Publicitat
Publicitat

Itàlia no canviarà els plans de recuperar la producció

S'escalfa el debat sobre les centrals nuclears a Europa

Els gravíssims incidents nuclears del Japó han tornat a atiar la discussió sobre l'ús i els perills de les centrals atòmiques. Com reacciona Europa al Txernòbil japonès? Fins a quin punt es mantindran els plans nuclears que tenen els governs d'arreu del món després de la tragèdia nuclear a l'Extrem Orient?

A Alemanya, la cancellera, Angela Merkel, ja ha anunciat una revisió dels estàndards de seguretat de les 17 centrals atòmiques del país. El ministre d'Afers Estrangers, Guido Westerwelle, va assegurar ahir que els reactors nuclears alemanys són "els més segurs del món". "És important ajudar a salvar vides al Japó abans d'entrar en discursos polítics, però si alguna cosa podem aprendre del que ha passat és que la seguretat de la població és la principal prioritat que tenim", va indicar el vicecanceller alemany després que ahir se succeïssin al país noves manifestacions antinuclears. L'oposició ja ha presentat una denúncia davant el Tribunal Constitucional contra la llei aprovada pel govern federal d'allargar la vida de les centrals una mitjana de 12 anys més.

A França, el país atòmic número 1 de la Unió Europea, el ministre d'Indústria, Éric Besson, també es va esforçar a transmetre tranquil·litat: "Totes les centrals atòmiques franceses estan construïdes sota consideracions de riscos sísmics i de desbordaments". França té en activitat 58 reactors nuclears repartits en 19 centrals que suposen el 80% de l'electricitat generada al país, el percentatge més alt de tot el món. No fa ni un mes que el govern francès va recordar que és partidari d'allargar la vida dels reactors "més enllà dels 40 anys". El president francès, Nicolas Sarkozy, està negociant amb la Xina associar-se en activitats nuclears civils, i també és soci preferent de l'Índia en matèria atòmica. França també està ajudant Polònia a construir una primera central per al 2020, i col·labora amb Itàlia, que preveu començar a construir quatre plantes nuclears abans del 2013.

Un portaveu governamental italià ha confirmat que la tragèdia al Japó no canviarà els plans de Silvio Berlusconi. Itàlia és l'únic membre del G-8 que no produeix energia nuclear, però el seu primer ministre ha aconseguit que el país reprengui aquesta producció després que hi fos prohibida mitjançant referèndum el 1987, un any després de la catàstrofe de Txernòbil.

Més inquiets estan al Regne Unit, conscients que la crisi japonesa posa pressió per desenvolupar una nova generació de centrals nuclears britàniques que entraran en funcionament a partir del 2018.

La proximitat amb el Japó incrementa els temors també dels Estats Units. Els nord-americans, després d'una decisió de l'administració Obama, han apostat per construir la primera central nuclear en 30 anys. Els Estats Units, que són el màxim productor nuclear del món (30%) amb 104 reactors atòmics, han reprès, a més a més, un pacte de cooperació nuclear civil amb Rússia, aparcat des que Moscou va envair Geòrgia.

L'agència atòmica russa, Rosàtom, estudia edificar 35 centrals nuclears en quinze països, la majoria de l'est d'Europa i Àsia, com per exemple la Xina. El gegant asiàtic té previst construir per al 2020 més de 60 nous reactors nuclears per reduir la seva dependència del carbó. La xifra superaria els centres atòmics que hi ha ara al Japó. Caldrà veure si la catàstrofe a Fukushima frenarà el boom de construccions nuclears a l'Àsia.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT