BERLÍNAmb una "aprovació alegre", durant un esmorzar desenfadat que va incloure cigarretes i conyac -com va admetre posteriorment el tinent coronel de les SS, Adolf Eichmann- alts representants dels ministeris del III Reich, del partit nazi i de l'aparell policial d'Adolf Hitler es van reunir en una vil·la a la vora del bucòlic llac Wannsee, als afores de Berlín, per donar l'impuls definitiu als plans d'extermini jueus. Era el 20 de gener del 1942, ahir en va fer 70 anys, i 15 dels homes més poderosos del sistema de terror nazi van aprovar la coordinació de l'anomenada solució final de la qüestió jueva .
En rigor, en la coneguda com a Conferència de Wannsee no es va decidir res que no estigués ja decidit. Ja a la tardor del 1939 van ser assassinats jueus polonesos i el 31 de juliol del 1941, el mariscal del Reich Hermann Göring va encarregar al cap de la Policia de Seguretat, Reinhard Heydrich, "els preparatius per a una solució definitiva per als jueus a Europa". Les primeres deportacions van tenir lloc el 15 d'octubre d'aquell any a Lódz, Riga, Minsk i Kaunas. I des d'aquell desembre comandos especials de les SS mataven jueus en vagons de gas.
Sistematitzar la massacre
El genocidi ja estava en plena marxa. Però calia optimitzar recursos, sistematitzar la massacre, i això és el que es va organitzar, en tot just 90 minuts, a la riba del Wannsee. Hitler feia poc més d'un mes que havia declarat la guerra als Estats Units i, al mateix temps, l'Exèrcit Roig va aconseguir detenir la marxa de la Wehrmacht sobre Moscou. El dictador no va signar el protocol de Wannsee, per bé que és evident que les seves idees antisemites ja havien quedat ben desglossades el 1925 amb la publicació del Mein Kampf .
Heydrich, com a amfitrió, va obrir la conferència fent un repàs de les mesures ja empreses contra els jueus. A causa de la situació de guerra, però, en comptes de provocar una emigració forçada dels jueus es determinava ara "una evacuació cap a l'est d'Europa", entenent-se com a eufemisme de deportació.
Aquell 20 de gener es va calcular que "11 milions de jueus entraven en consideració" de la solució final, ja que es tenia en compte la relació de territoris conquerits i aquells per conquerir. Es va precisar fins i tot que Anglaterra comptava amb 330.000 jueus, Irlanda amb 4.000, Suècia amb 8.000, Suïssa amb 18.000, Espanya amb 6.000, la part europea de Turquia amb 55.000 i la Unió Soviètica fins als Urals amb 5 milions de jueus... "El protocol de la Conferència de Wannsee és potser el document més infame de la història moderna", resumeix l'historiador Mark Roseman.
Un deure nacional
"Recordar permanentment els crims dels nazis és una tasca nacional", va convenir ahir el president federal Christian Wulff. En el seu discurs en memòria dels 70 anys de la conferència de Wannsee, Wulff va denunciar els episodis de violència xenòfoba actual com la sèrie d'assassinats, que ha sortit recentment a la llum, perpetrada per un grup neonazi davant la laxitud de les forces de seguretat. "Sento vergonya i ràbia", va concloure el cap d'estat.
