Publicitat
Publicitat

SANT JORDI 2011

Al darrere dels premis... Ramon Solsona

No es pot dir que Ramon Solsona sigui un nouvingut a l'univers literari -ha publicat sis novel·les, entre les quals la premiada Les hores detingudes , dos reculls de contes, un poemari i quatre reculls d'articles-, però el premi Sant Jordi 2010 per L'home de la maleta li ha donat una visibilitat amb la qual se sent novell. "És un premi de prestigi i tradició, amb una estructura de promoció i comercial. Però això durarà un dia, demà s'haurà acabat", etziba amb ben poca petulància.

09.00 h Esmorzars contundents i entrevistes a dojo

"La jornada es preveu intensa, t'has d'arremangar", es mentalitza Solsona. Esmorza fort -comentant la portada de l'ARA-, suc, cafè amb llet i dues o tres pastes, al costat dels escriptors guanyadors del premi Josep Pla i Ramon Llull, Cristian Segura i Núria Amat. Porta una rosa per a ella, que va de vermell, i dispensa bon humor als primers periodistes que li demanen com anirà el Sant Jordi. Els carrers estan força buits, "però no plou", sembla que serà el mantra del dia. A les 10 marxa cap a l'Hotel Regina a peu, però ni tan sols tastarà un canapè de l'esmorzar. Només d'entrar, una fila de periodistes fan torns per entrevistar-lo. Què hi trobarem a L'home de la maleta? "Un músic d'envelat jubilat a qui el món li va massa ràpid". Com veu aquest Sant Jordi tan especial? "Els llibreters estan més preocupats pel temps que pel calendari". Dues, tres, quatre, cinc connexions, i cap a la carpa de Catalunya Ràdio a la plaça de Catalunya.

11.00 h Un llibre 'in memoriam' i una cua constant

Es creua amb Isabel-Clara Simó -"Quin èxit tan preciós, Ramon"- i amb Emili Teixidor, que li explica que li han dedicat un segell als Goya de Pa negre. "Quant val?", diu Solsona. "Això no té preu!", respon content el d'Osona. Taxi, i cap a la Diagonal, a El Corte Inglés i a la Fnac de l'Illa -on Albert Espinosa ja té cua, "Serà el més venut, i tant"- i de nou cap al centre, a l'Abacus. Comparteix taula amb Luis Racionero, Maria Carme Roca, El secret del meu turbant i Núria Amat. Només Solsona té una fila que es renova: "Sap greu, jo també he estat dels que no tenen clientela", confessa d'amagat. El saluden exveïns de Gràcia, oients de La paraula del dia, lectors tímids i la vídua d'un rellotger i músic de la Banda Municipal de Barcelona que li va donar anècdotes per a la novel·la. "Em va ensenyar l'expressió els grenyuts!"

13.45 h Connexió a TV3, dinar suau, tertúlia i una mica de descans

Taxi cap al plató de TV3, al capdamunt de la Rambla. Com que només tindrà cinc minuts per entrar en directe, la presentadora Agnès Marquès ja el va trucar fa uns dies per presentar-se. "És un detall professional molt d'agrair. Però no em poso nerviós. Bé, depèn de la tranquil·litat que et transmet l'entrevistador", diu abans de saltar al ring. A hores d'ara el sol ja pica. Des de la terrassa de TV3 es veu la Rambla a vessar i queda clar que serà un bon dia. Solsona salta de la rulot seguint de nou el seu cap de premsa i, tot i que voldria caminar, salten dins d'un taxi cap al dinar d'Edicions 62 a l'Hotel Comtes de Barcelona.

17.00 h "Amb afecte i alegria", que cal retallar

Marxa cap a la paradeta d'Òmnium amb Jaume Cabré, que només signa aquí. La cua ja és espectacular. El seu editor li demana que retalli el temps que dedica a cada persona -menys de vint segons és impossible, encaixada inclosa- per poder atendre tothom, i la signatura acaba sent un "Amb afecte i alegria". Les bones dades que surten del Gremi de Llibreters l'enxampen signant. "No sóc gens de competició, no tinc sentit de la cursa", diu satisfet. A La Central, a les 6 de la tarda, l'afluència és màxima. Cap al vespre -acaba a les 21 h, és el més tocatardà- afluixa, però ni així s'ha recordat de demanar quin era el resultat del Barça.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT