Publicitat
Publicitat

EUSKADI BUSCA LA PAU

Iñigo Urkullu:

"Hi pot haver la temptació d'aprofitar la demanda catalana per revisar el concert basc"

Normalització política "S'ha de reconèixer valentia a Zapatero. Però ha acabat captiu del Pacte Antiterrorista, de la llei de partits i de la pressió del PP. ETA tampoc l'ha ajudat."

El president del PNB, Iñigo Urkullu (Alonsotegi, 1961), segueix amb una barreja d'esperança i preocupació els moviments que s'estan produint en la política basca. La setmana en què s'ha celebrat el trentè aniversari del cop d'estat del 23-F ens rep al seu despatx, a la cinquena planta de Sabin Etxea.

És dels que dubten sobre el paper del rei durant el cop d'estat del 23-F?

Les causes i l'origen del cop no estan prou clares. M'agradaria saber què va passar els mesos anteriors en determinats conciliàbuls. I la veritat és que també em continua cridant poderosament l'atenció que el rei trigués tantes hores a aparèixer a la televisió.

Trenta anys més tard es continua parlant de reforçar l'Estat davant les autonomies. Hi ha qui parla d'ofensiva recentralitzadora… Han passat trenta anys sense que l'Estatut de Gernika s'hagi complert, sotmès a un mercadeig constant del PSOE i el PP. Ara, com aleshores, patim una crisi econòmica que també és el reflex d'una crisi institucional. Em preocupa que després d'aquell intent de centralització que hi va haver el 1981, amb l'excusa dels atemptats d'ETA i dels Estatuts d'Autonomia, avui l'Estat es vulgui refugiar en la crisi econòmica i institucional per, efectivament, dur a terme la recentralització.

Creu que la societat basca acceptaria una eventual il·legalització de Sortu?

Penso que, a curt termini, viuria resignada la no legalització de Sortu. Vull que Sortu sigui legal per a les pròximes eleccions locals i forals, però si per algun motiu no és possible, espero que el procés per a la legalització segueixi el seu curs. Em preocuparia que tot fos un guió ja escrit i que l'hagi avançat fa uns mesos el president del PSE, Jesús Egiguren, que va anunciar un comunicat d'ETA pels volts de Nadal i que també va avançar que l'esquerra abertzale seria legal de cara a les eleccions autonòmiques del 2013. Ara es veurà si és cert tot el que va anunciar Egiguren.

Els socialistes bascos i l'esquerra abertzale han tancat un pacte en aquest sentit?

Afirmar-ho seria arriscat, però sí que és veritat que em crida l'atenció que una veu autoritzada del PSE, com és el seu president, hagi avançat que l'esquerra abertzale seria legal en les eleccions autonòmiques basques mentre sembla que l'esquerra abertzale sigui plenament conscient de les dificultats de presentar-se ara a les municipals del maig i que la seva aposta sigui directament presentar-se als comicis autonòmics.

Associacions de víctimes del terrorisme han convocat una manifestació a Madrid contra Sortu. Quin objectiu creu que persegueixen amb aquesta iniciativa?

Pressionar tant el PSOE com el PP. Alguns col·lectius han politizat les víctimes del terrorisme. Entenc el seu dolor però és obvi que no es pot parlar del col·lectiu de víctimes com si totes pensessin políticament igual o com si seguissin la mateixa estratègia. És un intent de pressionar el PP, i especialment el PSOE, perquè les institucions basques no reflecteixin la realitat social del País Basc.

Un procés de pau a Euskadi pot provocar escissions polítiques i socials a Espanya?

No. La pretensió d'acabar amb el model de l'estat de les autonomies basada en els drets diferencials existeix sense la necessitat de buscar refugi en l'existència del terrorisme ni d'un possible procés polític de pacificació. No crec que un eventual procés de pacificació provoqui aquesta mena d'escissions. El PSOE i el PP són conscients que Euskadi és una societat amb una identitat i unes característiques pròpies. També saben que hi ha moviments en el conjunt de l'esquerra abertzale, que al País Basc mereixem viure sense escortes, sense amenaces, i que els bascos hem de viure amb les nostres discrepàncies polítiques però respectant les regles de joc.

Però també és cert que un sector de la societat espanyola identifica diàleg amb rendició...

Sovint s'ha confós el dret a l'autodeterminació del poble basc amb la independència, quan aquest mateix dret democràtic s'ha utilitzat també per a processos d'annexió com en el cas d'Alemanya. S'ha confós el que és un procés de pacificació amb un procés de normalització política. S'ha confós que viure sense violència comporti necessàriament la independència del poble basc. Cal fer en el conjunt de l'Estat més pedagogia política, de manera particular en la societat espanyola, però també en la basca.

Zapatero és l'únic president espanyol sota el seu mandat del qual ETA ha decretat dues treves. Com ha gestionat des de La Moncloa el conflicte basc?

Pel que fa al conflicte basc, preexistent a ETA, l'ha gestionat malament. No ha sabut aprofitar l'oportunitat de seure amb el PNB i abordar un procés de resolució basat en els drets històrics. És una assignatura que té pendent. Si parlem del conflicte derivat del terrorisme s'ha de reconèixer valentia a Zapatero. No puc oblidar que el 2005 va impulsar una resolució al Congrés a favor del diàleg polític i que el PSOE es va implicar en unes converses amb el PNB i la mateixa Batasuna. És cert que Zapatero ha acabat captiu del Pacte Antiterrorista, de la llei de partits i de la pressió que exerceix el PP, però no s'ha d'oblidar que ETA tampoc no l'ha ajudat.

Al marge de qui guanyi les eleccions espanyoles, continuarà exigint el compliment íntegre de l'Estatut de Gernika?

Per descomptat. Tenim el compromís del govern espanyol de transferir a Euskadi una vintena de competències durant aquest any. Esperem que sigui així, però tinc els meus dubtes. I encara que es transfereixin aquestes vint matèries acordades, l'Estatut no estarà tancat perquè la seva disposició addicional primera estableix l'aprofundiment dels drets que li puguin correspondre al poble basc en virtut de la seva història.

I on queda el dret de decidir en l'estratègia del PNB?

Com a eina, està present de manera permanent en les nostres reivindicacions polítiques, però no com un objectiu finalista. En aquesta qüestió també s'ha produït una confusió en la societat basca. Estem parlant del dret que permet als bascos decidir el seu futur lliurement en funció del projecte i de les preguntes que se'ls plantegin. I no sols per dur-lo a la pràctica en una última pregunta, sinó que es tracta del dret a decidir adequat al que és una societat més participativa.

Dóna suport a la tasca que estan fent a Euskadi l'advocat sud-africà Brian Currin i els seus mitjancers internacionals?

No acabo d'entendre que un Grup Internacional de Contacte dedicat a la mediació tingui una presència tan àmplia en els mitjans de comunicació. Penso que la seva feina hauria de ser molt més discreta. Al País Basc no ens trobem amb un problema similar al d'Irlanda del Nord, on hi havia dues comunitats enfrontades. És bo que el conflicte basc es conegui internacionalment i el grup de Currin pot fer d'altaveu en determinats àmbits. En tot cas, aquest grup, i no sé si és l'únic que hi ha, està fent un esforç entre les files de Batasuna i ETA. El Grup Internacional de Contacte es mou amb bona voluntat, però penso que no té definit el seu paper.

Existeix, doncs, un altre grup de mitjancers que està actuant paral·lelament i en secret?

No ho sé, però en el procés anterior hi va haver converses fora de l'Estat espanyol i van participar-hi agents internacionals. I em fa pensar que si en el procés anterior hi han estat presents, per què no hi haurien de ser ara?

CiU reclama el que en diu un pacte fiscal amb l'Estat en la línia del concert econòmic. Tem que l'Estat pugui aprofitar aquesta demanda catalana per revisar el concert econòmic basc?

Sí, hi podria haver aquesta temptació. El concert basc és un dret històric que ens reconeix la Constitució espanyola. Però també és cert que ens preocupen els plantejaments de recentralització i les interpretacions interessades de determinats líders polítics presentant el concert en termes de privilegi. Veurem què passa.

L'Estat hauria d'estar preocupat per les consultes sobre la independència simbòliques que s'estan celebrant a Catalunya?

No, perquè la societat catalana és molt madura i ha de poder decidir. L'exercici de la democràcia en un Estat que es diu plurinacional hauria de ser també un exercici respectuós, com va dir el mateix Rodríguez Zapatero quan es va comprometre a respectar l'Estatut que aprovés el parlament català. Després no ho va complir. És precisament per aquest motiu, entre molts altres, que els socialistes catalans han patit el que han patit en les últimes eleccions autonòmiques.

El PNB impulsarà consultes similars, inspirades en les catalanes, al País Basc?

Seria bo que un nou Estatut d'Autonomia d'Euskadi incorporés la capacitat de consulta a la societat i que estigués basada en la garantia jurídica, legal, des de les institucions. Però alerta, perquè sotmetre a consulta convocatòries de diferents plataformes pot conduir a una banalització, a no prendre seriosament l'objectiu final, la convocatòria d'un referèndum. Per molt respectables que siguin aquestes iniciatives que promou la societat civil, prefereixo que l'exercici de consulta estigui arrelat en l'ordenament jurídic.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT