Publicitat
Publicitat

Perfil

El president valencià actua com si no fos d'aquest món

Francisco Camps o la nit fosca de l'ànima

Francisco Enrique Camps Ortiz (València, 1962) ho ha sigut tot en la dreta valenciana: regidor de Trànsit amb Rita Barberà (1991), conseller de Cultura amb Eduardo Zaplana (1997), secretari d'Estat amb Aznar (2000), diputat al Congrés i delegat del govern central a València (2002). Finalment, al maig del 2003, esdevindrà president de la Generalitat Valenciana. El dia de la investidura, va realitzar el seu discurs íntegrament en català i va jurar el càrrec sobre exemplars de la Constitució, l'Estatut d'Autonomia, la Bíblia i els Furs. Per un moment, aquest home de rostre bondadós i mirada evadida semblava la gran esperança blanca dels qui confiaven en l'aparició d'una dreta civilitzada al País Valencià. Aviat es va desfer el miratge.

La família de Francisco Camps procedeix de Poble Nou, una pedania de la ciutat de València a l'Horta Nord. Tot en la història familiar remet a una pàgina de Blasco Ibáñez, començant per l'avi Enric, que va emigrar a l'Argentina, va fer fortuna i va acabar sent un dels fundadors del València CF. Amb aquests antecedents, era obvi que Camps es deixaria influir pels profunds sentiments anticatalanistes característics de les classes baixes i la mesocràcia de la ciutat de València. Ningú s'esperava, però, que acabara sent el president de la Generalitat que tanqués els repetidors de TV3.

Els
amiguitos del alma
La vida política de Camps -això no és cap secret- hauria sigut ben fàcil si no fos pel cas Gürtel. Aquest esclata al febrer del 2009, amb la detenció del responsable de l'empresa Orange Market a València, Álvaro Pérez, àlies el Bigotes . Se l'acusa de formar part d'una xarxa de corrupció lligada al PP capitanejada per Francisco Correa. A pesar que Camps hi nega tota relació, filtracions del sumari permeten conèixer de seguida vergonyoses converses entre el president i el Bigotes (el seu " amiguito del alma "), en què es posa de manifest una profunda complicitat. El polític és acusat d'haver-se deixat subornar amb vestits, sabates, polseres i fins i tot joguets i entrades de circ per als seus fills. Hi ha en joc, rere tot això, un suposat finançament irregular del PP.

¿I com hi reacciona Camps? Negant-ho tot i refugiant-se, per descomptat, en els seus resultats electorals (el 53,3% dels vots l'any 2007). I adquirint, com més va més, una profunda sensació de martirologi plenament assumit.

És sabut que el president valencià té fondes conviccions religioses. La missa setmanal li conforta l'ànima, però caldria estudiar fins a quin punt també l'allunya de la realitat. D'alguna manera, algú avesat a circular pel País Valencià en olor de multituds està vivint ara una experiència semblant al que Sant Joan de la Creu definia com la "nit fosca de l'ànima". Aquesta seria el conjunt de proves que Déu envia a l'home per purificar-lo. Una etapa d'absolut buit espiritual -la via purgativa i la via il·luminativa- que ha de culminar necessàriament en la fusió total de l'ànima turmentada amb Déu (la via unitiva). Camps està encara al principi d'aquest procés. En les seues paraules: "Queden un o dos escalonets i llavors tota aquesta qüestió tan estranya, absurda i estrafolària haurà passat".

Naturalment, al mes de maig es presentarà a les eleccions i les tornarà a guanyar, però al seu cos hi haurà les marques del profund patiment espiritual ocasionat per una justícia polititzada . El seu regne no és d'aquest món. El seu vestuari tampoc.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT