Publicitat
Publicitat

TENSIÓ PER LES REVOLTES

França vol que una "direcció política" lideri l'operació a Líbia, però els EUA mantenen que ho ha de fer l'Aliança Atlàntica

Sarkozy: OTAN, d'entrada NO Obama i ZP: OTAN, d'entrada SÍ

Els Estats Units van mantenir ahir que l'OTAN ha d'assumir un rol rellevant en l'operació a Líbia. Una opció que no agrada a França, que va proposar un comitè que assumeixi el lideratge de la intervenció.

El president dels Estats Units, Barack Obama, va haver de despenjar ahir a la nit el telèfon de l'Air Force One -és de gira per l'Amèrica Llatina- per parlar directament amb el president francès, Nicolas Sarkozy, i el primer ministre britànic, David Cameron. La intenció era resoldre les discrepàncies al voltant del lideratge de l'operació militar engegada a Líbia, però el resultat va ser ben minso. Els Estats Units i el Regne Unit van estar d'acord que l'OTAN assumeixi un "paper clau" en aquesta operació, però França va mantenir les seves reserves a cedir tot el protagonisme a l'Aliança Atlàntica. Els aliats continuen anant cadascú a la seva.

França va aportar ahir un nou argument del perquè de les seves reticències a cedir el comandament de l'operació a l'OTAN. Fins ara apuntava a la inconveniència que l'Aliança Atlàntica assumís el lideratge de cap operació en què participi la Lliga Àrab. Ahir hi va afegir un altre motiu molt més clarificador. Nicolas Sarkozy vol tenir les mans lliures i no sotmetre's a les ordres de l'OTAN a l'hora d'actuar a Líbia. A l'organització atlàntica s'hi asseuen alguns països escèptics amb la intervenció militar -sobretot Alemanya i Turquia- que potser voldrien frenar l'operació.

La inventiva de França

Com que no vol l'OTAN i prioritza mantenir el control de la intervenció, França va proposar ahir la creació d'"una instància de pilotatge polític de l'operació" que estaria integrada pels ministres d'Afers Estrangers dels països de la coalició contra Gaddafi i la Lliga Àrab. La iniciativa, segons França, es podria concretar els pròxims dies amb una reunió d'alt nivell que se celebraria a París, Londres o Brussel·les.

"Per nosaltres aquesta operació la fa una coalició. No és una operació de l'OTAN, si bé ha de disposar dels mitjans de planificació i d'intervenció de l'Aliança", va deixar clar ahir el ministre d'Afers Estrangers francès, Alain Juppé. El pla francès és clar: la "direcció política" assumiria aquest rol de lideratge de la intervenció -incloent-hi els països àrabs- i l'OTAN es quedaria en un segon terme en el pla estrictament militar i operacional. Falta que la resta d'aliats el facin seu.

De moment, l'Aliança Atlàntica va aprovar ahir a Brussel·les la planificació tècnica per donar suport a la intervenció aèria. Sobre el paper ja està llesta per assumir el paper central de coordinació que estan desenvolupant els Estats Units i que es volen treure de sobre al més aviat possible. Falta, però, el més important, un detall no pas menor, l'acord polític final entre els 28 països integrants del pacte atlàntic que, de moment, no acaba d'arribar.

L'ambient està molt enrarit aquests últims dies a l'OTAN. Dilluns, en l'enèsima reunió per mirar de trobar el consens necessari entre els aliats per assumir el lideratge de l'operació a Líbia, el secretari general de l'Aliança, Anders Fogh Rasmussen, va arribar a acusar França, Alemanya i Turquia de "bloquejar" tota l'organització. El comentari no va agradar gens a l'ambaixador francès i alemany que, tal qual, es van aixecar i van marxar. Per a molts, s'està revivint la tensió de l'any 2003 quan George Bush volia que l'OTAN participés en la invasió de l'Iraq i l'aleshores president francès, Jacques Chirac, s'hi va oposar.

Zapatero també vol l'OTAN

A Madrid, el Congrés va convalidar ahir per àmplia majoria la implicació d'Espanya en la coalició internacional, amb només 3 vots en contra d'IU i BNG i una abstenció, per error, d'un diputat del PP. En la seva compareixença, el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va deixar clar que "Espanya veu amb bons ulls que el comandament pugui passar a mans de l'OTAN", però que també se sent "còmode" amb el lideratge dels Estats Units.

D'acord amb la resolució de l'ONU, el cap de l'executiu va subratllar de manera insistent que l'objectiu final de la missió militar no és "enderrocar" el règim de Gaddafi, sinó que "deixi d'usar les armes contra el seu poble". Per Zapatero, "l'ideal seria el canvi de règim, la transició a través d'un consens nacional" i per això va assegurar que hi ha un ús molt limitat de la força, que -com a mínim fins ahir- no havia causat víctimes civils. El repte, segons la Moncloa, és humanitari: aturar la massacre del poble libi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT