Publicitat
Publicitat

Joaquín Lorente:

"Catalunya és massa tancada i qui exclou també s'exclou"

Franquícia perversa "Si a la feina no funciones, et fan fora, però els polítics continuen" Felip Puig "A Interior hi ha cervells de segona divisió que no entenen la llibertat de pensament" PSC "És com les segones marques: sotmesa a l'interès de la primera"

La seva passió és comunicar. Ho ha fet com a publicista -ha desenvolupat grans marques com Camper o Iberdrola-, com a assessor polític -ha assessorat els presidents Jordi Pujol i Felipe González- i també com a escriptor. Durant mesos, el seu llibre Pensa, és gratis , va ser a la llista dels més venuts. Ara, Joaquín Lorente (Barcelona, 1943) publica Tu pots: Noves idees per potenciar el teu talent (Columna), que vol ser un "revulsiu de cervells" i que ja hi ha qui l'ha definit com el llibre de capçalera del moviment del 15-M per les propostes que inclou per reformular la democràcia. I subratlla que no és un llibre d'autoajuda.

En un temps en què hi ha gent que perd la feina i s'ha de reinventar, és més necessari que mai un llibre com aquest?

Crec que sí, però això ho diran els lectors. M'han dit que el llibre sembla el full de ruta del moviment del 15-M, perquè és com si hagués visionat el que passaria. Però és que havia de passar! És més, això és com un guèiser i crec que quan faltin pocs mesos per a les eleccions generals aquest guèiser es tornarà un volcà. Però a aquest moviment li calen dues coses: un lideratge i comprimir les seves idees.

Quina mena de líder necessita el moviment del 15-M?

Tot i que no crec en la fabricació de líders -el lideratge és genètic però es construeix amb les circumstàncies-, es necessita una persona apassionada: sense passió és impossible el lideratge. I que tingui capacitat d'engrescar els altres i comunicar amb simplicitat. Els grans canvis de la història s'han fet sobre frases i conceptes simples. La simplicitat és la glòria de la comunicació.

Diu que els partits polítics són "mòmies piramidals", per això han sorgit moviments com el del 15-M?

Són estructures amb criteris del segle XIX, mentre que la societat civil ha evolucionat extraordinàriament. Mai en la història de la humanitat hi havia hagut tal estoc de coneixements i de llibertat, però paradoxalment les dificultats que hi ha són enormes.

I vostè planteja reformular la democràcia amb mesures com que es convoquin eleccions si en dos anys un govern no ha acomplert el seu compromís.

A la feina, si ho fas bé continues i si no, et fan fora. Els polítics han guanyat la feina, però si ho fan malament continuen: és el que anomeno "franquícia perversa", i això és obsolet. No pot ser que aconsegueixin la feina en base a unes promeses que no són més que fantasia i que hi són només per convèncer els votants. És des de l'amor a la democràcia que hem d'analitzar quins problemes té.

Al llibre dóna idees per potenciar el talent. Tots en tenim?

Tots tenim excés de talent, el que passa és que no en som conscients perquè ja de petits se'ns marca el camí a seguir amb normes i càstigs. I ens hem de preguntar a nosaltres mateixos què és el que ens fa forts. Parlem massa amb el psicòleg i busquem els llibres d'autoajuda. Però hem de parlar més amb nosaltres mateixos. Enlloc de potenciar el cervell, l'anem reprimint i una trista evidència la tenim en l'actuació del conseller d'Interior, Felip Puig, que va mirar de fer callar a garrotades cervells vibrants que volen parlar de manera pacífica. Comportaments com aquest em fan pensar que al capdavant d'Interior hi ha gent amb cervells de segona divisió incapaços d'entendre la llibertat de pensament.

Ha estat assessor polític i va idear el concepte de "sucursalisme polític", que feia referència al PSC, per a la campanya de CiU en les primeres autonòmiques. Com veu ara la marca PSC?

El PSC és com les segones marques, que no tenen llibertat, estan absolutament sotmeses a l'interès de la primera. I això és el que li passa.

Li vull fer una de les preguntes que vostè planteja al lector en el llibre: Quin ha estat l'error més greu de la seva vida?

No haver estat capaç de trencar amb el que tenia establert. Als 20 anys hauria d'haver agafat la maleta i anar-me'n a treballar a Nova York. M'estimo molt Catalunya però un ha de traslladar el seu cervell a on pot trobar més espai. Per exemple, en una segona fase de la meva vida vaig decidir que totes les empreses les crearia a Madrid. Sóc el primer que vaig dir que Catalunya no va bé i que Madrid ens està passant la mà per la cara.

Encara ho pensa?

Tristament, sí. Perquè m'estimo molt Catalunya però és massa tancada, i el que exclou també s'exclou.

Qui o què estem excloent?

Doncs estem excloent des d'una superioritat que ningú ens ha homologat, ningú ens ha dit "vosaltres sou millors". El sentiment de pertinença a un territori i l'orgull és meravellós però ha de ser compatible amb obrir-se als altres. La Catalunya gran és la Catalunya oberta, això és el que ens va fer grans. Quan érem la locomotora d'Espanya -ara en som un vagó intermedi- érem un país obert i les grans columnes de la cultura i de la ciència catalanes han estat oberts al món i han estat crítics amb els catalans. Per exemple: el gran escriptor català és Josep Pla i l'hem exclòs durant anys. Per què tenim aquesta capacitat excloent de fer-nos tan antipàtics?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT