Publicitat
Publicitat

L'FMI BUSCA LÍDER

Salgado recorda que l'Estat i Mèxic tenen un sol vot "indivisible"

Espanya prefereix Lagarde a l'FMI però ha de votar amb Mèxic

El govern espanyol vol que la francesa Christine Lagarde sigui la pròxima directora de l'FMI però a les votacions haurà de donar suport a Mèxic perquè comparteix cadira i un vot que és "indivisible".

"Espanya considera que la ministra francesa és una excel·lent candidata i és qui ens agradaria que ocupés el càrrec a l'FMI", va assegurar ahir Elena Salgado. Però aquest missatge verbal de suport pronunciat per la vicepresidenta primera no servirà per a res a Christine Lagarde. I és que a l'organisme internacional Espanya comparteix una cadira i un únic vot "indivisible" que ha de consensuar amb Mèxic, Veneçuela i altres països centreamericans. Aquests estats són favorables al governador del Banc de Mèxic, Agustín Carstens, un candidat que critica que la direcció de l'FMI sempre sigui per als europeus.

Salgado va explicar que abans que Carstens presentés la seva candidatura Espanya va informar a Mèxic que entenia perfectament que si presentava un candidat la cadira fos seva. A més, actualment li correspon a Mèxic ocupar la direcció executiva del grup de països. El consell executiu de l'FMI, l'òrgan encarregat de designar el nou director gerent, només consta de 24 membres, davant dels 187 països membres de la institució, per la qual cosa hi ha 16 seients compartits i només vuit d'individuals per als EUA, França, Alemanya, el Japó, el Regne Unit, l'Aràbia Saudita, Rússia i la Xina. Hauran de decidir el substitut de Dominique Strauss-Kahn, que va presentar la dimissió després de les acusacions d'intent de violació.

Cap acord amb Grècia

Encara que no tingui director gerent, l'FMI segueix treballant, encara que sigui amb més lentitud, i actualment Grècia és el centre d'atenció de totes les converses. El ministre de finances grec va confirmar ahir que "no hi ha cap acord" i "les negociacions continuen" amb la UE i l'FMI per elaborar nou pla d'austeritat i poder rebre el cinquè tram d'ajuda financera que esperen obtenir per valor de 12.000 milions d'euros. Amb aquestes declaracions va voler respondre a la premsa grega que ahir assegurava que l'acord ja estava fet i que Grècia no hauria de sortir als mercats financers.

Els secretaris d'estat de finances de la zona euro celebraran avui una reunió a Viena on discutiran sobre la situació financera grega i la possibilitat d'entregar ajudes addicionals a aquest país, més enllà dels 110.000 milions d'euros que li van concedir el maig del 2010. Fonts europees van intentar restar importància a la reunió perquè "no hi ha cap motiu d'alarma", va explicar el portaveu de la Comissió Europea (CE), Amadeu Altafaj, que va dir que confia que la feina dels delegats de la UE i l'FMI "acabarà aviat, els pròxims dies", perquè "han fet bons progressos" i la sensació de la Comissió Europea és que el final és "a prop". L'objectiu de la missió és determinar si es compleixen les condicions per autoritzar ajudar a Grècia amb 12.000 milions d'euros més.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT