L'Audiència investiga Botín per evasió fiscal
Anticorrupció ha denunciat dotze membres de la família Botín perquè dubta que les regularitzacions dels comptes de Suïssa que Hisenda va exigir el juny del 2008 siguin "completes i veraces".
Santander.El jutge de l'Audiència Nacional (AN), Fernando Andreu, va admetre ahir a tràmit una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció contra Emilio Botín i els seus cinc fills i una altra contra el seu germà Jaime Botín i els seus fills per presumptes delictes contra Hisenda i de falsedat documental. La denúncia, presentada per les autoritats fiscals franceses el 24 de maig del 2010, exposava que diversos clients espanyols, entre els quals hi havia els de la família Botín, tenien diners a l'entitat bancària HSBC Private Bank Suisse i no n'havien presentat les autoliquidacions de l'IRPF i de l'impost sobre el patrimoni entre el 2005 i el 2009.
A petició de l'Agència Tributària, els dotze membres de la família Botín van pagar uns 200 milions d'euros per regularitzar 72 declaracions de l'IRPF i l'impost sobre el patrimoni pels actius de l'herència familiar a Suïssa que podrien ascendir als 1.000 milions d'euros. Els diners són al banc des que el pare de l'actual president del Santander els hi va portar després de ser cessat dels seus càrrecs al banc el 1936, a l'inici de la Guerra Civil. Un portaveu va exposar a Efe que "la família Botín ha fet una regularització voluntària i completa, està al corrent de totes les seves obligacions i espera que aviat s'aclareixi satisfactòriament en seu judicial.
No prescriurà
La delegació de grans contribuents d'Anticorrupció va dubtar fa unes setmanes de "si les regularitzacions que s'han fet són completes i veraces". Si es comprova que són correctes s'arxivaran i no es perseguirà penalment la família Botín. Però abans que l'anàlisi conclogui, Anticorrupció s'ha vist obligada a presentar la denúncia perquè si no ho feia abans del 30 de juny les declaracions del 2005 haurien prescrit.
El jutge de l'AN, Fernando Andreu, exposa a la interlocutòria que és competent per investigar la denúncia que ha presentat Anticorrupció per "l'entitat, gravetat i complexitat" dels fets i "l'elevat nombre de denunciats". Indica que l'Agència Tributària no ha pogut analitzar l'extensa documentació aportada, la quantitat d'entitats que hi intervenen, la dificultat per identificar-les, la complexitat de les estructures patrimonials creades sota l'aixopluc dels fets investigats, i els diferents actius i comptes corrents vinculats.
Investigació difícil
Per això demana que abans que res s'investiguin "quines conductes es poden exigir a cadascun dels denunciats per posar en ordre la seva situació tributària". El jutge entén que "hi ha la possibilitat que s'hagi comès un delicte contra Hisenda" perquè les declaracions complementàries superen els 120.000 euros. Andreu indica que "les declaracions complementàries extemporànies podrien suposar el reconeixement d'un incompliment de les obligacions tributàries" però aquest fet "podria no ser punible des d'un punt de vista penal".
El cas es va originar a finals del 2008, quan un informàtic que havia estat treballador del banc HSBC va entregar documentació confidencial a les autoritats franceses de presumptes evasions fiscals. Va ser a partir d'aquestes dades que l'Agència Tributària espanyola va investigar 659 contribuents, la majoria de persones físiques, amb més de 3.000 comptes a Suïssa i uns 8.000 milions d'euros. El juny de l'any passat, Hisenda va enviar requeriments als 3.000 titulars del capital en qüestió donant-los un termini d'un mes perquè regularitzessin la seva situació.
