Publicitat
Publicitat

La biomedicina catalana creix fins a un 30% en una dècada

Nous medicaments per sortir de la crisi

Avui s'està assajant amb 193 productes terapèutics sorgits de la recerca catalana. La bioregió catalana concentra la meitat dels assajos clínics de l'Estat. Les retallades, però, podrien posar-hi entrabancs.

Des del moment que un grup de recerca troba una molècula que pot ser un medicament fins que surt al mercat calen anys i molts diners per fer assajos. Primer cal provar-la in vitro , amb cultius cel·lulars. Després, en animals i, a continuació, en persones, en diferents fases que duren anys fins a arribar a garantir la seguretat i eficàcia. Des de la idea fins al pacient, calen bona ciència i diners. Ja són molts els científics catalans que compaginen la feina de bata blanca amb habilitats per mobilitzar recursos que vénen d'ajuts de l'administració o inversors (des d'amics i familiars fins a capital risc o aliances amb grans farmacèutiques). Segons l'informe Biocat 2011, a Catalunya hi ha en marxa assajos amb 193 productes terapèutics, que han superat la bretxa entre la universitat i l'empresa.

Un camí llarg

El salt més gran l'han fet 30 productes que ja s'estan provant en assajos clínics, amb pacients. Una vintena es troben en fase III. És a dir, en l'últim tram de la recerca per demostrar que funciona i iniciar, així, tota la burocràcia per obtenir els permisos per arribar a les farmàcies.

Assolir aquest punt resulta difícil si abans no s'ha invertit en recerca bàsica. Pel camí, en les diverses fases d'assaig, queden descartats molts candidats. Posar diners és arriscat, però necessari. I com que costa trobar inversors, són les etapes en què els diners públics hi tenen un paper més important. Per tant, es preveu que els assajos en fases inicials siguin els que més pateixin les retallades del govern espanyol, concretades en el pressupost del 2012. La tisorada se suma a la davallada de les inversions. "Globalment, la inversió en el sector de les biotec [les empreses que es dediquen a la biomedicina i altres biotecnologies] s'ha reduït entre un 20% i un 30%", explica Antonio Parejo, president de CataloniaBIO, associació del sector. "Els possibles socis no tenen diners i els bancs no en deixen", afirma Parejo.

Un sector jove i fràgil

A Catalunya hi ha registrades 480 empreses biotecnològiques. Representen una quarta part de les que hi ha a tot l'Estat. La majoria van sorgir l'any 2000 al voltant del món acadèmic, a iniciativa de científics emprenedors, i amb el suport de les bioincubadores dels parcs científics (la més antiga, la del Parc Científic de Barcelona). Han crescut a un ritme d'entre un 15% i un 30% l'any, però encara és un sector jove i fràgil. "Estem lluny de ser un Massachusetts, la seva injecció de capital risc cada any és de 2.000 milions d'euros i la nostra no arriba a 100 milions en deu anys, però estem construint el sector", valora Lluís Ruiz, científic i actualment director de Janus Development, empresa dedicada a buscar bones idees a les universitats, comprar patents i cercar els recursos perquè progressin. "El dia que algun dels productes arribi al mercat tindrà un efecte transformador, això hauria de passar entre el 2015 i el 2020", diu Ruiz. La crisi, però, podria truncar la previsió. "Molts no tenen pressupost per començar noves fases d'assaig o han de refocalitzar els seus projectes", valora Parejo.

La vacuna de la tuberculosi, molt a prop

PERE-JOAN CARDONA

Fa més d'una dècada l'investigador i metge Pere-Joan Cardona treballava com a becari al nou estabulari de Can Ruti mentre feia la tesi sobre un kit de diagnòstic per a la tuberculosi. Va ser aleshores quan Cardona va viure el seu moment eureka i va trobar les claus per a una vacuna terapèutica per a aquesta malaltia. Avui la vacuna Ruti ja s'està assajant en fase III amb milers de malalts i, probablement, sortirà al mercat d'aquí pocs anys. Cardona és d'aquells científics que investiga amb un ull posat en la pràctica. "Tenia una idea i vaig fer una patent", explica. Va ser la seva dona, Isabel Cardona, química i actualment directora de desenvolupament d'Archivel, qui va acabar de donar-li una empenta. "Va aconseguir que invertís en la recerca José Martínez, milionari i vicepresident d'una empresa de perfum, que no té res a veure amb el sector". Va patrocinar els primers experiments amb ratolins. "Ell té la patent a canvi de royalties ", explica Cardona. Després van aconseguir diners públics. Per als assajos en fase III amb milers de malalts han ampliat els seus inversors. Entre ells, hi ha el laboratori català Reig Jofré.

Cardona no canvia la feina d'investigador per la d'empresari. "Hi ha molts tipus d'emprenedors, però jo sóc científic i el que m'agrada és buscar idees al meu voltant", diu. Archivel també té un potent equip gestor especialitzat.

Vocació científica i empresarial

CLARA CAMPANS

El 2001 la investigadora Clara Campans estava fent el doctorat a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) amb l'investigador Joan Gil i mentre el feia va descobrir que un fàrmac podia servir per a algunes leucèmies i limfomes. "Ho vam observar en cultius in vitro i vam decidir oferir-ho a empreses", explica. Entre d'altres, van parlar amb Advancell, una empresa de la bioincubadora del Parc Científic de Barcelona fundada per quatre professionals de la Universitat de Barcelona i la de València, i que aleshores oferia assajos preclínics a tercers. Van comprar els drets de la patent a Campans, que se'n va quedar uns royalties . Però també li van canviar la vida. "Em vaig adonar que la part de negoci m'agradava", explica aquesta investigadora que avui dirigeix la companyia. Els assajos amb aquella molècula ja han arribat a la fase II i, fins i tot, estan veient que funciona amb altres malalties oncològiques. Han assolit aquest punt després de treballar molt per mobilitzar socis i recursos. Si tot va bé, aquest i un altre dels seus fàrmacs podrien sortir al mercat cap al 2016.

Ara, Advancell busca a l'entorn acadèmic europeu bones idees per col·laborar en fases d'assaig incipients i associar-se. Per exemple, a Alemanya, en una clínica oncològica de Bremen, han comprat la patent d'un altre fàrmac. "Trobem nous projectes creant xarxa amb les agències de transferència tecnològica, els consorcis regionals...", explica Campans. En definitiva, amb figures com la del Biocat.

Innovar o no innovar és  la qüestió

LLUÍS CHICO

Entre totes les empreses del sector biotec , una quarta part es dediquen a desenvolupar tecnologia mèdica. Lluís Chico és un dels cofundadors de Neos Surgery, una empresa que ha desenvolupat una fixació per segellar el crani quan cal trepanar-lo en alguna operació. És fàcil d'utilitzar, no requereix cargols i com que és menys invasiu facilita la recuperació del pacient. Ha triomfat i els seus dispositius es comercialitzen en més de 20 països a tot el món. Això ha estat possible gràcies a la capacitat de trobar opcions davant de l'adversitat. I és que la seva és una història de superació d'obstacles.

Neos Surgery neix el 2003 de la col·laboració entre Chico -que és enginyer mecànic i actualment director general de l'empresa- i un neurocirurgià que ja no hi és. En els seus inicis van comptar amb inversions de la Fundació Ascamm, del Parc Tecnològic del Vallès i de Tecnalia, del País Basc. El primer sistema per segellar el crani era amb titani. I encara que sobre la taula d'operacions funcionava bé, presentava un problema important: aquest material no permet fer escàners cerebrals al malalt, prova indispensable per al seguiment de la malaltia. Un petit detall que els podia haver enfonsat, però no va ser així. Chico va remoure cel i terra fins que va trobar un altre material amb què treballar. Va trobar un tipus de polímer que habitualment es fa servir en el sector de l'aeronàutica.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT