Publicitat
Publicitat

EGIPTE LA FRUSTRACIÓ DEL POBLE

Després d'una tarda d'especulacions, el president egipci anuncia que no plega però transfereix el poder a Suleiman

Mubàrak es manté de president però cedeix poder

El president egipci, Hosni Mubàrak, va anunciar ahir a la nit, en un discurs retransmès per la televisió, que ha decidit que no plega però que cedeix el poder al vicepresident, Omar Suleiman.

La d'ahir va ser una tarda-nit d'especulacions. De tot arreu arribaven indicis que alguna cosa grossa havia de passar a Egipte. L'esperada renúncia de Hosni Mubàrak semblava cosa feta. Els senyals venien de dins i de fora del règim. Del Caire i de Washington. I les travesses corrien fins i tot per determinar a quin país acabaria volant l'encara president egipci.

L'alerta definitiva es va disparar a la tarda quan es va anunciar que Mubàrak parlaria a la televisió. L'expectació era màxima quan va començar el seu discurs passades les deu del vespre, hora catalana. Però en acabar, res. Una cessió de poder al seu vicepresident, Omar Suleiman, enmig d'una retòrica gairebé inintel·ligible. I una tossuderia malaltissa a mantenir-se al càrrec de president fins a les eleccions convocades pel mes de setembre. "No estic disposat a obeir ordres de l'exterior, mai he cedit a les pressions de fora i tampoc ho faré avui", va dir, desafiant, Mubàrak només començar el seu discurs a la televisió en què va dir que parlava com un pare als seus fills. "Com que estic satisfet amb el que he donat a la nació durant seixanta anys -va assegurar el president egipci- continuaré al càrrec fins a les eleccions previstes pel mes de setembre per garantir una transferència de poder en pau i estabilitat".

No hi havia cap dubte. El desencís i els crits de desaprovació dels manifestants que el seguien a través d'una pantalla gegant de televisió a la plaça Tahrir del Caire, el focus de la protesta, confirmaven el pitjor pronòstic, Mubàrak es mantenia al càrrec.

Una confusa cessió de poder
En un discurs de quinze minuts amb constants apel·lacions a la seva entrega per la nació egípcia i les seves suposades gestes fetes per garantir l'estabilitat -ni una paraula de llibertat o drets humans-, Mubàrak sí que va reconèixer al final que havia "considerat just" cedir poders al seu vicepresident, Omar Suleiman. Però va fer servir un llenguatge prou vague per deixar la porta oberta a les interpretacions.

"He considerat just delegar poder del president al vicepresident, tal com preveu la Constitució", va dir Mubàrak fent referència als articles de la carta magna en què es preveu el traspàs de poder al vice-president "en cas d'obstacles temporals", però que en cap cas no significa que hagi dimitit.

"La majoria d'egipcis coneixen bé Hosni Mubàrak i em dol el que he sentit d'alguns conciutadans meus -va dir Mubàrak a la televisió- tenim molts perills per davant ara que Egipte està passant una fase molt important de la seva història, hem de posar els interessos d'Egipte per sobre de qualsevol altra cosa", va concloure el president.

Una tarda d'especulacions
Els rumors d'una renúncia de Mubàrak començaven a mitja tarda, després de dies d'estira-i-arronsa finalment tots els factors feien pensar que el règim cauria. La primera a anunciar-ho era la cadena britànica BBC. El secretari del partit de Mubàrak, Partit Nacional Democràtic, Hossan Badrawi, reconeixia que s'estava discutint la sortida del rais i el nou primer ministre, Ahmad Safiq, assegurava que el relleu "podria succeir la mateixa nit". Però els missatges feien confondre, el ministre d'Informació egipci continuava afirmant que "Mubàrak té l'última paraula i no vol deixar el país".

Minuts més tard se sabia que l'exèrcit començava a prendre la iniciativa. Si bé durant el matí el diari The Guardian havia difós que els militars podrien estar darrere de centenars, i fins i tot milers, de detencions, a la tarda prenien tot el protagonisme. Un oficial anunciava a la televisió pública que havien assumit la "salvaguarda del país" i assegurava als manifestants que el president havia perdut poder.

Des de Washington, el cap de la CIA deia que "era molt probable" que Hosni Mubàrak deixés el poder ahir dijous mateix.

La plaça de l'Alliberament, al Caire, s'anava omplint de gent. Queia el sol però seguien arribant riuades de tot arreu per viure plegats la gran catarsi de la caiguda d'un règim de trenta anys des de l'epicentre de la revolta. El canal per satèl·lit d'Al-Jazira aprofitava per contrastar les imatges de gent eufòrica brandant banderes amb els anuncis sobre un Egipte pròsper que difonia la televisió nacional.

Per Twitter proliferaven els rumors de tota mena. El més estès: un cop d'estat. Cap a les vuit del vespre l'exèrcit posava el país en alerta màxima i anunciava que actuarien per salvaguardar la nació i les aspiracions del poble. El Consell General de les Forces Armades es reunia sense Mubàrak per decidir com calmar l'onada de revoltes. El capità general Hassan Rownly havia visitat la plaça Tahrir hores abans i, davant la multitud, havia anunciat: "Tot el que demaneu es durà a terme".

Tot va quedar en un no-res. El to i la duresa de les paraules amb què Mubàrak va respondre a les expectatives van ser més una provocació que no un intent d'apaivagar el foc. El president es va dirigir expressament als que eren a la plaça Tahrir, va dir, però els manifestants continuen allà. Amb el gest d'ahir no en tenen prou.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT