Publicitat
Publicitat

Federico Moccia: "La gent que se sent diferent dels altres perquè té èxit és estúpida"

Amor Senzill, eloqüent, professional. Federico Moccia (Roma, 1963) va ser guionista de televisió abans que el seu primer llibre, 'Tres metres sobre el cel', el catapultés a la fama. Ara ven milions d'exemplars de les seves originals històries d'amor

Ha vingut a Barcelona per promocionar la seva última novel·la, Aquesta nit digues que m'estimes (Columna), protagonitzada per un personatge ric i pervers que descobreix l'amor. Asseguts al bar del Condes de Barcelona, parlem poc del llibre i molt de la vida.

Per començar, com van les coses?

Molt bé. És un període molt tranquil. Tinc un nen de dos anys que comença a parlar. És un món meravellós, completament diferent, i si un no el viu no el pot entendre.

Veig que, ara mateix, el seu fill ocupa tot el seu món.

Sí, perquè em recorda el meu pare, que ja no hi és, i el trobo molt a faltar. Veig el meu fill i repenso la relació amb el meu pare. Hi ha una cosa que m'ha marcat: quan el meu fill era molt petit jo m'amagava a casa i ell, encara que fos fosc, em venia buscar. I en canvi ara s'atura, perquè té por. Per tant, la por arriba més tard. Potser ha arribat veient la televisió. Si no tinguéssim cap influència externa, potser no tindríem por.

Hi ha una cosa que m'apassiona de la seva biografia, que és la fe que va tenir en si mateix al principi, quan les editorials no volien publicar el seu primer llibre. No es va rendir.

Em preguntava per què no volien, pensava que era molt estrany, perquè si jo anés a una llibreria voldria aquest llibre. Tenia uns quants estalvis i i vaig decidir fer una inversió en el meu llibre. Vaig autoeditar-ne 1.500 còpies i vaig fer una festa a la qual van venir tots els meus amics.

I al cap dels anys el llibre va acabar convertit en una pel·lícula, l'hi van publicar i va ser un èxit.

Molt abans, un estiu, vaig veure una noia que llegia el meu llibre i que reia. Per a mi va ser una emoció molt forta. Vaig pensar que es creava un pont amb una persona que no coneixia i que li traspassava tot el que havia posat al llibre. Mai hauria pensat que tindria èxit: continuava treballant a la televisió i seguia escrivint, perquè per a mi era un moment de llibertat. A la televisió et diuen "Això sí, això no, això ho has de treure…" És cansat, tot està molt marcat.

Es deu haver trobat amb alguns dels editors que es van negar a publicar el seu llibre.

Els he dit: "Si t'escriu un jove, suposo que ara ho llegiràs amb més atenció". Però hi ha dues coses que em fan feliç: a Itàlia després de l'èxit de Tres metres sobre el cel s'ha obert un nou mercat; i molts joves que abans no llegien han començat a fer-ho.

Tancredi, el protagonista del seu llibre, ho té tot, però en realitat no té res fins que no troba l'amor. Què és l'èxit?

Quan ja no hi siguem, el que és important és com haurem viscut la nostra vida. Borges ho deia molt bé: "L'únic pecat que he comès és que no he estat feliç". L'èxit és un rotllo si tothom et demana autògrafs però després no vius bé això amb la teva família, o amb la teva independència. L'èxit et pot donar més independència, la possibilitat d'escriure sobre el que vulguis. Però la gent que es pensa que és diferent perquè té èxit és estúpida.

Vostè té molt èxit.

I ha estat bé que m'hagi arribat quan tenia 38 anys. He vist famílies molt riques en què falten les ganes de fer coses perquè ja ho tenen tot, però en realitat no tenen res. Jo estimo el meu esforç, fa que apreciï molt més l'èxit.

I ara què li preocupa a la vida?

Les mateixes coses que abans, perquè veig que és una vida molt confusa. Hem perdut els nostres paràmetres. La crisi no és res més que persones que han fracassat. He parlat amb polítics que eren ignorants i que no poden ocupar els càrrecs que ocupen. Però és culpa nostra, hem pensat que la política era una cosa que no tenia a veure amb nosaltres. Tenim un pis i anem a les reunions de la comunitat de veïns perquè gastin bé els diners i en canvi el món pensem que és dels altres. Però no, també has de ser-hi, i lluitar.

Quin és el motor de la seva vida?

M'agraden les coses que faig. Sóc una persona molt curiosa, m'agrada viatjar; he estat a la Xina presentant un llibre i ha estat un descobriment. Jo no sabia que per a ells està prohibit tenir xicot o xicota en el període de l'institut.

Per què?

Perquè no estudien prou. Si el professor veu que tens xicota, truca a casa dels teus pares. A més a més no tenen amics, perquè els seus companys a l'escola són rivals acadèmics. Tenen molta pressió per entrar a la universitat, perquè si poden entrar-hi tindran una bona feina assegurada. Vaig anar-hi a presentar Tres metres sobre el cel , que és una història d'amor precisament a l'institut, i es van quedar xocats!

Perquè l'apassiona tant el tema de l'amor?

Perquè és un tema fonamental de la nostra vida. És una cosa que ha de ser-hi. Hi ha un període en què és més important, que és quan vas a l'institut. Després l'amor canvia i es torna més madur, còmplice, divertit: tens un projecte amb una dona i esperes que continuï. Convido els joves a construir una relació amb una persona. Jo l'he trobada tard i el nen el vaig tenir tard. M'hauria agradat fer tot això abans.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT