Publicitat
Publicitat

REFORMA DEL SISTEMA SANITARI

Els professionals de la salut admeten que el sistema actual és insostenible Però volen participar en qualsevol reforma que es faci

"No podem treballar més hores amb els mateixos recursos"

El conseller de Salut reflexionava fa uns dies sobre el model productiu del país. Cal treballar més hores per sostenir el sistema? El debat ha irritat el sector sanitari. En parlem amb metges i infermeres.

Els professionals sanitaris creuen que amb el seu sobreesforç ja han mantingut durant anys la qualitat del sistema. Després que els abaixessin el sou entre un 5 i un 7%, les paraules del conseller de Salut, Boi Ruiz, plantejant la possibilitat de treballar més hores no han agradat. Estan disposats a continuar col·laborant per sortir de la crisi i admeten que el sistema s'ha de reorganitzar però no a costa d'ells. "Les seves declaracions confonen la població deixant entreveure que els metges treballen poc pel que cobren, no podem permetre aquest greuge", diuen des del Col·legi de Metges de Girona. El conseller demana més productivitat però com és la jornada actual de metges i infermeres? Visitem un centre d'atenció primària i dos hospitals per veure-ho de primera mà.

La metge de família
L'atenció primària: la primera línia de la sanitat
"Adelaida, però és que vostè ho té tot!", li diu la metge a la pacient que li acaba d'enumerar la llarga llista de dolences que té. Res greu: mal als peus, pressió baixa, una ferida a l'ungla que no s'acaba de curar, lumbago i cansament. La pacient, de 65 anys, també aprofita per preguntar a la metge alguns dubtes que té sobre la medicació i per demanar-li consell sobre vitamines.

Una de les seves tasques és fer pedagogia. Elena Artal aconsella a la pacient que "mengi més fruita i verdures" i no li faran falta tantes vitamines i medicaments. Artal fa quatre anys que treballa al CAP Maragall, durant els quals ha estat mare dos cops i s'ha fet càrrec d'uns pacients que abans portava un altre metge, que encara és molt recordat. "T'has de guanyar la seva confiança", diu Artal, que abans havia estat al Raval i al Turó de la Peira. En un dia normal, atén uns 40 pacients. Durant el matí que passem amb ella ha visitat un avi que va caure i porta la radiografia que li van fer a urgències, un jove que vol les receptes dels medicaments que li ha prescrit el metge de la mútua o una dona angoixada i amb insomni que fa de cuidadora de la seva mare malalta. El metge de família és el primer filtre de la sanitat i la seva feina va més enllà del que és estrictament mèdic.

Una especialitat per si mateixa L'horari de la seva consulta és de 9 a 14 hores però la seva jornada comença una hora abans, quan aprofita per mirar-se històries i analítiques, i acaba una hora més tard. El migdia és el moment en què coincideix tot l'equip i aprofiten per fer sessions de formació, consultar casos amb els especialistes o preparar projectes. La mitjana treballada és de 37,5 hores més guàrdies i el seu sou, diuen, és el més baix de l'Estat. "Doblem torns perquè les baixes no es cobreixen", explica. Creu que la primària s'ha de potenciar per descongestionar els hospitals. "No som un supermercat on es pot venir a buscar receptes, estem formats per a molt més", reivindica. "Però no ho podem fer amb menys diners, menys recursos i menys personal. Ens acaben d'abaixar el sou". "No podem treballar més hores", conclou Artal.

La infermera propera
El nou rol: són imprescindibles en el treball en equip
Una parella de pacients s'acomiaden de Dolors Gómez amb dos petons a la galta i un "t'estimem molt!". "Fa temps que vénen i és normal que es creïn vincles", diu aquesta infermera que fa tretze anys que treballa al CAP Maragall. "La imatge de la infermera donant receptes ens va desprestigiar molt", admet. Ara la infermera té despatx propi i treballa colze a colze amb el metge. Té funcions pròpies. En un matí ha fet electrocardiogrames, esperometries, cirurgia menor, revisions de diabetis i hipertensions, atenció telefònica o extraccions de sang. "La figura de la infermera és primordial, ens estalvia molta feina i és un treball en equip que cal potenciar", diu la doctora Artal. Gómez també fa xerrades als casals d'avis, tallers de memòria, el programa Salut i Escola, deshabituació del tabac i visites a domicili. En el seu cas, "és una població envellida i hi ha problemes socials".

El metge d'hospital
Combina els pacients amb la docència i la investigació
Mentre ens acompanya a la Unitat de Trastorns del Son de l'Hospital del Mar, Miquel Àngel Fèlez apaga tots els llums que troba oberts al passadís. "S'ha d'estalviar, però aquest costum meu fa enfadar les infermeres", diu en to de broma mentre ens ensenya les obres del nou edifici que van molt a poc a poc. Ara n'han retirat les grues. Un símptoma dels temps que corren.

"Som els primers interessats que això se salvi, faré el possible perquè el sistema més o menys tal com està ara no es trenqui", diu Fèlez. Però demana diàleg, que el conseller s'assegui amb els metges. "Estem disposats a a fer un esforç però l'ha de fer tothom: metges, pacients i polítics", diu Fèlez. "El conseller és metge i sap que una reforma que no es faci comptant amb nosaltres no funcionarà", conclou.

La seva jornada oficial és de 8 del matí a 5 de la tarda, divendres de 8 a 3 i, a més a més, tres guàrdies de 24 hores al mes. "La realitat és que fem més hores", explica. La seva feina es completa amb la docència i la investigació que fa quan acaben les consultes. Fèlez creu que, si han de treballar més hores aquesta tasca se'n ressentirà. I el mateix passarà amb la consulta privada que alguns metges, tot i que no és el seu cas, fan a més a més, l'abandonaran i no servirà per descongestionar la pública tal com proposava el conseller.

La infermera tot terreny
La importància de la part més humana de la sanitat
Creu Regné reivindica la feina de les infermeres. "La feina dels metges es coneix molt bé, però la gent no sap ben bé què fem nosaltres", diu la Creu, que fa 18 anys que és infermera de l'Hospital de la Vall d'Hebron. Defensa molt convençuda la importància de la seva feina. "Som la part més humana, i fem una feina d'acompanyament molt important per als malalts i la família. Si se'n van confortats ja estem pagats".

És una feina vocacional, però això no la fa fàcil. "És una feina dura físicament i emocionalment. Passem moltes hores dretes i movent malalts, jo ja m'he fet mal alguna vegada". "També és important aprendre a no endur-te els problemes dels pacients a casa", explica la Creu.

Fa torns de dotze hores i treballa dilluns, dimecres, divendres i diumenges alterns. S'hi posa una mica abans de les vuit, que és l'hora del canvi de torn, perquè les seves companyes del torn de nit li expliquin com està tot. Li agrada l'horari, però diu que quan treballa diumenge i encadena dos dies seguits és molt dur. Amb uns horaris com aquests explica que per poder conciliar la feina amb els seus fills és clau la col·laboració del seu marit.

Quan sent parlar de treballar més hores es pregunta: "D'on les trauran?". Una opció, explica, és treure el parell de dies al mes que tenen de festa, però aquests dies són per compensar les hores extra. "La feina ens agrada molt però no volem que ens prenguin el pèl".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT