Publicitat
Publicitat

CAMPANYA ELECTORAL A EGIPTE

Els Estats Units pressionen la junta militar i obren converses amb les noves forces islamistes

L'exèrcit egipci segresta la transició

Els intents descarats de la junta militar que controla la transició egípcia per retenir el poder, fins i tot després de les eleccions del pròxim dia 28, ha suscitat una forta reacció al país i, per primer cop, ha portat Washington a alertar sobre la possibilitat de nous disturbis.

Després de mesos de combinar la pressió suau amb el suport declarat al Consell Militar egipci, l'administració Obama finalment ha endurit el to, tal com admeten alts responsables del govern preocupats pels efectes que tindria en la Primavera Àrab un hipotètic fracàs en el traspàs de poders a Egipte.

El canvi de to és part d'un difícil equilibri. Washington intenta preservar la seva bona sintonia amb l'exèrcit i els seus interessos a la regió, especialment el paper clau d'Egipte en el manteniment de la pau amb Israel. Però també espera guanyar-se el favor de la nova oposició política, cada cop més mobilitzada contra l'estancament de la transició a la democràcia. Fonts oficials nord-americanes admeten que el canvi de to respon més a un intent de calmar l'opinió pública egípcia que no pas a l'intent de pressionar la junta militar perquè deixi el poder.

La secretària d'Estat, Hillary Clinton, va evidenciar aquest canvi en un discurs pronunciat la setmana passada. "Si, amb el temps, el poder polític més important d'Egipte continua en mans d'una sala plena d'oficials que no han estat escollits a les urnes, es convertiran en la llavor de nous disturbis i els egipcis hauran deixat escapar una oportunitat històrica", va advertir Clinton.

El control del poder

En un primer moment, l'exèrcit es va comprometre a traspassar el poder a un govern civil després de l'estiu. Ara, però, les eleccions presidencials s'han endarrerit fins al 2013 i la setmana passada, en un esborrany de la futura Constitució egípcia, els militars proposaven mantenir a perpetuïtat els seus poders especials per a la protecció de la població civil. La llista de principis bàsics que va presentar l'exèrcit recollia, per exemple, que el seu pressupost seria secret i no l'aprovaria el Parlament, sinó les mateixes forces armades.

Els intents dels militars de protegir els seus poders i privilegis indefinidament ha creat una situació incòmoda per a Washington. Els Estats Units, especialment a través del Pentàgon, han alimentat durant molt de temps una estreta aliança amb l'exèrcit egipci, que encara rep 1.300 milions de dòlars anuals en ajuda nord-americana. Washington espera que sigui quin sigui el govern que emergeixi d'aquesta transició segueixi donant suport a les seves polítiques a la regió, inclosa l'entesa amb Israel i el distanciament amb l'Iran. Per això les noves intencions de la Casa Blanca aixequen certes suspicàcies. El canvi coincideix, a més, amb els esforços de Washington per contrarestar el sentiment antiamericà que recorre tot l'espectre polític de l'oposició egípcia.

Com a part d'una àmplia estratègia, l'administració Obama ha mantingut trobades amb els Germans Musulmans, el grup islamista que a hores d'ara sembla destinat a guanyar una majoria d'escons en el nou Parlament egipci i que en aquests moments és el principal contrapès polític de la junta militar. Diplomàtics nord-americans han mantingut aquesta setmana al Caire una primera trobada oficial amb els líders del nou partit polític Llibertat i Justícia, sorgit de les files dels Germans Musulmans.

La preocupació a Washington és real. El nucli militar de l'antic govern de Mubàrak "s'ha refermat en el poder", com reconeixia un alt oficial de l'administració. "No tenim grans esperances en la creació d'un sistema democràtic", afegia. En el millor dels casos, les eleccions de finals de mes seran "una transició cap a la transició".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT