Publicitat
Publicitat

LA CRISI DE L'EURO

Brussel·les proposa que els bancs paguin 55.000 milions a l'any per la compravenda de bons i accions

Obama carrega contra la gestió europea de la crisi

Barack Obama critica per segon cop aquesta setmana la falta de governança d'Europa en la crisi. El màxim responsable de la Comissió Europea (CE), José Manuel Durão Barroso, respon amb orgull i "se sent ferit".

La tempesta transatlàntica arran de la crisi econòmica no s'atura. Malgrat les crítiques que li plouen al president dels Estats Units per haver acusat la Unió Europea de no fer prou, ahir Barack Obama va tornar a disparar. "No hem vist que a Europa es lluiti amb el sistema financer i bancari amb l'eficàcia que cal", va insistir Obama en una taula rodona amb mitjans hispans.

L'administració nord-americana segueix pressionant Europa perquè actuï amb més diligència a l'hora de fer front a la crisi. No és només que Obama pensi que la UE fa poc, sinó que el que fa ho fa malament. Washington discrepa de la disciplina pressupostària que ha imposat Berlín a tots els socis comunitaris i creu que per sortir de la crisi s'ha de fomentar la inversió per animar el consum. Les dues visions de la gestió de la crisi estan provocant xocs polítics cada vegada més evidents entre els Estats Units i la UE.

En el seu afany de pressionar Europa, el president dels Estats Units ha ignorat les crítiques llançades en els últims dies dels del Vell Continent. I això que ahir, el president de la Comissió Europea va ser prou contundent. "Em sento ferit quan se'ns diu amb cert paternalisme des de fora el que hem de fer els europeus", va dir el president de la Comissió Europea (CE), José Manuel Durão Barroso en referència a les crítiques d'Obama. "Gràcies pels vostres consells", va prosseguir, "però som capaços nosaltres mateixos de superar la crisi". Barroso va pronunciar aquestes paraules en un discurs al Parlament Europeu amb una fúria i un fervor patriòtic inèdits.

En el seu discurs a l'Eurocambra, el president de la CE va apel·lar a l'orgull europeu per sortir del forat. Barroso va defensar els eurobons, que tenen l'oposició d'Alemanya, i va anunciar l'aprovació formal d'una directiva per impulsar a la UE una taxa a les transaccions financeres. ¿És just que els bancs europeus hagin rebut ajudes i avals per valor de 4,6 bilions d'euros de diners públics per fer front a la crisi? Barroso va defensar que ja ha arribat l'hora que el sector financer pagui una part de la factura de la crisi a través d'una idea semblant a la coneguda com a taxa Tobin. Brussel·les considera que els bancs s'han beneficiat d'un suport públic "massiu" i ara han d'ajudar a engreixar els pressupostos públics.

"És una qüestió de justícia. Si els nostres agricultors, els nostres treballadors, tots els sectors de la nostra economia paguen la seva contribució a la societat, el sector bancari també ha de fer la seva contribució", va assegurar Barroso. El gravamen que proposa Brussel·les és mínim: un 0,1% per la compravenda de bons i accions i un 0,01% les de derivats. La taxa serviria per recaptar 55.000 milions d'euros cada any, una xifra gens menyspreable per als governs ofegats amb dèficits elevats. Aquests diners es repartiran entre el pressupost comunitari i els estats membres, tot i que no està calculat encara en quina proporció. La taxa només s'aplicarà a les transaccions entre bancs i altres tipus d'entitats financeres, com els fons d'inversió.

Unanimitat

Tot i l'entusiasme que ahir va mostrar Barroso, la proposta serà difícil que prosperi perquè per aprovar-la cal unanimitat entre els Vint-i-set. La majoria de socis, entre els quals hi ha Alemanya, França i Espanya, hi estan a favor, però el Regne Unit, centre financer per excel·lència a la UE, no en vol ni sentir parlar. L'alternativa seria aplicar la taxa només a 26 estats membres o a l'eurozona, però tot i així es necessitaria el vistiplau de Londres. La Comissió Europea també pretén portar la proposta a la pròxima reunió del G-20, que se celebrarà al novembre a Canes (França). Brussel·les es toparà amb la ferma oposició dels Estats Units, també contraris a la idea.

La taxa que proposa José Manuel Durão Barroso té altres factors en contra a part del rebuig de Londres i Washington. Alguns experts, entre els quals hi ha el president del Banc Central Europeu, alerten que una taxa a les transaccions financeres aplicada només a la UE fomentaria la deslocalització d'empreses i es podria perdre una part de l'activitat financera europea. Les ONG consideren positiva la proposta però critiquen que no es dediqui part dels diners recaptats a combatre la pobresa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT