Publicitat
Publicitat

EUSKADI BUSCA LA PAU

Els independentistes busquen estovar Rajoy i implicar-lo en el procés obert amb la declaració d'ETA

L'esquerra abertzale demana perdó a les víctimes

L'esquerra abertzale ja no pot ser acusada d'insensible amb les víctimes d'ETA. En un acte històric ahir va demanar perdó pel dany causat sense oblidar, això sí, les víctimes del terrorisme d'estat.

L'independentisme basc segueix fent passos i cremant etapes del full de ruta cap a la pau. La setmana que els mitjancers internacionals de Brian Currin han constatat que els governs d'Espanya i França no han respost encara positivament a l'abandonament de les armes d'ETA, l'esquerra abertzale feia ahir un dels gestos més esperats i també exigits per la resta de partits: assumir el dany causat pels atemptats d'ETA.

"Reconeixem el dolor i el patiment que les múltiples violències han produït a Euskal Herria i mostrem el nostre penediment als familiars de les víctimes mortals i a les persones que han sofert lesions físiques o psíquiques causades per la violència d'ETA i per les estratègies repressives i de guerra bruta dels estats espanyol i francès", afirma un dels punts de la inèdita declaració, consensuada entre els signants de l'Acord de Gernika, que aplega totes les organitzacions abertzales llevat del PNB i el sindicat ELA. L'ARA va publicar en exclusiva el passat 22 d'octubre, dos dies després de l'anunci d'ETA, que l'esquerra abertzale preparava aquest acte.

El dirigent de la il·legalitzada Batasuna, Rufi Etxeberria, va ser un dels encarregats de llegir el text, que destaca també que "totes les víctimes de totes les violències han de ser tractades igual, sense distincions ni categories", ja que el dolor i el patiment "no es poden ni s'han de mesurar". L'esquerra abertzale i els seus socis sobiranistes afirmen que si es vol construir una pau justa i duradora és "crucial" reconèixer el patiment sofert, ja que "les víctimes no ho són en funció de quin hagi estat l'origen de la violència, ho són perquè l'han sofert".

Els independentistes reconeixen que durant dècades les parts del conflicte han tingut "falta de sensibilitat" amb el dolor aliè. Per això, de cara al futur immediat, l'esquerra abertzale vol treballar a favor de la reconciliació i de la memòria, perquè "no s'oblidi el que ha passat". Unes reflexions que l'Acord de Gernika van presentar solemnement al Palau d'Aiete, a Sant Sebastià. El mateix escenari on el 17 d'octubre passat -tres dies abans que ETA anunciés el cessament definitiu de la lluita armada- es va celebrar la Conferència Internacional de Pau, presidida per l'exsecretari de les Nacions Unides, Kofi Annan.

Els col·lectius de víctimes d'ETA van rebutjar el gest de l'esquerra abertzale. Voces contra el Terrorismo titllava ahir la declaració d'"ofensiva i esperpèntica" perquè "equipara víctimes amb botxins", i Dignidad y Justícia considerava que l'antiga Batasuna intenta "justificar 50 anys d'assassinats" fent creure "un fals conflicte". Crítiques al marge, amb el reconeixement del mal causat l'esquerra abertzale busca donar arguments al pròxim president espanyol, Mariano Rajoy, perquè posi les bases i s'impliqui en un procés de pau a Euskadi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT