Publicitat
Publicitat

L'ORIENTACIÓ DE LA LEGISLATURA

Oriol Pujol:

"No hem vingut només a arreglar els comptes de la Generalitat"

Economia "Quan Mas parla de ruïna o jo dic el que dic no ho diem perquè sí, som sincers" Pacte fiscal "Ja hem dit que no serà el concert basc, però s'hi ha d'equiparar" Arrencada "És agafar el rave per les fulles comparar l'inici de Mas al desgavell del tripartit"

Oriol Pujol Ferrusola (Barcelona, 1966) és el partit. El pinyol, el nucli més fidel a Mas, estava cridat a controlar el Govern i CDC. I ho fa encara que David Madí no hi sigui: Francesc Homs i Germà Gordó són a Palau i Pujol al carrer Còrsega. El front del partit no s'abandona i Pujol és una aposta de present situada de manera immillorable de cara al futur. Abans, però, ha de demostrar moltes coses. D'entrada, a les municipals del maig i el congrés de la tardor. Impedir que el Govern s'acomodi en la gestió serà una constant.

Els primers passos del Govern estan marcats per la retallada. Es plantaran en el 10% o aniran més enllà si no apugen impostos, com suggereix el govern central?

El president Mas ja ha dit que ens hem de plantar, ni més impostos ni més retallada. El plantejament de la ministra Salgado ofèn, però dit això agraeixo a la ministra que faci pedagogia a favor d'un nou pacte fiscal equiparable al concert econòmic. Té raó: es poden abaixar impostos, es poden apujar impostos, però, sobretot, el que cal és que es puguin recaptar tot els impostos a Catalunya.

Estan preparats per afrontar una oposició a les retallades més sorollosa al carrer que al Parlament?

Hi hem d'estar. Som conscients que moltes decisions potser no s'entendran del tot, però això no és un caprici de Mas o de CiU, és conseqüència d'una situació determinada. Cada cop més gent n'és conscient.

Van dir que no retallarien serveis socials bàsics. No serà així...

Efectivament, quan hem pogut saber l'estat real de les finances era pitjor del que esperàvem i del que ens va dir en el traspàs el president Montilla. Van apareixent coses i compromisos que ens obliguen a prendre decisions dures. Quan Mas parla de ruïna o jo dic el que dic no ho diem perquè sí, som sincers.

Aquesta setmana els han autoritzat a refinançar deute després de la reunió a la Moncloa entre Mas i Zapatero. I han tornat a acusar Catalunya de rebre privilegis...

Nosaltres hem d'anar al que és nostre i no ens han de distreure ni hem de perdre energia fent pedagogia. Això no ens pot alterar ni costar-nos recursos i temps. Si ells van amb la fal·lera de reproduir el que té Catalunya a la resta de comunitats doncs ja s'ho faran. Mas, el Govern i CiU, des d'aquí i des de Madrid, hem de defensar exclusivament l'interès dels catalans.

Si tinguéssim el pacte fiscal que defensen no caldria fer retallades...

Sí, però ens toca esperar quina és la configuració política d'Espanya el 2012 perquè a les acaballes de legislatura, un home que ni en els seus millors temps va complir la seva paraula difícilment la complirà ara.

Vostè parla de pacte fiscal equiparable al concert econòmic. Això és només un nou pacte de finançament o és un instrument diferent?

La idea de pacte fiscal incorpora la idea de recaptar tots els nostres impostos i a partir d'aquí pactar el que ens toca aportar a Espanya. Hem dit que no serà el concert basc, però s'hi ha de poder equiparar.

I si no n'hi ha perquè el PP té majoria absoluta?

Ens toca treballar fort per no caure al cul-de-sac d'una majoria absoluta del PP o del PSOE. Ens toca fer un paper clàssic: el de condicionar des de Catalunya. Altrament, prescindiran de les nostres reivindicacions.

Hem tornat als anys 90, a l' Ara decidirem de Miquel Roca?

Jo sóc del parer que han canviat moltes coses, el país és molt més sensible i fort en les demandes sobre els drets legítims dels catalans. Ha plogut molt, hi ha hagut l'Estatut i la sentència del TC, hi ha hagut una onada d'inequívoca catalanitat que no existia.

Això vol dir que si hi ha majoria absoluta del PP la transició nacional s'accelera?

Si hi ha majoria absoluta del PP tenim un problema. I caldrà veure si el PP entén que no pot anar contra Catalunya.

La seva proposta de dret a decidir sense límits té similituds amb el que es va anomenar pla Ibarretxe . Saber com va acabar l'aposta del PNB no els espanta?

A CiU hi ha gent que mai va veure bé el procés i la dinàmica que s'establia en el pla Ibarretxe. M'atreveixo a dir que fins i tot passava al PNB. Aquí els que ens uneix és que el dret a decidir sense límits no el qüestiona ningú des que el va plantejar l'Artur Mas el 2007. I crec que en aquest terreny el president Mas s'ha convertit en referent polític de CDC però també d'UDC. No genera dubtes sinó molta cohesió interna.

Entén que a Mas se l'ha votat per superar la crisi però també per fer un pas endavant a nivell nacional?

Sí, és així. El Govern del president Mas no tindrà només en compte la situació financera de la Generalitat. Ara sí perquè és la prioritat però paral·lelament a la dinàmica estricta de gestió hi haurà la política en majúscules. Articular pilars de país i dibuixar el projecte de país que tenim al cap serà una prioritat en l'agenda política, que no ho dubti ningú. Nosaltres no som només uns gestors que han vingut a arreglar les finances de la Generalitat. La nostra raó de ser és el nostre projecte de país, que tenim i que ens diferencia dels governs anteriors.

El seu electorat està madur per assumir que ara vostès s'han d'entendre amb el president Zapatero després d'haver-lo criticat tant?

Es ven aquesta entesa com a vergonyant però el president Mas no ha anat a pidolar res.

El president Mas va posar els vots de CiU a disposició del PSOE per ajudar les pimes...

No hi ha res de franc, això ha de quedar clar. Tampoc es tractava d'anar a fer amics, tal com va quedar palès en la fredor del president.

Els inicis del Govern han estat accidentats amb polèmiques com els 80 per hora o nomenaments frustrats com el de Xavier Crespo...

És agafar el rave per les fulles intentar fer veure que l'inici del Govern Mas és comparable al desgavell del tripartit. Només puc afirmar que, més enllà dels 80 km/h o d'algun nomenament, la diferència fonamental que es produirà en pocs dies és que allò que en campanya CiU ha anat dient que es faria es farà.

El senyor Francesc Homs va admetre problemes de comunicació.

No és un problema de comunicació, és senzillament que és un Govern molt observat, al qual ningú ha donat 100 dies, i el més sorprenent en el tema dels 80 és que ningú s'hi oposa més enllà d'ICV, cosa que demostra que era una decisió dogmàtica.

Vostè ha fet una aposta per quedar-se a CDC i dotar el partit de perfil propi. Quin ha de ser el rol del partit quan s'és al Govern?

El partit ha d'anar dos passos davant del Govern de manera que tots els pilars de país que es construeixin després no trontollin, tinguin una bona base. I aquest país necessita pilars sòlids en temes com la immigració o en plantejaments d'excel·lència que ens permetin posicionar-nos en el món. Aquí és on CDC té un trajecte a fer. Durant la travessia del desert ens hem preocupat només d'aguantar; i ara, superat el patiment de set anys, hem de dotar el partit no només de més musculatura estructural sinó també anímica.

Aquest anar dos passos endavant pot implicar en alguns casos una opinió diferenciada?

Sí, i fins i tot moments d'incomprensió. Perquè fixi's que nosaltres no estem en política per gestionar un Govern i prou, per deixar-lo arregladet. Som aquí perquè volem fer un salt endavant, volem pujar graons, volem oferir als catalans molt més, i tot això requereix que hi hagi molt més que un Govern. Poder articular el triangle màgic entre Govern, societat i partit.

10-A, consulta a Barcelona. Han de votar el president i els consellers?

Respecto absolutament el plantejament que fa el president Mas i crec que és molt honest quan planteja el dilema que arrossega. Tothom sap que a títol individual votaria que sí però avui és el president de Catalunya. Ara ha de trobar el punt d'equilibri entre el president i el ciutadà. A partir d'aquí jo sí que aniré a votar i votaré que sí.

¿És normal que el president redueixi a un assumpte personal una qüestió tan política com la independència de Catalunya?

És una consulta de la societat civil al marge de la política. El president Mas està recollint molt bons suggeriments i això ens enriqueix com a país. Fins i tot és positiu per a la consulta, perquè se'n parla.

De cara al congrés del partit vostè ha mostrat diposició a ocupar la secretaria general. Quina idea té del que ha de ser CDC?

Tinc una idea molt clara perquè sé el que s'ha patit a l'oposició. Hem patit en la nostra pell la voluntat de ser arraconats i marginats durant set anys. I això va començar abans de les eleccions del 2003. I la travessia del desert s'ha superat amb una estructura molt més feble del que la gent es pensa.

Com ha rebut el gir independentista del seu pare?

En el seu article Pujol planteja que ell té un problema. No té respostes per a aquells que diuen "Independència ja", però insinua un camí: Quebec.

Vostè sempre diu que és més Ferrusola que Pujol...

[Riu] Jo sóc més Ferrusola que Pujol perquè considero que Pujol va trencar el motllo, és únic i irrepetible. I la meva resposta és dir que jo sóc fill de ma mare.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT