Publicitat
Publicitat

Els incompliments de Foment i l'exigència de la inversió mixta condemnen els plans

Recoder veu el territori hipotecat fins al 2030

La Generalitat no executarà ni l'actual Pla Director d'Infraestructures 2009-2018 ni el Pla Nacional d'Habitatge ni les àrees residencials estratègiques. I es planteja apujar l'aigua en usos industrials.

La multiplicitat de fronts oberts en els quals s'han de retallar inversions previstes del Govern es van concentrar ahir en l'àrea de Territori i Sostenibilitat i el conseller Lluís Recoder, que ja havia anunciat els dies anteriors l'ajornament sine die de l'ampliació del metro o un eventual canvi d'operadora en el servei de Rodalies, va anar ahir més enllà en la resta d'àmbits i va anunciar un bany de realisme en infraestructures viàries, en habitatge i en gestió de l'aigua.

No hi ha un euro a Foment, tal com s'ha encarregat de verificar el secretari d'Estat Víctor Morlán en les seves últimes visites a Catalunya, ni tampoc hi ha un euro a Territori i Sostenibilitat, i la pinça resultant entre els incompliments del ministeri (306 milions invertits de 4.000 previstos en el pla de Rodalies) i les exigències del partenariat públic-privat ha portat el Govern a admetre que els plans d'infraestructures no es faran com estaven previstos i el que es pugui fer es desplegarà amb condicionants almenys fins a l'any 2030.

La primera conseqüència serà un nou Pacte Nacional d'Infraestructures i un Pla Director d'Infraestructures 2011-2020 que, segons Recoder, no es farà sense "un estudi econòmic i financer que avali la construcció de les noves infraestructures i garanteixi el calendari d'inversions". El conseller, que va fer públiques aquestes prioritats en una compareixença al Parlament, va apuntar que algunes actuacions anunciades en infraestructures del Pla Director o la inversió de 100.000 milions d'euros en deu anys del Pacte Nacional "no era realista abans i encara menys ho és ara".

Recoder, malgrat que triar és trair, de fet només va considerar inversions estratègiques d'urgència la finalització del Corredor Mediterrani ferroviari (acabant els túnels urbans de Barcelona i Girona, per exemple, o lligant el TGV entre Tarragona i Castelló) i la gestió dels aeroports catalans, si bé Alguaire quedarà ara en mans d'una taula de debat sobre el seu futur. També el Govern donarà prioritat, a compte d'un augment del seu deute, a l'acabament del desdoblament de l'Eix Tranversal, a la construcció de l'Eix Diagonal entre Vilanova, Vilafranca i Igualada i al desdoblament de la C-17 entre Manlleu i Ripoll.

Pla de viabilitat a l'ACA
Amb un eufemisme, repercutir els dèficits d'explotació de sistemes als beneficiaris, Recoder va obrir la porta, d'altra banda, a apujar el rebut de l'aigua per a usos industrials a través d'un cànon. Aquesta seria la primera conseqüència del dèficit de 380 milions d'euros i un endeutament disposat de 1.400 milions d'euros que arrossega l'Agència Catalana de l'Aigua i sobre la qual s'elaborarà un pla de viabilitat econòmica. Aigües de Ter Llobregat (ATLL) també té un endeutament de 670 milions d'euros, que pot arribar a 2.450 milions. En habitatge, Recoder també va fer un balanç molt negatiu dels plans signats amb el sector financer (13,6 milions aportats de 12.000 milions d'euros previstos) i va anunciar que la primera víctima de les retallades públiques en aquest sector seran les Àrees Residencials Estratègiques (ARE). N'hi havia fins ara una trentena de programades, però el cert és que a hores d'ara les que estan començades al territori són testimonials. Una altra de les propostes que quedarà, com Alguaire, en mans d'un consell assessor serà precisament l'impuls del sector de l'habitatge.

Polèmica per l'obra pública
PSC, ERC i ICV van defensar la gestió del tripartit i van demanar a CiU que no aturi obres públiques com la L9, que ja fa dies que arrossega una polèmica política i mediàtica sobre la supressió o la construcció a llarg termini d'algunes de les parades previstes en el tronc central de Barcelona. El PP, per la seva banda, va dubtar de l'efectivitat de "girar com un mitjó" la política d'infraestructures de l'anterior govern i només va obrir-se a donar suport al Govern en cas que hi hagi propostes sobre una millor gestió dels recursos.

Socialistes i ecosocialistes van dubtar de l'efectivitat de treure GISA de les competències del departament i van furgar en l'opció del transvasament del Roina a partir d'una proposta de Recoder sobre "no demonitzar" cap opció en la política de gestió de recursos hídrics a Catalunya. També en la gestió de l'aigua, l'ecosocialista Joan Boada va demanar que es garanteixi el caràcter públic d'Aigües de Ter Llobregat.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT