Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

Els líders europeus es feliciten per l'aprovació d'un pla que allunya contagis

La UE respira amb Grècia

No ha fet falta un pla B. La Comissió Europea, el Banc Central Europeu i l'FMI van aconseguir que l'advertència de tancar l'aixeta a Atenes si no aprovava veritables mesures d'austeritat donés resultat.

El president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, i el president permanent del Consell, Herman van Rompuy, afirmaven ahir en un comunicat conjunt que amb l'aprovació per part del Parlament grec del programa econòmic revisat, "el país ha fet un pas endavant important en el camí de la consolidació fiscal i de les reformes estructurals a favor del creixement". Però la veritat és que malgrat els bons propòsits a llarg termini, el més inquietant per al govern d'Atenes en cas de perdre la votació d'ahir era fer front a un imminent impagament del deute. És per això que els dos líders de la Unió Europea (UE) van destacar que amb el vot positiu al pla d'ajust, Grècia havia mostrat "responsabilitat nacional".

Barroso i Van Rompuy van demanar que es repeteixi el resultat favorable de cara a la votació avui de les mesures d'execució del programa amb què Grècia espera eixugar el deute els tres anys vinents. "Un segon vot positiu aplanarà el camí per al desemborsament del tram següent de l'ajut financer", van dir en referència als 12.000 milions d'euros encara pendents del primer rescat. "També permetrà que la feina progressi ràpidament sobre un segon paquet d'ajut financer, que permeti al país avançar i que torni l'esperança al poble grec", apuntaven en relació amb el nou conjunt d'ajudes amb la participació voluntària de la banca privada en 30.000 dels 100.000 milions d'euros que preveuen els analistes.

S'allunya el contagi

Per la seva banda, el president del Parlament Europeu, Jerzy Buzek, va assenyalar que un cop Grècia havia fet els deures exigits, ara era el temps de la recompensa: "Convé a partir d'aquí correspondre a Grècia i donar suport als seus esforços". Buzek va destacar els efectes dissuasius del vot de cara al contagi a altres economies. "Tots estem al mateix vaixell i, en aquest mar de turbulències financeres, no ens hem d'amagar sinó lluitar junts contra la crisi del deute".

Amb les mesures d'austeritat recolzades per la cambra grega, el ministre de Finances, Evangelos Venizelos, podrà rebre aquest diumenge 3 de juliol en un Eurogrup extraordinari a Brussel·les el xec d'ajut urgent i explicar als seus socis i creditors com el seu país ha complert amb les exigències.

Quan fa poc més d'un any, Atenes estrenava el dòmino de rescats a l'eurozona, només se li va demanar comprometre's de paraula a dur a terme reformes d'acompanyament. Aquest segon cop, tant la UE com l'FMI han exigit mesures concretes a un Parlament grec desunit a l'hora d'apostar per l'opció que s'esqueia més bé a la crisi.

La resposta dels mercats

El sí dels grecs al paquet d'austeritat va aconseguir que ahir l'euro experimentés una lleugera millora. En el tancament de la sessió, el canvi respecte el dòlar es va situar en 1,4393 bitllets verds per cada euro.

Els mercats del deute també es van sentir alleugerits amb la llum verda del Parlament grec a les mesures d'estalvi. El país que més ho va notar va ser Portugal. La pressió sobre el deute de l'última economia intervinguda de la zona euro va reduir-se. La rendibilitat dels bons a dos anys va caure en el tancament de la sessió d'ahir al 12,35%, gairebé 70 punts bàsics menys que la jornada anterior. Itàlia, que ahir col·locava una emissió de deute, també es va beneficiar del respir donat als mercats. La rendibilitat del bo a deu anys va caure per sota del 5%.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT