El caire (egipte).Ni el clam del seu poble ni les sancions internacionals aturen la màquina repressora del president sirià, Baixar al-Assad, que continua esclafant tota oposició al règim sense pietat. Utilitzant tancs i helicòpters amb armament pesat, l'exèrcit sirià va bombardejar ahir la ciutat de Jisr al-Xugur, al nord del país, després de dos dies de setge, d'enfrontaments armats i de camps cremats per les tropes, que han provocat que milers de ciutadans fugissin cap a Turquia.
Les tropes d'Al-Assad recuperava així el control de la ciutat, després d'una lluita intensa amb grups armats i d'haver hagut d'assassinar, fins i tot, alguns soldats propis perquè s'havien negat a participar en l'atac a la ciutat i s'havien posat a favor del revoltats, segons informava l'agència de notícies Associated Press (AP).
Contactat per telèfon, Saeb Jamil, un habitant de Jisr al-Xugur que havia fugit a les muntanyes la nit anterior, descrivia un paisatge de "batalla", amb uns 200 tancs que entraven a la ciutat, fortament bombardejada durant el matí, mentre diversos helicòpters sobrevolaven la zona. "El so eixordador de les bombes s'ha sentit a quilòmetres de distància", va dir Jamil.
Impossible comptar les víctimes
Ahir, el Comitè de Coordinació Local de Síria -una coalició d'activistes dels drets humans que treballa al país- encara era incapaç de comptar les baixes de cap dels dos bàndols ni les víctimes entre la poca població civil que encara no havia fugit. Però en un comunicat reiterava que les tropes sirianes havien iniciat el bombardeig a les set del matí i que, finalment, havien entrat a la ciutat per l'est i pel sud.
A la tarda, un reporter d'AP descrivia Jisr al-Xugur com una ciutat deserta i en runes. L'atac a la principal població d'aquesta regió històricament oposada al règim del president Al-Assad, i niu de grups de resistència de diverses ètnies, hauria estat, doncs, tot un èxit per als interessos del govern.
Prop de 5.000 refugiats
Un noi de 22 anys, veï de la zona i que va presentar-se només com a Mohammed, explicava ahir que s'havia quedat sol perquè els seus pares estaven entre els prop de 5.000 sirians que han creuat la frontera amb Turquia des de l'abril. De genolls, Mohammed va recollir un grapat de sorra de terra per explicar per què no havia marxat encara: "Això és Síria, i no és qüestió de deixar sol aquest país, mentre Al-Assad no abandoni el poder i obtinguem la llibertat que mereixem".
