Faisán: la pedra que Rubalcaba No es pot treure de la sabata
Repetir un indici moltes vegades el pot acabar convertint en prova. Pot acabar sent des del fonament d'una opinió estesa fins a la prova d'un judici. Apostar per un tema i destacar-lo repetidament durant llargues setmanes és un element que et diferencia dels altres diaris, fidelitza els lectors que entenen de què va l'assumpte i allunya els que perden el fil. Genera un sentiment de grup. D'exclusivitat.
És una estratègia que El Mundo , el diari que dirigeix Pedro J. Ramírez, utilitza insistentment. Ho va fer atribuint l'11-M a ETA -ahir, a la portada, també hi havia una notícia del "Tedax clau"- i ho fa quan s'acosten les eleccions. Si els teus no tenen res a aportar, en precampanya es tracta d'agafar tot el que tinguis a mà per tal d'intentar enfonsar l'enemic. El vicepresident, Alfredo Pérez Rubalcaba, hipotètic successor de Zapatero, és un objectiu clar. També per a La Razón, La Gaceta o l' Abc , però amb menys intensitat.
Titulars diaris a cinc columnes sobre el mateix és una estratègia. Aquestes setmanes ha estat el cas Faisán, que rep el nom del bar que hauria estat el centre d'una xarxa d'extorsió d'ETA a empresaris bascos. El propietari de l'establiment hauria rebut un avís que l'alertava que hi hauria un escorcoll de la policia. I Rubalcaba ho sabria tot i els va avisar per no frustrar el diàleg amb ETA. En síntesi és això. Ahir publicaven en exclusiva l'informe final de conclusions fet per la policia.
Però a partir d'ara se'n parlarà menys. No és que hi vulguin donar menys importància, és que han trobat un altre fil per estirar. Es tracta d'un cas que afecta el vicepresident tercer, Manuel Chaves. Se'n parla com el cas dels ERO d'Andalusia. És una presumpta xarxa de corrupció política vinculada a la Junta d'Andalusia, dirigida pel PSOE. S'haurien prejubilat treballadors de Mercasevilla que en realitat mai haurien treballat a l'empresa. Entre aquesta qüestió i el cas Faisán, els diaris de la dreta mediàtica escalfen les eleccions.
El cas Gürtel també va ser utilitzat i ho segueix sent de manera esporàdica pel PSOE i els mitjans afins, però amb menys virulència. El PP, que ho aprofita tot, està encantat amb l'aparell mediàtic que li riu les gràcies, i se'n serveix com a prova per llançar les acusacions als socialistes. Tant, que fins i tot aquesta setmana s'ha permès el luxe, després de diversos mesos, d'oblidar-se del cas Faisán per preguntar al Congrés exclusivament pels ERO d'Andalusia. Dimecres, Ricardo Tarno, del PP, va acusar de nou Chaves d'afavorir els socialistes andalusos "que poden jubilar-se sense treballar" i va tornar a demanar-ne, una setmana més, la dimissió. "Els meus fills no són polítics, si els volen acusar, vagin als tribunals", va respondre el vicepresident davant els assumptes que esquitxen la seva família. Va acusar el PP d'atacar-lo "mentre tenen imputats". Però al PP, això no li fa mal.
