"Avui hi ha més fam al món que mai en la història de la humanitat"

Als seus llibres, Thomas Pogge repensa les teories de Kant i John Locke sobre els drets de l'home i la moralitat. Com ells, aquest filòsof alemany potser haurà d'esperar que siguin les generacions futures les que valorin i apliquin les seves tesis. Però Pogge no es perd en la metafísica, sinó que analitza la realitat, empírica i crua, del món global i injust on vivim. De fet, aquest professor de filosofia i afers internacionals de la Universitat de Yale, que va participar als debats sobre Justícia, democràcia i estat de dret del CCCB, té propostes concretes "i possibilistes" per trencar amb el desequilibri actual Nord-Sud.

Es pot avançar cap a la justícia social només amb principis morals?

La moralitat per si sola és massa dèbil, però fins i tot una força així de dèbil pot aconseguir grans coses si s'utilitza de manera intel·ligent. Si les institucions i les normes internacionals es dissenyessin amb intel·ligència, el món podria funcionar bé encara que la majoria de gent fos egoista. Però per això cal que aquestes normes, almenys al principi, resultin atractives al poder. Perquè es posin en marxa, cal proposar reformes de què es pugui beneficiar l'elit que governa el món.

Com per exemple?

Un Fons per l'Impacte en la Salut com a sistema alternatiu a les patents farmacèutiques. És una proposta meva que està estudiant l'Organització Mundial de la Salut. Es tracta de pagar cada nova medicina segons l'impacte que té en la salut mundial. El sistema de patents es mantindria per a alguns medicaments, perquè les empreses no hi renunciarien, però aquest fons les premiaria per la invenció d'altres medicines que si no mai no s'inventarien, ja que fan molts més diners amb un fàrmac per a la caiguda dels cabells que amb un per a la malària. Si cada país contribuís amb el 0,02% del PIB a aquest fons, ja en tindríem prou.

Una altra proposta seva és el "dividend dels recursos globals". En què consisteix?

Els recursos naturals, com els minerals i els hidrocarburs, són tan valuosos que hauríem d'intentar no esgotar-los. Cada vegada que algú els extragués hauria de pagar un gravamen, que a la pràctica acabaria repercutint en el consumidor final, però que no serien més de dos cèntims per cada litre de benzina, per exemple. Aquesta taxa alentiria el consum d'aquests recursos contaminants i aniria a parar a un fons global destinat a lluitar contra la pobresa. La taxa té sentit perquè els recursos del món pertanyen a tothom, i ningú els hauria d'extreure gratis.

Però per a això cal canviar la visió actual de l'elit global que vostè diu, que no renunciarà al consum incondicional dels recursos...

Però els països rics són majoritàriament democràtics i han d'escoltar el seu poble. Amb aquesta proposta podríem unir la gran quantitat de gent ecologista i la multitud d'activistes contra la pobresa que hi ha als països rics. Podríem crear un moviment popular que obligués els poderosos a fer reformes. Quan la gent del carrer reacciona es fan les coses, ja ho vàrem veure amb l'apartheid i amb la Guerra del Vietnam.

Però avui ja es destinen molts diners a l'ajuda als països pobres, com ens assegurem que funcioni?

Només el 10% de l'ajuda al desenvolupament dels governs es gasta en els serveis socials bàsics. La majoria de diners es destinen a satisfer els governants dels països pobres per aconseguir contractes. Passa el mateix amb les ONG. La majoria fan les coses que són fotogèniques. Quan hi ha un terratrèmol totes corren cap allà per sortir a la foto i rebre més diners. És important que la gent es preocupi de donar els seus diners a les ONG correctes, perquè n'hi ha d'efectives, però no són la majoria.

I com ho està fent l'ONU amb els Objectius del Mil·lenni?

Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) són molt poc ambiciosos. Però, a més, per avaluar els resultats usen criteris complexos perquè sembli que s'està avançant. Al final, resulta que són uns instruments cosmètics per aparentar més progrés del real. Perquè avui hi ha més fam al món que mai abans en la història de la humanitat. El 2009, per primer cop el nombre de gent amb fam va superar els mil milions.

A què es deu aquest augment?

A la globalització. Cada cop més, les normes supranacionals es fan en negociacions a porta tancada entre uns pocs poderosos. Ells no odien els pobres, però s'estimen a si mateixos. I les seves negociacions deixen molt poca cosa per als més dèbils. Les desigualtats globals s'han disparat en els últims vint anys. L'1% de la població mundial ara té molt més tros de la riquesa global, mentre que la part dels de baix s'encongeix. És com una pizza: tot i que la pizza es fa cada cop més grossa, la porció dels pobres és cada cop més petita.

Parlant de justícia global, Bin Laden hauria d'haver tingut judici?

I tant. No es pot anar a un altre país i disparar la gent, i això és el que fan els Estats Units cada dia. És un principi fonamental de la justícia no ferir o matar algú sense un procés judicial. Fins i tot els nazis més coneguts van tenir un judici, on es va saber tot el que havien fet. Hauria estat bé sentir la versió de Bin Laden i veure les evidències que el connectaven amb els crims.