quan assegurava ahir que la situació és "perfectament sostenible". Jesús Palau, professor de finances d'Esade, hi està d'acord: "La situació actual seria perillosa si sempre fos igual, però si es tracta de moments puntuals no és preocupant". Palau deplora la prima de risc perquè la considera un "instrument que utilitza Alemanya per pressionar els països del sud perquè facin els ajustos que vol que facin".

Haurà de demanar el rescat Espanya?

És possible que, encara que l'acabi necessitant, Espanya no demani un rescat formal, segons Joan Tugores, catedràtic d'economia de la UB. El fons de rescat europeu no té prou capacitat per rescatar un país com Espanya. L'alternativa seria l'aplicació d'un rescat encobert, segons Tugores. Aquesta ajuda camuflada garantiria la col·laboració del BCE (a través de la seva intervenció en el mercat de deute públic, tal com va fer ahir) sempre que Espanya apliqui les mesures que Brussel·les li exigeixi. Jesús Palau afegeix que, de facto, Espanya ja està intervinguda. Només així s'explica, en la seva opinió, les mesures que ha aplicat Zapatero en el tram final del seu mandat, totalment contràries a les que havia defensat anteriorment. I sigui com sigui, Palau recorda que, abans d'Espanya, qui haurà de demanar el rescat és Itàlia, país que té un deute públic del 120%, el doble que Espanya.

Quines mesures s'aplicaran per calmar els mercats?

Joan Tugores pronostica que Espanya seguirà la recepta que la UE i l'FMI han administrat en països com Grècia, Irlanda i Portugal: apujar l'IVA, introduir el copagament i revisar les pensions. A més, en el cas espanyol segur que la reforma laboral tindrà un paper clau per mirar de reduir el 20% d'atur que té Espanya des de fa un any i mig.

Aquest catedràtic d'economia avisa que les setmanes d'interregne (fins que el nou president espanyol prengui possessió del càrrec) seran molt delicades en cas que les turbulències financeres es mantinguin. És per això que ell preveu que el govern sortint i el govern entrant hauran de pactar mesures per no perdre el temps i mirar de calmar les tensions.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT