Publicitat
Publicitat

PROJECTE POLÈMIC

Els pobles indígenes protesten per la construcció de la macrocentral hidroelèctrica de Belo Monte

Lluita energètica a l'Amazònia brasilera

A l'estat de Pará, el cor de l'Amazònia brasilera, comencen a arribar les màquines que construiran la tercera hidroelèctrica més gran del món, després de la de les Tres Gorges xinesa i la presa d'Itaipú.

De São Paulo a Altamira hi ha 2.385 km. Aquesta és la distància entre la vida de la Juma Xipaia, indígena de l'estat de Pará, i la d'un home de negocis de l'avinguda Paulista, el centre econòmic de la capital econòmica. Però les protestes contra la construcció de la hidroelèctrica Belo Monte, projectada al cor de l'Amazònia, han aconseguit arribar a les principals ciutats del Brasil. Al mateix moment que les màquines arriben al riu Xingu per començar a treballar, les manifestacions liderades pels indígenes van trobant un megàfon amb el volum cada cop més alt. La construcció és una de les herències més controvertides que el govern de Lula va deixar a la presidenta Dilma Rouseff, en el Programa d'Acceleració del Creixement (PAC).

La Juma és membre d'una de les 25 comunitats indígenes afectades per la construcció de la que serà la tercera hidroelèctrica més gran del món -després de la de les Tres Gorges xinesa i la presa d'Itaipú entre Paraguai i Brasil- i que costarà uns 17.000 milions d'euros. "Abans de Belo Monte la nostra regió vivia abandonada. Només han pensat en nosaltres quan necessiten energia per alimentar l'exterior. La política brasilera és corrupta i la meva feina és de resistència", reivindicava. I resumia l'entorn d'un projecte que s'ha fet acompanyar de la desinformació, la falta de controls ecològics i les amenaces als contraris a unes obres que provocaran el desplaçament d'unes 20.000 persones i la desestabilització de tot un territori. Altamira és la principal ciutat afectada.

De fet, són dues les decisions polítiques que han activat les protestes a totes les grans ciutats del país durant l'estiu. A finals de maig la Cambra de Diputats va aprovar un nou codi forestal que, entre altres qüestions polèmiques, ofereix amnistia als responsables de les desforestacions irregulars produïdes a l'Amazones abans del 2008.

Impactes socioambientals

Segons estudis de l'Institut de l'Home i el Medi Ambient de l'Amazònia, durant els pròxims dotze mesos es poden arribar a perdre 7.134 km de massa forestal -el 72% a Pará-. En aquest mateix estat, l'1 de juny la constructora de Belo Monte rebia de l'Institut Brasiler del Medi Ambient l'autorització per començar les obres; cosa que s'havia negat abans, precisament pels greus impactes socioambientals que tindrà sobre les comunitats locals.

Les màquines ja han arribat a la zona, mentre el moviment Xingu Vivo defensa que la presa no produirà els 11.000 megawatts que ha promès el govern perquè les característiques del riu només en podrien produir un 40%.

El director català Damià Puig ha recorregut durant dos anys la ribera del riu Xingu, afluent de l'Amazones, buscant les veus oblidades d'aquest conflicte. N'extreu la seva pròpia lliçó: "L'Amazònia és un tresor ple de pirates, dins i fora". Ha creat el documental À margem do Xingu , que serveix ara d'empenta per a la protesta i ja ha rebut les crítiques del consorci responsable de les obres (Norte Energía). El treball revitalitza el debat de com harmonitzar la protecció del tresor natural i cultural de l'Amazònia amb el desenvolupament del Brasil.

Per recollir el premi que van guanyar al Festival de Cinema de Paulínia, la Juma -principal protagonista- va decidir posar-se un vestit negre de mudar, però també va posar-se flors als cabells, va perfilar-se els ulls de la manera tradicional i es va pintar les cames amb una planta de l'Amazònia. Representava un Brasil divers i la voluntat d'unir-lo.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT