Publicitat
Publicitat

CRISI, EL DESCONCERT DE L'INVERSOR

Pagarés contra dipòsits, segueix la guerra pel client

PROS

El producte més tradicional del mercat bancari espanyol és el dipòsit a termini. És el més senzill i el més transparent. Per això, les entitats financeres ja fa anys que s'enreden en la denominada guerra del passiu , que no és res més que oferir més rendibilitat que la competència. Hi ha algunes entitats que han revifat les últimes setmanes ofertes que s'apropen al 4% de tipus, però en molt pocs casos pengen el cartell a l'aparador.

Els pagarés s'han convertit ràpidament en la principal competència dels dipòsits. Els bancs ofereixen ara aquest producte a tipus de fins al 5% perquè no paga res al Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), cosa que suposa un augment del benefici per a la banca.

Altres productes per diversificar la cartera d'estalvi són els fons d'inversió, que han rebut l'impacte de la crisi financera. També hi ha els plans de pensions, que completen la cobertura de riscos.

CONTRES

La taxa que estipulava el reial decret de l'estiu de l'any passat, que augmentava el que han de pagar els bancs al Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) pels superdipòsits , va tornar a pujar la setmana passada. A partir d'ara els bancs hauran de desemborsar més a l'FGD si retribueixen el client per sobre del 2,67% a un any. Aquest nou llistó pot reduir ràpidament la rendibilitat dels dipòsits.

La seguretat per al client es redueix en el cas dels pagarés, perquè en no estar controlats per l'FGD l'usuari no té la possibilitat de recuperar fins a 100.000 euros, com en el cas dels dipòsits.

Els fons d'inversió de renda variable han estat els que han patit amb tota la virulència els efectes de les baixades a borsa. Cal escollir molt acuradament el producte més propici i que s'ajusti més a les necessitats de cada client, tenint en compte que els valors més buscats són els més segurs.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT