Publicitat
Publicitat

La debilitat de la marca PSC i el front comú de la resta -tret del PP- amenacen l'alcalde de Sabadell

L'oposició fa pinya contra l'estil Bustos

Tenir-ho tot sota control és l'obsessió de l'alcalde socialista de Sabadell, Manuel Bustos. Res es pot escapar dels seus dominis. I, si això passa, té una habilitat innata per minimitzar-ho o, simplement, fer veure que no existeix. Malgrat haver gaudit fins ara d'un important coixí de suport ciutadà, l'hostilitat creixent envers el seu mandat és aquests últims dies de campanya difícil d'ignorar. Acusat "d'autoritari, intervencionista i prepotent" per tots els partits de l'oposició -tret del PP-, Bustos afronta les eleccions més difícils des que va assolir l'alcaldia el 1999.

CiU, ICV-EUiA, l'Entesa i ERC estan d'acord a no votar la investidura d'un dirigent que considera la ciutat "una propietat seva" i es conjuren per buscar l'aritmètica (i l'alternativa) perquè tampoc segueixi com a alcalde amb el suport explícit del PP. Bustos, que presideix també la Federació de Municipis de Catalunya, és l'únic candidat que s'ha negat a debatre durant la campanya i ahir al vespre era una incògnita saber si participarà avui en el de la ràdio municipal. Al matí, i obviant per complet els set anys de tripartit del PSC, explicava a l'ARA: "La democràcia es mereix que de la llista més votada en surti l'alcalde. No podem trair els ciutadans decidint una altra cosa en un despatx amb poca llum".

Un problema de formes

"Té un greu problema de formes i això ha creat una unanimitat entre l'oposició", denuncia el cap de llista de CiU, Carles Rossinyol. Repetir la votació en un ple perquè els dos regidors del PP, crossa dels 13 regidors socialistes per tenir la majoria, "s'havien equivocat" votant. Trucades des de l'Ajuntament fent campanya pel PSC. Negar infraestructura bàsica com cadires i electricitat a l'oposició pels actes electorals o imposar criteris de proporcionalitat a l'hora de fer entrevistes a la ràdio -5 minuts per al regidor d'ERC i 40 minuts per a ell-. Aquestes són algunes de les maniobres de l'estil Bustos que denuncia l'oposició des de fa anys. Tot això més enllà de presumptes adjudicacions irregulars de pisos o la sonada adjudicació d'obra pública a un oncle seu.

"El seu projecte està esgotat. No tenim confiança en l'alcalde ni compartim el seu estil. Tota discrepància, se la pren com un desafiament i es nega a debatre", deplora el cap de llista d'ERC, Juli Fernández. Malgrat tot, Bustos fa 12 anys que regenta la cinquena ciutat més poblada de Catalunya. El contrapès de l'oposició no ha estat fins ara suficient per desbancar-lo.

I és que Bustos s'ha erigit com un polític hàbil tant a l'hora de guanyar-se electors com a l'hora de posicionar-se dins el partit. "El que és més greu és que ha dividit la ciutat. Ha clientelitzat les relacions. O estàs amb ell o contra ell. D'això se'n diu caciquisme", deplora la cap de llista d'ICV-EUiA, Carme Garcia. Alineat, d'entrada, amb el sector del PSC més afí al PSOE, no ha dubtat a carregar contra la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, i reclamar el fons de competitivitat quan ha cregut que electoralment li convenia.

Amb la "il·lusió" intacta

Però la immunitat té un límit. L'estil Bustos ja li va costar la pèrdua de la majoria absoluta el 2007 i caldrà veure si ara, amb un PSC a la baixa, el desgast encara és més gran. El nerviosisme s'ha pogut palpar durant una campanya que ahir deia haver afrontat amb la "il·lusió" intacta. Davant l'hostilitat, Bustos ha optat per blindar-se, s'ha negat a fer debats i ha defugit els grans mítings. S'ha centrat en petits actes que li han servit per lluir la feina feta. "Estic emocionat perquè gent que té compromisos amb altres partits em dóna suport", assegurava.

Impecable i implacable. Bustos va arribar ahir al local de la cooperativa Mec 2010 amb la batuta a la mà. Ell dirigia i tothom ballava al seu son. Primer el passeig pel recinte i la salutació als treballadors, un a un, i després intervenció al faristol. Els mitjans van assentir i complir fil per randa les instruccions. Després del discurs, un elogi a la valentia d'uns treballadors que en plena crisi van decidir convertir-se en empresaris en lloc d'anar a l'atur gràcies, esclar, al suport incondicional del consistori, no hi va haver cap pregunta. Bustos mana i tothom, per ara, obeeix.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT