Publicitat
Publicitat

JUSTÍCIA

Els sectors progressistes de la judicatura temen que la reforma reforci la majoria conservadora

Un Poder Judicial menys polititzat?

Els jutges escolliran els membres del Consell General del Poder Judicial si prospera la reforma que prepara Madrid. Lluny de despolititzar-lo, això podria traslladar la divisió a tot l'estament judicial.

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va anunciar dimarts canvis importants en l'elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) perquè els mateixos jutges en triïn la majoria, amb l'objectiu explícit d'allunyar-lo de lluites partidistes i de prestigiar la institució. Encara ressona el soroll de sabres de l'última renovació del màxim òrgan del poder judicial, que es va retardar dos anys fins que el 2008 el PSOE i el PP van aconseguir tancar un difícil i necessari acord per fer-lo efectiu. Al final, un altre repartiment de cadires que va posar en qüestió la independència de la institució a ulls de molts ciutadans. Tanmateix, els canvis plantejats podrien provocar que fos pitjor el remei que la malaltia i alguns experts temen que puguin polititzar més els jutges i perpetuar una majoria conservadora.

Quines són les funcions del CGPJ?

El CGPJ té com a principal funció garantir precisament la independència dels jutges i magistrats respecte d'altres poders de l'Estat, i és l'òrgan de govern de tots els jutjats i tribunals del poder judicial espanyol. Tanmateix, més enllà de la tasca d'inspecció de jutjats i tribunals, d'elaboració d'informes per a l'executiu central i de millora de la justícia, la seva importància està en el fet que el CGPJ escull dos dels membres del Tribunal Constitucional, els presidents de sala i magistrats del Tribunal Suprem i els presidents dels tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes. Té capacitat, per tant, de teixir una xarxa afí a altres tribunals i arreu de l'Estat.

Com s'escullen els seus membres?

L'òrgan està format per 12 jutges i magistrats i 8 advocats o altres juristes de reconeguda competència -a més del president, que ho és també del Tribunal Suprem- i fins ara el Congrés i el Senat escollien, cadascun, la meitat dels membres de cada col·lectiu per majoria de dos terços. Els jutges i les seves associacions professionals tenien dret a presentar els 36 candidats dels quals sortirien els 12 representants finals.

Aquest procediment "ha generat nombroses actituds partidistes", segons José Luis Ramírez, el portaveu de l'associació progressista Jutges per a la Democràcia (JPD), que culpa PP i PSOE de seleccionar "pel color polític, no per la vàlua dels jutges". Una "disfunció" que s'hauria traslladat al CGPJ a l'hora d'escollir membres d'altres tribunals.

Quins canvis proposa el PP en la llei?

El PP vol que els 12 jutges de l'òrgan els escullin els mateixos jutges, per allunyar-ne els partits. El president de l'Audiència de Barcelona i portaveu de la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), Pablo Llarena, creu que, efectivament, "la modificació milloraria la visió del CGPJ que té la ciutadania".

Quins perills suposa aquesta reforma?

L'advocada Gemma Calvet, que es mostra favorable a allunyar les Corts Generals del poder judicial per garantir la separació de poders, alerta de la possibilitat que "la politització arribi a tots els estaments" a través de les associacions professionals. Més enllà de l'APM -afí al PP- i els JPM -més pròxims al PSOE- s'hi situa la centrista Associació Francisco de Vitoria, que completa tot l'arc ideològic. L'organització conservadora, a més, gaudeix de 1.300 afiliats, més que les altres dues juntes, que voregen els 520 cadascuna. Ramírez, per tant, tem que es retorni a una situació ja coneguda, prèvia a la reforma del 1985, que va establir el procediment d'elecció actual. Llavors ja eren els jutges qui escollien els 12 membres del CGPJ, i, en l'última votació, el 1980, tots 12 van resultar ser membres de l'APM, fet que va motivar els canvis posteriors.

El portaveu de JPM reclama, per tant, "consens de tots els partits" per abordar les reformes. Si no, serà un ens "poc democràtic". Calvet creu que "els jutges del 1985 no són els d'ara", però tanmateix subscriu que cal "mecanismes de pluralitat" i fórmules per facilitar l'elecció de jutges "no necessàriament vinculats a associacions". Llarena no hi veu tants problemes, ja que afirma que ja el 1980 el CGPJ va "exercir el mandat no per interès corporatiu". La resolució del conflicte servirà per afrontar una nova i polèmica reforma, la del Tribunal Constitucional, amb un rerefons similar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT