Publicitat
Publicitat

REACCIONS A LA CONJUNTURA ECONÒMICA

Un estudi de La Caixa revela que la crisi activa la solidaritat familiar

Més de la meitat dels espanyols depenen de l'ajuda de la família

L'impacte de l'atur i la crisi de l'estat del benestar ha provocat que un 56% dels ciutadans busquin a casa la solució als seus problemes. Els joves són els que més reclamen el suport econòmic de la família.

En moments de dificultats, les famílies fan pinya. Ara que la crisi provoca estralls, les llars han tornat a fer la funció de xarxa per evitar l'abisme, fins al punt que més de la meitat dels ciutadans de l'Estat (un 56%) han recorregut a l'ajuda econòmica o a les atencions d'algun familiar per poder superar situacions d'adversitat. És una de les conclusions de l'estudi Individualització i solidaritat familiar , finançat per la Fundació La Caixa i presentat ahir a Madrid. El percentatge registrat a Espanya és més elevat que el d'altres estats europeus, com Alemanya (32%) i França (30%), amb una cartera més àmplia d'ajudes socials i prestacions econòmiques. L'estudi subratlla que la malmesa economia de moltes llars amb l'afegit d'un estat del benestar que no ha pogut desenvolupar els serveis socials requerits pels ciutadans han provocat que "la solidaritat familiar estigui actualment en els mateixos valors que fa 20 anys".

La dependència dels recursos familiars cada vegada resulta més palpable, tenint en compte l'impacte de l'atur i l'efecte de les retallades socials. Les investigacions, dirigides per Gerardo Meil -doctor en ciències econòmiques i catedràtic del departament de sociologia de la Universitat Autònoma de Madrid-, indiquen que les causes que han afavorit l'increment de la solidaritat entre familiars són, en primer lloc, les dificultats derivades de la pèrdua de la feina o la fallida d'un negoci (en un 39% de les situacions). L'autor de l'informe va subratllar ahir que les aportacions del nucli familiar "només representen una sortida en situacions d'emergència com l'actual". El percentatge de persones que no poden recórrer a ningú del seu entorn és del 2%, una xifra que es duplica entre la població més gran.

La solució als maldecaps, a casa

La població més jove -menors de 39 anys- és la que més reclama el suport econòmic de la família: en un 60% dels casos el vincle entre donant i receptor de l'ajuda és de pares i fills. Sense capacitat adquisitiva, els fills necessiten conviure amb els pares i endarrereixen l'edat en què s'emancipen. Gairebé set de cada deu joves de l'Estat d'entre 18 i 29 anys no han marxat del domicili familiar. En els països escandinaus, per exemple, el percentatge és sensiblement inferior, del 30%. De retruc, l'estudi recorda que la convivència entre generacions ha comportat un "reforç del vincle afectiu". La proporció dels que afirmen veure la mare almenys un cop per setmana se situa en el 74%, com fa 17 anys. La solidaritat també es tradueix en l'atenció a la gent gran i els més petits a casa. El percentatge d'avis que tenen cura dels néts ha crescut un 10% des del 1993: quatre de cada deu enquestats s'han fet càrrec dels néts regularment durant l'últim any. Dos terços de les famílies amb fills més petits de tres anys ja reben ajuda per cuidar els fills. L'informe també detalla que un 22% dels jubilats més grans de 75 anys viuen amb un dels seus fills.

Més diners contra la pobresa

El Govern va anunciar ahir que incrementarà en un milió d'euros el pressupost per combatre la pobresa. La partida extraordinària del departament de Benestar Social i Família per a aquest 2011 es vehicularà en ajudes directes a entitats que serveixen aliments a famílies necessitades o atenen persones sense sostre.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT